Sant vicent i francesc eiximents

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,89 KB

 
El segle xiv es va caracteritzar en bona part d'Europa per un cert estat de crisi, marcat per les guerres, la fam i la pesta. En aquest context, no és estrany que diferents veus, com ara el metge i teòleg Arnau de Vilanova anunciaren la fi del món.

Un dels fets més conflictius del Segle XIV va ser el Cisma d'Occident. Entre 1378 i 1417 hi hagué fins a tres seus papals: Roma, Avinyó i Pisa. La coexistència de dos o tres papes va fer que els diferents estats europeus donaren suport a l'un o l'altre en funció dels seus interessos polítics. L'últim papa d'Avinyó, Benet XIII (conegut com Papa Luna i per la seua vinculació amb Peníscola), va tenir el suport de la Corona d'Aragó.

La Corona d'Aragó va continuar expandint la seua influència política i la seua activitat comercial pel Medi terrani i va viure un període de creixement i estabilitat fins a mitjan Segle XIV. Això va afavorir la diversifica ció de la producció, el desenvolupament dels gremis i l'augment de poder per part de la burgesia.


A partir del segon terç del segle, comparegueren la fam i la pesta i, a més a més, es van produir diferents conflictes bèl·lics, com ara la Guerra de la Uníó (1347-1348) o la Guerra dels Dos Peres (1356-1369), que enfrontà la Corona d'Aragó amb el Regne de Castella.


L'any 1410 el rei Martí l'Humà, fill de Pere el Cerimoniós, va morir sense descendència. En principi l'havia de succeir Jaume d'Urgell, però van sorgir mes aspirants, recolzats per diferents sectors del poder. Finalment, després de l'acord polític sorgit del Compromís de Casp (en el qual participà Sant Vicent Ferrer). Es va decidir que Ferran d'Antequera es convertira en rei. Amb això, la dinastia del Casal de Barcelona (descendent de Guifré el Pelós) era substituida per la dinastia castellana dels Trastàmara.

Pere el Cerimoniós (1319-1387) va regnar més de la meitat del Segle XIV (13361387). Sota el seu mandat, va organitzar amb tot detall el funcionament de la cort, la cancelleria i altres institucions de la corona.
A més a més, en va crear d'altres, com ara la generalitat, que era la delegació permanent de les corts (és a dir, el parlament on hi havia representades la noblesa, el clergat i la burgesia) a Catalunya, València i Aragó.


Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es va impulsar l'activitat de la Cancelleria Reial i s'hi van incorporar com a funcionaris persones d'alta cultura. Això va permetre, d'una banda, la creació d'un model de llengua comuna, apta per al registre estàndard: i, de l'altra, que la Cancelleria fora un centre de cultura, capaç d'importar les innovacions filósòfiques i artístiques d'arreu d'Europa

Francesc Eiximenis va nàixer a Girona al voltant del 1327. Frare franciscà, va estudiar en diversos països i universitats europees com ara París o Oxford. Molt valorat pel rei Pere el Cerimoniós, Eiximenis es va vincular a la seua cort, en la qual va desplegar part de la seua activitat literària.

Entre 1383 i 1408, va viure a València, on va exercir un important paper public com a conseller del govern de la ciutat. Francesc Eiximenis va morir l'any 1409 a Perpinyà, ja que l'havien nomenat bisbe d'Elna (el Rosselló)

Com Ramón Llull, Francesc Eiximenis destaca per haver escrit moltes obres, com el Llibre dels àngels (un autèntic best-seller, molt reeditat i traduit a diferents llengües). El Llibre de les dones o el Vita Christi. En llatí destaca un tractat de predicació. Ars praedicandi populo, que presenta el model de sermó emprat per exemple, per sant Vicent Ferrer.



Entradas relacionadas: