Santiago Rusiñol

1.2La tendència simbolista(Santiago Russinyol):

Pocs anys després de l'èxit del teatre naturalista, recorregué Europa la proposta d'un teatre més irracional i evocador d'atmosferes desconegudes i màgiques, en què destaca el belga Maurice Maeterlinck.
En moltes de les seves obres els personatges tenen un aspecte irreal. 

2.El teatre català modernista:

aproximadament 1895, el teatre català va viure una època de creixement, en la qual participaren tan dramaturgs com narrados, convençuts de la condició d'art total que ofereix el teatre per la seva capacitat de conjuminar text, música.. Els autors aplegats sota el moviment modernista mostraren un cert grau d'interès per la fantasia. A més, es van esforçar per portar a l'escena catalana el gran teatre europeu clàssic, modern i temporani. També participaren en la renovació del teatre i de les tècniques escèniques.

3.Autors i obres teatrals modernistes

3.1Santiago Rusiñol:

Nascut a Barcelona el 1861, com a hereu d' una pròspera família propietària d'una fàbrica tèxtil, va tenir un fort enfrontament amb el seu avi per la seva decidida vocació artística, principalment per la pintura. Va estudiar pintura d'amagat i viatjà sovint a París, on dugué una vida totalment bohèmia.

Crea una obra extensa i variada que va evolucionar molt al llarg de la seva vida. Amb aquesta carrera literària es considerà a si mateix un autor planer. Va mostrar un gran domini dels diàlegs amb un estil no sempre acurat però molt viu.

-Etapa Simbolista-:

Les dues principals obres de l'etapa simbolista de Rusiñol són:

·L'alegria que passa (1891): quadre líric en un acte, amb música d'Enric Morera. En un poble avorrit, Joanet somia ser un heroi, un individu contra la societat grisa (símbol de la prosa).Hi arriba un carro ambulant d'una companya de circ ( símbol de la poesía).

·Cigales i formigues (1901), en les quals el culte a la bellesa i la creativitat dels personatges que representen la Poesia s'oposa al món realista i curt de mires de la Prosa. Les darreres obres de Santiago Rusiñol són peces teatrals més compromeses amb la denúncia social.

Cigales(Canten) ---- Formigues (Treballen)

-Etapa Regeneracionista-:

Des de 1900, Rusiñol s'acostà al teatre naturalista, amb més interès pels problemes de la societat i els seus individus. Cal destacar L'héroe(1903) un drama en tres actes situat en un escenari únic, un teler familiar. Aquesta obra critica amb sarcasme les guerres colonials i el militarisme encara presents en la política exterior espanyola de l'època. El drama familiar embogiment culmina quan Joan, un treballador del teler, el mata amb el sebre honorífic que havia rebut l'Héroe.

-Etapa Costumista- :

Un cop assumit per Rusiñol l'acord necessari entre l'artista i el món del treball, com a autor dramàtic encetà una prolífica etapa de creació de farses.El teatre de Rusiñol va perdre prestigi en els àmbits intel.Lectuals, però incrementà l'exit popular, gràcies a l'hàbil ús de la ironia i la caricatura.Les principals obres d'aquest estil comunista són Els jocs florals de can prosa, una crítica de les intrigues dels Jocs Florals: Els savis de Vilatrista i sobretor L'auca del senyor Esteve.

L'auca del senyor Esteve és una extensa comèdia en 5 actes i 10 quadres. Conté importants elements autobiogràfics de Rusiñol: el nom de la botiga dels Esteve era el nom de la fàbrica familiar. L'obra començá el 1850, quan els propietaris de La Puntual insten el seu fill a casar-se i tenir un fill per perpeturar el negoci. Després d' un diàleg infructuós entre pols irreconciliables per el pare la botiga ho és tot, per al fill la vida són els somnis.