Ruralització d'Occident

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

 
La lògica és la part de la filosofia que estudia els raonaments. L'estudi de la lògica és d'especial importància atès que tota la filosofia es basa en raonaments.La lògica ens permet comprendre quan un raonament està o no ben construït.Resulta fonamental per argumentar i organitzar els nostres pensaments de forma adequada. La lògica va ser inicialment desenvolupada pel filòsof grec Aristòtil cap al segle IV a.C. Aristòtil considerava que la lògica era una eina al servei del pensament i per això creia que havia de servir com a base per a organitzar els nostres raonaments. Aquest caràcter instrumental de la lògica explica la seva utilitat i importància.La lògica és una disciplina preparatòria per a la filosofia. Però és important recordar que la lògica només ens ensenya com hem d'organitzar els raonaments per a que aquests estiguin ben construïts, ben formulats,ens ajuda a detectar errors en els raonaments. Els raonaments que a primera vista semblen ben construïts, però que en realitat són incorrectes, s'anomenen fal·làcies​. La lògica ens ensenya a detectar les fal·làcies i distingir-les dels raonaments ben formulats. Les fal·làcies són molt freqüents en les converses ordinàries.//La Patrística va consistir bàsicament en la defensa de la fe cristiana davant els atacs que aquesta nova religió va patir al principi.Els seus autors principals van mirar de rebatre els arguments amb els quals les diferents escoles filósòfiques de l’època criticaven el cristianisme.També van haver de fer cara als atacs d’altres religions que s’estaven desenvolupant durant la mateix època, com també a les dissidències i les rivalitats que van produir, al si del cristianisme, les diferents ​heretgies​ que es van manifestar als primers segles de la nostra era. Les heretgies s’oposen a la interpretació de la religió que es considera correcta i que s’anomena ortodòxia. Agustí d’Hipona (segles IV-V) va destacar entre els filòsofs de la Patrística per la síntesi que va fer entre la filosofia platònica i la religió cristiana. L’Escolàstica L’etapa més productiva del pensament medieval s’esdevé entre els segles XI i XIV. Durant aquest període, l’activitat dels filòsofs tenia lloc a les escoles monàstiques; per aquest motiu, la filosofia d’aquesta època s’anomena ​Escolàstica​.//Cristianisme i filosofia.La filosofia medieval comença al segle V, de la nostra era i acaba al Segle XV. L’inici de l’Edat Mitjana es correspon amb el final de l’Imperi ROMà d’Occident, quan Europa va quedar dividida en diferents regnes de religió cristiana.Durant els gairebé mil anys que va durar l’Edat Mitjana, el món occidental va estar marcat per la importància del cristianisme en TOTS els àmbits de la vida. Déu es va convertit en el centre de totes les preocupacions i interessos, per la qual cosa se sol afirmar que el ​teocentrisme és el tret fonamental d’aquesta època. La religió cristiana va aparèixer al segle I a Palestina, que aleshores era part de l’Imperi ROMà. Malgrat que al principi Roma va perseguir el cristianisme, la nova religió es va estendre ràpidament per tot el Mediterrani. Cap al final de l’època antiga, el cristianisme s’havia convertit en la religió dominant a Europa. La influència del cristianisme fou extraordinària, ja que va introduir idees noves que van modificar profundament el pensament i la forma de vida a Occident. Per al cristianisme, Déu és un ésser ​omnipotent, ​omniscient i ​infinitament bo que ha creat l’univers.Aquesta idea en particular resultava extraordinàriament nova en el pensament occidental.El cristianisme també introdueix una ​nova visió de l’ésser humà​. Per als grecs antics, l’ésser humà pertany a la natura, per la qual cosa per comprendre cal estudiar-ne les tendències naturals. Els cristians, en canvi, afirmen que a més de la dimensió natural, en l’ésser humà hi ha una part espiritual, creada per Déu, que aspira a la ​salvació eterna​. Aquesta salvació, però, depèn del comportament humà, atès que les persones som lliures per escollir com volem comportar-nos i, per tant, som responsables dels nostres actes. Per al cristianisme cometem un pecat quan, tot i que coneixem la diferència entre el bé i el mal, ens decantem pel segon. Això pot ocórrer perquè actuar correctament depèn de la nostra voluntat, i no pas de la raó. En aquest sentit, l’ètica cristiana també es diferencia notablement de la ètica grega.




Entradas relacionadas: