Sector comercial català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,08 KB

 

Béns d'equopament


Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions, serveis, etc, necessaris per al funcionament d'una unitat de producció. Són part integrant de l'actiu d'una empresa i equivalen al concepte de capital fix.

Deslocalització

A partir de 1980, moltes empreses de països desenvolupats han tendit a traslladar part de les instal·lacions industrials a països del
Tercer Món a causa de l’enduriment de la legislació mediambiental i de d’elevat cost dels salaris del seu lloc d’origen. Altres raons han estat els avantatges fiscals i la manca de legislació laboral i mediambiental que els oferien aquests països, la qual cosa, juntament amb u increment de la rapidesa i la facilitat de les comunicacions en l’àmbit mundial, ha provocat el fenomen de la deslocalització economia d'escala
Estructura d’organització empresarial en la qual els guanys de la producció s’incrementen i/o els costos disminueixen com a resultat de l’augment de les dimensions i l’eficiència de la planta, l’empresa o la indústria industralitzacio
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis localització industrial està determinada per una sèrie de factors que n'afavoreixen el rendiment. Això varia segons l'època històrica i el tipus de industria. Podem distingir:
parce tecnologic  Área industrial reservada per a la localització d’indústries d’alta tecnologia i per a la investigació de noves tecnologies. Es cerca una major integració entre ciència, tecnologia i indústria. Solen ser espais amb baixa densitat edificatòria i alta qualitat ambiental, amb bones infrastructures ibona dotació de serveis complementaris pla d'estabilització
Pla econòmic establert a Espanya l’any 1959 que representà la fi de la política autàrquica i la liberalització de l’economia espanyola, que fins aquell moment havia estat monopolitzada perl’Estat política industrial es el conjunto de acciones, emprendidas mayoritariamente por la Administración Pública, que tienen como principal objetivo aumentar la competitividad de la industria de un país o región.
R+d Índex que mesura la inversió en recerca i desenvolu pament en relació al producte interior brut pols de desenvolupament industrial
Centre de producció destinat a promoure el desenvolupament de certes regions per mitjà de plans d’innovació industrial, edificació de naus industrials, oficines, habitatges, com també una bona xarxa d’infraestructures.

Regió industrial

Región o área en la cual la actividad económica preponderantees la secundaria, y la mayor parte de su población activa se ocupa en este sector.
Las regiones industriales necesitan abundante mano de obra, buenascomunicaciones, estar cerca de los mercados a los que se dirigen y de las materiasprimas que utilizan, y estar dotadas de buenos sistemas de telecomunicaciones. EnEspaña lo serían, por ejemplo, las zonas metropolitanas de Madrid o Barcelona,donde se concentran grandes polígonos industriales que en la actualidad concentranla mayor parte de las industrias de última generación del país.

ZUR

Las denominadas Zonas de Urgente Reindustrialización eran áreas delimitadasen las que se incentivó durante un periodo máximo de tres años la instalación yampliación de empresas generadoras de empleo estable para poder diversificar laestructura productiva y fomentar el progreso técnico aranzels impuesto aduanero con el que se grava a los productos objeto delcomercio internacional. Adquiere importancia desde los siglos XVI y XVII con eladvenimiento del mercantilismo y el nacionalismo. Las políticas proteccionistastienden a mantenerlos mientras que las librecambistas tratan de suprimirlos fabrica  unitat basica de producció de l’empresa industrial, on tene lloc els processos de transformació lleis proteccionistes lleis propies de la política economica que tene com a objectiu final defensar l’economia nacional mitjançant la imposició d’una serie d’aranzels política autarquica
 Consiste en una serie de medidas políticas que tienen como objetivobasar la economía nacional en los recursos propios, impidiendo el comercio exterior.En España existe una política autárquica en el período de la dictadura franquista,exactamente desde 1939 hasta 1959, años en los que por el bloqueo exterior y lainsuficiencia de las materias primas y combustibles, añadido a la baja capacidadadquisitiva de la población, la industria y el resto de la economía se desarrollan congran lentitud.

Centre comercial

Sector comercial, planificat i edificat de soca-rel, on a l'entorn de galeries comercials, hom disposa un cert nombre de locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries) i algunes sales d'espectacles.

Comerç electronic

Comerç realitzat a través d'Internet o d'altres xarxes informàtiques. El comerç electrònic es basa en infinitat d'operacions per via telemàtica relacionades amb la cessió o venda de béns, la prestació de serveis o l'intercanvi d'informació.

Comerç exterior

Correspon a les transaccions d'un estat amb uns altres i a les repercussions que hi tenen les variacions que experimenten.

Comerç interior

L'efectuat entre els diversos centres productius d'un mateix estat.

Comerç majorista


Comercio al por mayor realizado por los establecimientos yalmacenes para venderlos posteriormente a los comerciantes minoristas quevenden directamente al consumidor comerç minorista compra productos en grandes cantidades a fabricantes o importadores, bien directamente o a través de un mayorista. Sin embargo, vende unidades individuales o pequeñas cantidades al público en general, normalmente, en un espacio físico llamado tienda comerç tradicional
Es caracteritza per tres elements: taulell, venedor i magatzem. Entre el comprador i la mercaderia que es desitja adquirir existeix un taulell; així, la mercaderia no està a l'abast del comprador.

Consumisme

Corrent econòmic fonamentat en l'increment de consum de béns.

Exportació

Béns i serveis d'un país que en són exportats. Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d'exportacions visibles, i d'invisibles quan hom fa un servei (assegurances, interessos, nolis, etc) per compte d'un altre país. 
outlet  consisteix a vendre genere procedent dels estocs de fabricants o distruibuidors, restes de coleccions i mostraris amb importants descomptes.

Terciaritzacio

Creixement del sector serveis en detriment de l’industrial economia submergida
Conjunt d’activitats econòmiques no reflectides a l es estadístiques oficials atesa la seva naturalesa il·legal (per no estar registrades sent legals o per ser prohibides o delictives). Això fa que les dades publicades sobre activitats econòmiques no siguin del tot correctes. És el valor de la producció total que en un any es fa l’interior d’un país, prescindint de si les empreses són nacionals o estrangeres.

Estoc

Quantitat d'una mercaderia que hi ha en magatzem marca blanca  és la marca pertanyent a una cadena de distribució amb la qual es venen productes de diferents fabricants marqueting  
Aplicació d'un conjunt de tècniques planificades, coherents i dinàmiques per obtenir un procés de producció, distribució i venda de productes o serveis eficient.
Venda ambulant  es la que realitzen venedors de tota mena de productes que treballen en mercats, fires, per les casses o al carrer, dins d’una ciutat o entre diferents localitats.
L’activitat industrial és el conjunt d’operacions necessàries per a transformar una primera matèria en un producte elaborat o en un de semielaborat que, al seu torn, pot utilitzar-se com a primera matèria d’una altra indústria. La industrialització a Espanya va començar tard. Fins a partir de 1950 no es converteix en una activitat essencial. La industrialització va crear una important classe mitjana social. L’entrada d’Espanya a la UE va propiciar un increment de la recerca i un creixement industrial i econòmic important.

L’inici de la industrialització: el Segle XIX

A Espanya l’arrencada industrial no es va produir fins ben entrat el Segle XIX, amb un evident retard respecte d’altres estats europeus (Gran Bretanya, França, Alemanya, ...) A més a més, a Espanya aquesta revolució industrial va suposar un desequilibri tant sectorial com regional. Fins ben entrat el Segle XIX, l’artesania presidia l’activitat industrial, feta en tallers o a casa i transmesa de generació en generació. Gràcies a aquesta tradició a Catalunya s’inicia la indústria tèxtil i a Euskadi la indústria siderúrgica. A poc a poc, la construcció del ferrocarril i el sector financer es va anar desenvolupant, creant importants desigualtats regionals.

