Sector comercial català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,35 KB

 

5.3.2 EL SECTOR PRIMARI A Catalunya

A Catalunya, com a la resta del món, el sector agrari es el que te un percentatge més baix de participació en el PIB i ocupa un percentatge més baix de la població.

  • El descens de la superfície conreada en benefici d’altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) o de l’extensió de la superfície forestal (boscos i bosquines).

  • L’augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de regatge i a la construcció de nous recs.

  • La reducció del nombre i l’augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de regatge i a ala construcció de nous recs

  • La reducció del nombre i l’augment de la mida de les explotacions per fer créixer la productivitat.

  • La millora de la renda agrària gràcies a diversos factors (disminució del nombre d’explotacions, increment de la productivitat, ajuts públiques...).

Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen les següents:

  • La diversificació , ramaderia intensiva

  • La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles,

Pel que fa a la ramaderia, el bestiar, el que aporta mes diner es el porquí, seguit de l’aviram i el boví.

5.3.3 EL SECTOR SECUNDARI A Catalunya

Actualment, la gran majoria de les industries s’instal·len en els polígons industrials, que són àrees especialitzades on es localitzen les empreses i les industries segons una planificació urbanística prèvia.

  • Polígons especialitzats en la transformació de matèries primeres

  • Polígons semiindustrials a part d’activitats industrials, fan recerca i desenvolupament

  • Polígons logístics dedicats a la logística, etc.

Els polígons mixtos agrupen empreses molt diverses i ofereixen un ampli ventall d’activitats i serveis.

Tendències dels darrers anys pel sector industrial català.

  • L’obertura als mercats europeus i mundial, la seva internacionalització va ser satisfactòria.

  • La deslocalització selectiva mai de caràcter general, d’algunes indústries cap a països perifèrics.

  • L’evolució positiva de tos els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària, agroindústria i químic. El sector menys dinàmic ha estat el tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat.

  • La presència creixent de les empreses multinacionals. Les multinacionals, tot i no arribar al 3%, facturen gairebé un 50% de la producció catalana i aproximadament un 60% de les exportacions.

Característiques del sector industrial català.

  • La seva estructura productiva diversificada, amb dos grans subsectors (el de material de transport i el químic) i altres sectors menors destacats (l’alimentari, el de la maquinària i la metal·lúrgia)

  • El domini de la industria transformadora amb un pes més petit de les activitats extractives i de les metal·lúrgia)

  • La mida petita i mitjana de les empreses. Més del 80% de les empreses industrials de Catalunya son petites o mitjanes.

  • Una productivitat baixa. La causa és el poc pes de la inversió en recerca  desenvolupament i en la formació dels treballadors.

5.3.4 EL SECTOR TERCIARI A Catalunya

Algunes de les tendències que ha experimentat els darrers anys el sector comercial català són aquestes:

  • El protagonisme dels centres comercials en front dels establiments tradicionals.

  • La concentració de la distribució en poques empreses.

  • La proliferació de noves formes de venda, com ara les cadenes de franquícia, els establiments outlet i la venda electrònica.

  • Recentment, el ressorgiment del comerç de proximitat.

TURISME

El turisme és un a activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia cultural.

Els darrers anys el sector turístic català ha mostrat questes tendències:

  • El creixement de la demanda turística

  • L’augment del nombre d’allotjaments turístics, en particular allotjaments de turisme rural i hotels de quatre i cinc estrelles.

  • La diversificació de l’oferta amb nomes modalitats de turisme.

  • L’auge de les línies aèries de baix cost.

  • La millora dels equipaments

  • L’impuls de l’Administració al sector

  • La millora de la formació professional dels treballadors.

Avui el sector turístic català presenta aquestes característiques:

  • L’estacionalitat acusada, atès que l’activitat s’intensifica a l’estiu

  • La concentració turística a la franja litoral

  • La força de la marca Barcelona, que és un potent focus d’atracció

  • La consolidació del turisme rural i del turisme d’interior

  • La procedència geogràfica variada dels turistes+

Entradas relacionadas: