Rubens: Les Tres Gràcies - Barroc, Mitologia i Bellesa

Les Tres Gràcies de Rubens

Títol: Les Tres Gràcies

Autor: Peter Paul Rubens

Cronologia: 1639

Estil: Barroc

Tècnica: Oli

Suport: Taula; 2.21m x 1.81m

Localització actual: Museu del Prado, a Madrid

Tema: Les Tres Gràcies representades com tres joves nues que formen un estret cercle segons el model tradicional de l’antiguitat clàssica.

Anàlisi Formal: Elements Plàstics

Les Tres Gràcies mostren un preciós color de pell humana fruit de la mescla de vermell, groc i blau, els tres colors primaris. Una esplèndida lluminositat té lloc a l’exterior. A les figures femenines hi predominen els traços sinuosos, amb la intenció d’accentuar la sensualitat dels seus cossos rotunds.

Composició

Rubens pintà aquest tema en diverses ocasions, però només en aquesta versió adopta la forma tradicional de l’antiguitat clàssica: les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, una d’elles dóna l’esquena a l’espectador. Les dones, de bons palpissos, estan o nues o cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa, sembla que estiguin a punt de començar a dansar, les tres endarrereixen el peu dret. Al fons s’observa un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per una garlanda de flors, el tronc i una branca d’un arbre i un cupido amb el corn de l’abundància vessant aigua.

Estil

Les figures robustes i exuberants, inspirades en la vehemència de les de Miquel Àngel. Tres aspectes destacats són el sentit del color, que recorda a l’escola veneciana, i el tractament de la llum, inspirat en Caravaggio. Durant la seva estada a la cort espanyola féu amistat amb Velázquez, a qui aconsellà visitar les col·leccions d’art italianes. Per tal de satisfer les demandes pictòriques de la seva clientela, Rubens hagué d’obrir un taller amb una gran quantitat de futurs pintors de renom (Van Dyck), que s’especialitzaren en aspectes concrets. El seu art va influenciar artistes de concepcions i èpoques ben diferenciades i força dispars (Delacroix i Renoir).

Interpretació, Contingut i Significació

El tema en què s’inspirà l’obra provenia de la mitologia grega. Filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Acompanyaven les divinitats de l’amor, Afrodita i Eros, i presidien els convits. En un principi eren representades en forma de donzelles vestides, però amb el temps van apareixent nues i portant atributs florals o musicals. De tota manera, la referència a les fonts clàssiques, en el barroc, només fou un pretext per fer un estudi del cos femení. Finalment, Felip IV d’Espanya l’adquirí.

Funció

Decorativa