Causes del retard i desigual desenvolupament de la indústria a Espanya

Estancament del sector agrari --Nul·la inversió per part dels grans propietaris --Escàs interés de la burgesia-- Escàs poder adquisitiu de la pagesia-- Inexistència d’un mercat interior-- Pèrdua de les colònies americanes ---Guerra del Francès i guerres carlines ---Exportació de primeres matèries cap al Nord d’Àfrica-- Política lliurecanvista La introducció del progrés: 1900-1959
Les polítiques proteccionistes de finals del Segle XIX van potenciar el consum de productes interns i va permetre el desenvolupament industrial d’inicis del Segle XX També l’increment de població va permetre consolidar el mercat interior i així justificar inversions en la indústria. També la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, va permetre assolir importants beneficis per part de la nostra indústria. Durant els anys 20, va baixar l’activitat industrial a causa de que els estats europeus milloren la seva situació econòmica després de la guerra. Tot i així algunes multinacionals (Nestle,...) s’instal·la a Espanya. El crack del 29 empitjora la situació, com a la resta d’Europa. La Guerra Civil va estroncar el progrés industrial de la II República. Tampoc hi va ajudar l’estancament europeu per la II Guerra Mundial. Amb el franquisme, Espanya opta per l’autarquia, en part voluntària i en part forçada per l’aïllament internacional per raons polítiques. Al 1941 es crea l’INI (Instituto Nacional de Industria) per desenvolupar de nou la industrialització. Se’n beneficiaren sobretot els sectors siderúrgic, naval, hidrocarburs, petroquímic, automoció, maquinària i fertilitzants. Sobretot es va continuar industrialitzant Catalunya i Euskadi i també Madrid per la seva capitalitat. A finals dels anys 50, la indústria havia progressat considerablement però s’exportava molt poca producció industrial

.El desenvolupament industrial: 1959-1975

A partir del 1959, amb el Pla d’Estabilització, Espanya entra en el grup d’estats industrials. Això va permetre importar béns d’equip i tecnologia que va permetre modernitzar la nostra indústria. Aquest progrés industrial es va veure afavorit pels processos migratoris que permetien disposar de ma d’obra. Va millorar la productivitat i les exportacions. Va créixer el poder adquisitiu dels ciutadans Van entrar inversions estrangeres. Es van redactar 3 Plans de Desenvolupament de 1964 a 1975. Pretenien el desenvolupament regional. Va créixer espectacularment l’ocupació activa dedicada a aquest sector La crisi de la indústria: 1975-1984
Aquesta crisi es situa en el Març global de la crisi mundial provocada per l’increment dels preus del petroli al 1973. A Espanya fou encara més complicat perquè va coincidir amb la transició democràtica a la mort de Franco al 1975. El problema de la indústria espanyola és que havia crescut en volum, però no en millores productives i tecnològiques. Es van tancar moltes indústries i l’atur va pujar fins al 21% al 1985. La societat va iniciar un procés de terciarització.

La reindustrialització a partir de 1984 1984

Llei de reconversió i industrialització Fou el punt de sortida per a reordenar la indústria a Espanya, recolzant aquelles empreses que podien ser competitives i fent desaparèixer sectors sense futur. Sempre des de la perspectiva d’incorporació a la UE Sectors afectats foren: siderúrgic, naval, electrodomèstics de gamma blanca, tèxtil, components electrònics, ... Es van crear les ZUR (Zones d’urgent reindustrialització). Els governs autònoms i la Comunitat europea (1986) van participar d’aquest programa de reindustrialització. La reconversió va afectar sobretot a les PIME (que suposaven el 90% de les empreses i donaven feina al 60% de la població activa industrial).

La indústria espanyola en l’actualitat

En els darrers anys, les empreses industrials espanyoles han millorat la seva productivitat i competitivitat. Tot i així cal continuar apostant per millorat la recerca i el desenvolupament, encara per sota de la mitjana europea. També cal apostar per la creació de parcs tecnològics. La inversió estrangera ha anat creixent fins el 2007, atreta per la baixa fiscalitat i les tarifes energètiques industrials baixes. És el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç el responsable d’impulsar aquestes polítiques. Avui en dia totes les polítiques industrials es fonamenten en la liberalització. A la dècada dels 90, els governs van posar a la venda moltes empreses públiques.

Els sectors industrials


Cada sector industrial agrupa empreses que realitzen activitats que presenten trets en comú (Ex. Automòbil) Alguns sectors han hagut d’adaptar-se a canvis molt profunds, com ara el siderúrgic, el naval, el tèxtil o el de fabricació de maquinària i en general han desaparegut moltes empreses d’aquests sectors. En canvi, sectors com ara el agroalimentari, el químic o el de l’automòbil s’han sabut adaptar molt bé als nous temps. Tots els sectors han de fer front a un mercat globalitzat amb forta competència exterior.

Sectors industrials espanyols

Sector siderúrgic Sector tèxtil Sector agroalimentari Sector farmacèutic Sector naval Sector maquinària i material elèctric i electrònic Sector químic Sector automocióEls principals factors de localització industrial son:
Proximitat de recursos naturals-- Disponibilitat de mà d’obra-- Bones condicions d’accessibilitat (plataformes logístiques)-- Presència d’un mercat --Condicions favorables a la instal·lació (fiscalitat, salaris, ...)-- Telecomunicacions-- El medi físic i natural-- El desenvolupament tecnològic --Formar part d’una regió industrial.

El subsector de la construcció

Es considera com un subsector independent dins del sector secundari. A partir dels anys 60 aquest sector és clau per: El valor d’aquestes activitats Les repercussions públiques i socials La capacitat de crear llocs de treball L’Estat és un gran impulsor d’aquest sector (vies de comunicacions, obres hidràuliques, ...) També tant l’Estat com la iniciativa privada impulsen la contrucció d’habitatges, locals i naus industrials. El turisme, en determinades zones, també ha generat una fortíssima demanda en aquest subsector. Aquest subsector també actua de demandant d’altres subsectors: ciment, siderúrgic, ceràmica, materials sanitaris, vidre, fusta, moble, ... Als anys 70 va davallar l’activitat, però als 80 va tornar a créixer. Als anys 90 torna a decaure, però a partir de 1998 experimenta un enorme auge, fins el 2007 Aquest auge va acompanyat d’un increment de preus (bombolla immobiliària) a causa de l’especulació i de la requalificació del sòl. També han crescut a Espanya els habitatges de protecció oficial (HPO) Ha estat per tant un sector clau en la darrera dècada però des del 2008 ha entrat en una profunda crisi. La població activa en el sector secundari La indústria va rebre gran quantitat de persones provinents del sector primari. Des dels anys 60 Espanya es pot considerar un país industrialitzat. La crisi del petroli va portar a una disminució de gent ocupada en aquest sector. 2007: Població ocupada del 29,7% aproximadament la meitat a la indústria i l’altra meitat a la construcció. La terciarització de l’economia espanyola i la tecnificació de la indústria ha anat expulsat treballadors d’aquest sector cap el terciari. En el subsector de la construcció els salaris solen ser més baixos que en la indústria i amb una forta presència de la immigració. Aquestes activitats també tenen riscos laboral que cal controlar.

La població activa en el sector secundari

La indústria va rebre gran quantitat de persones provinents del sector primari. Des dels anys 60 Espanya es pot considerar un país industrialitzat. La crisi del petroli va portar a una disminució de gent ocupada en aquest sector. 2007: Població ocupada del 29,7% aproximadament la meitat a la indústria i l’altra meitat a la construcció. La terciarització de l’economia espanyola i la tecnificació de la indústria ha anat expulsat treballadors d’aquest sector cap el terciari. En el subsector de la construcció els salaris solen ser més baixos que en la indústria i amb una forta presència de la immigració. Aquestes activitats també tenen riscos laboral que cal controlar.

Indústria i espai industrial a Catalunya

El motor de la industrialització a la Catalunya del Segle XIX fou el sector tèxtil. Al costat del Ter, Cardener i Llobregat es van crear colònies industrials per aprofitar la força de l’aigua. Barcelona va anar concentrant també indústria, aprofitant el port (Manchester catalana) A partir dels anys 60 la Zona França fou el motor de la Barcelona industrial amb sectors tan potents com l’automobilístic, el químic o l’editorial. La crisi del 1973 va provocar l’inici de la deslocalització industrial i de la terciarització de la ciutat. Actualment el sector tèxtil està deslocalitzat i instal·lat al Marroc .

Producció industrial a Catalunya

A Catalunya els sector més representatius són: tèxtil, metal·lúrgic, químic, agroalimentari i del paper. Al 2008 la indústria ocupava a Catalunya el 20% de la població activa. El sector metal·lúrgic és el que ocupava més treballadors. Actualment, les activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament va ocupant cada vegada més treballadors (economia basada en el coneixement). Han aparegut Parcs Tecnològics (Vallès, Mas Blau, [email protected]) També es important l’aportació que està fent el Parc Científic de Barcelona.

La localització industrial a Catalunya

Barcelona és el centre industrial més important de Catalunya, juntament amb d’altres ciutats metropolitanes com Sabadell, Terrassa, Granollers o Martorell. També al sud, Tarragona, juntament amb Valls i Reus configura un nucli industrial important. També a l’interior al voltant de Lleida, Girona i Manresa s’han establerts indústries, particularment de paper, moble i materials de construcció. També la construcció ha tingut un desenvolupament importants, fonamentat en el fenomen de les primeres i segones residències. Des del 2008 estem afectat per la crisi immobiliària.

Entradas relacionadas: