Rousseau igualtat dels ciutadans davant la llei

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,12 KB

 

Què va ser la il·lustració? Quines idees defensava? Quins van ser els principals pensadors il·lustrats?


la il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del Segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l’antic règim.

la il·lustració defensava la fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com l’únic mitjà per entendre el món. Per la il·lustració, ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no poden substituir la raó, i tot el que la raó no pot entendre o acceptar ha de ser rebutjat com un engany o una superstició.

 els principals pensadors van ser Montesquieu, Voltaire, Diderot, Rousseau, d’alambert, etc.

Què va ser el despotisme il·lustrat?


la majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut, uns quants, però van intentar fer compatibles l’autoritat i el progrés i modernitat de la il·lustració. Van ser anomenats monarques il·lustrats. Van fer famós el lema ‘’tot per al poble, però sense el poble’’, que defineix perfectament el despotisme il·lustrat.

la seva política reformista va consistir en racionalitzar l’ administració, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, el desenvolupament de les manufactures i la liberalització parcial de la producció i el comerç.

Quines eren les característiques econòmiques, socials i polítiques de l’Europa del Segle XVIII?


en l’economia l’agricultura era l’activitat més important, es tractava d’una agricultura de subsistència amb un sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret. Els rendiments eren molt baixos i s’orientaven al autoconsum. Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o regionals. Períòdicament es produïen les anomenades crisis de subsistència, uns períodes d’escassetats d’aliments i l’alça de preus. Aquestes crisis generaven fam i misèria, i sovint, eren l’origen de revoltes populars.

la societat estava dividida en dos grups : els privilegiats (la noblesa i el clero) i els no privilegiats (l’estat popular).

era una societat tancada en la qual es pertanyia a un estament per naixement, a excepció del clero, i on l’ascens social era pràcticament impossible.

la noblesa tenia la major part de les terres i vivia de les seves rendes. Monopolitzava tots els càrrecs i gaudia de privilegis econòmics i fiscals.

el clero vivia de les rendes de l’explotació del seu gran patrimoni territorial i del delme. No era un grup homogeni, estava l’alt clero i el baix clero.

l’estat popular era la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents. Les unia la seva oposició als privilegis nobiliaris i al règim senyorial i la seva reivindicació de la igualtat civil. Estava constituït per:

la burgesia (artesans, comerciants i banquers)

les classes populars urbanes (els treballadors manuals de les ciutats)

els pagesos estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats.

a nivell polític la societat era estamental, el rei tenia un poder absolut. Estava per damunt de tots els habitats del regne. La monarquia era hereditària i de dret diví. Del monarca depenien totes les institucions de l’estat, erano se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú.

per exercir la seva autoritat, el rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven  (consells de l’estat) i per una gran quantitat de funcionaris (burocràcia) que complien les seves ordres.

tanmateix alguns afers, com la imposició de nous impostos havien de ser aprovats pels parlaments.

Què era la rotació triennal? Quins avantatges suposava?


la rotació triennal es dividia el terreny en tres parts on es cultivaven diferents plantes a cadascuna, i un terç del terreny quedava en guaret (en repòs). Gràcies a aquest sistema de producció agrícola augmentava la varietat de productes, la qualitat i la quantitat. La terra era més fèrtil i els productes conreats eren de millor qualitat cosa que repercutia en una millor salut de la població.

Explica el comerç triangular?


el comerç triangular es basava en el comerç colonial rep aquest nom perquè dibuixava una mena de triangle a l’oceà atlàntic. Agafava els tres continents :   principalment es basava en el tràfic d’esclaus de raça negra que anaven des d’ àfrica fins amèrica on eren venuts per treballar al camp, a Europa s’intercanviaven productes manufacturats per matèries primeres de les colònies (sucre, cotó, tabac, pell, plata, or i cafè).

Quins van ser els primers en aconseguir un sistema parlamentari? Com ho van aconseguir?


Anglaterra va ser el primer país que va aconseguir un sistema parlamentari. En 1689 , la política absolutista del nou monarca jacob ii i la seva fe catòlica van provocar una segona revolució que va posar fi a la dinastia dels stuarts. El parlament va oferir la corona al príncep holandès guillem d’orange, gendre del rei, de fe protestant i disposat a jurar la declaració dels drets que limitava  els poders de la monarquia.

Explica el sistema polític anglès a partir d’aquest esquema?


el sistema polític anglès estava dividit en dues parts:

el poder executiu i el poder legislatiu.

al poder executiu manava el rei, aquest nomenava al govern i al parlament. El parlament estava dividit a la vegada, en dues cambres,  la dels lords (grans nobles i bisbes) i la dels comuns (513 diputats de ciutats i pobles) que votaven les lleis i els impostos.

la cambra dels comuns eren escollits pels electors que eren propietaris i burgesos.

dones, petits propietaris, artesans, assalariats, pobres eres els no electors.

el rei junt amb el parlament  controlaven el govern, aquest feia aplicar les lleis.

Com es van formar els Estats Units d’amèrica?


les tretze colònies angleses de la costa est de l’amèrica del nord van protagonitzar durant el Segle XVIII la primera insurrecció colonial contra la metròpolí. Els habitants d’aquestes colònies influïts per les idees que arribaven d’Europa es van enfrontar a ella en defensa dels seus interessos i dels seus drets.

el 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colònies, reunits a la ciutat de filadèlfia van redactar la declaració d’independència dels Estats Units d’amèrica. -Thomas Jefferson-

aquesta declaració expressa els principis que van impulsar la revolta americana: el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble.

el nou estat, que agrupava aquestes tretze colònies que s’havien revoltat contra la gran bretanya va adoptar el nom d’Estats Units d’amèrica, i George Washington el seu primer president.

Què va significar el liberalisme americà?


a Europa va reforçar els sentiments d’hostilitat contra la monarquia absoluta.

el primer liberalisme americà , malgrat que establia els principis de llibertat i igualtat com a drets universals, el limitava a una minoria de ciutadans. No tenia en compte els drets polítics de les dones, no garantia la participació política dels que no tenien fortuna o propietats.

a més, mantenia la vigència de l’esclavitud, estaven privats de llibertat i de qualsevol dret.

finalment , els drets dels indígenes americans, no estaven recollits en la constitució i no rebien la categoria de ciutadans dels Estats Units.

Explica els principis fonamentals del liberalisme polític. En què van consistir les revolucions liberals burgeses?


el liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke (s. Xvii) o dels il·lustrats francesos del Segle XVIII.

concep la societat com un conjunt d’éssers lliures que gaudeixen d’uns drets i d’unes llibertats fonamentals que l’estat ha de garantir.

principis bàsics:

  • el conjunt de ciutadans constitueixen la nació, representa la sobirania nacional i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu. La voluntat dels ciutadans s’exerceix mitjançant el dret al sufragi (vot) en unes eleccions i es canalitza a través dels partits polítics.
  • la separació de poders per evitar-ne la concentració en una mateixa persona. El poder executiu ( aplica les lleis) recau en el govern, el poder legislatiu (elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva (parlament) i el poder judicial (garanteix el compliment de la llei i en sanciona els infractors) està en mans dels tribunals de justícia, independents dels altres poders.
  • l’existència d’una constitució, elaborada pel parlament i ratificada pel poble. Aquesta llei garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans.
  • el dret de propietat es formula com una llibertat fonamental que garanteix que els ciutadans puguin disposar lliurement dels seus bens.

les revolucions liberals van sorgir perquè la burgesia descontenta amb l’absolutisme i amb el sistema social privilegiat de l’àntic règim, va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgueses que van posar fi a l’absolutisme.

el triomf d’aquestes revolucions va ser l’origen de l’estat liberal que va agafar la forma de monarquia o de república parlamentària.

Què és el sufragi censatari? I l’universal?


el sufragi censatari era el dret al vot només dels ciutadans més rics, que també eren els únics que podien ser elegits.El sufragi universal oferia el vot a tots els homes.

Explica les causes de la revolució francesa


a la darrera del Segle XVIII, frança estava sumida en una profunda crisi econòmica i social. D’una banda, una sèrie de males collites successives va provocar l’alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular.

de l’altra, la burgesia enriquida pel creixement econòmic estava descontenta per la seva marginació política, perquè només els privilegiats podien ocupar càrrecs i gaudir de reconeixement social.

la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda a causa de les elevades despeses de l’estat i de la cort. La solució al dèficit passava per una reforma fiscal que obligués l’aristocràcia a pagar impostos.

En quantes etapes poden dividir la revolució francesa? Explica els esdeveniments més importants de cada etapa


la revolució francesa es divideix en tres etapes.

  • la monarquia constitucional (1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l’antic règim i imposar un liberalisme restringit .
  • la república democràtica(1792-1794) davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris , la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la república.
  • la república burgesa( 1794-1799) davant la radicalització de la revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari.

Què va significar napoleó Bonaparte per a frança? I per a Europa?


napoleó es va proposar donar estabilitat a frança mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i allunyés del poder els sectors polítics més radicals. En primer lloc, va restablir el liberalisme econòmic, que protegia la iniciativa privada i els interessos de la burgesia. Per impulsar la indústria i el comerç va crear el banc de frança i va emetre bitllets bancaris.

en l’àmbit jurídic, va elaborar una sèrie de codis civil, penal i de comerç que van servir per dotar frança d’un conjunt homogeni de lleis. També va reordenar l’administració de l’estat en un sentit centralitzador amb la creació de les prefectures, que feien complir les ordres del govern a les províncies. Va reformar la hisenda i el sistema d’ensenyament amb la creació dels liceos (escoles ) de l’estat.

per a Europa va suposar la derrota dels monarques absoluts i va imposar les idees revolucionàries: supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris, i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal.

Què va ser la restauració absolutista? Com es va remodelar l’Europa del 1815?


entre el 1814 i 1815 els estats vencedors de napoleó es van reunir per posar fi a l’expansió

de les idees liberals propiciades per la revolució francesa i garantir la restauració de l’absolutisme monàrquic a Europa.

després de que els monarques estiguéssim al seu tron les quatre grans potències (rússia, el regne unit, prússia i Àustria) van remodelar el mapa europeu segons els seus interessos i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles.

Explica els principis bàsics del nacionalisme?


el nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat. Defensa la necessitat der fer coincidir estat i nació, de reagrupar a l’interior d’unes mateixes fronteres els membres d’una comunitat nacional.

la nació es poo definir com un conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços cultures propis i que volen viure en comú.

l’estat, en canvi, és una organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.

els moviments nacionalistes podien tenir un caràcter disgregador o unificador depenent de les diferents situacions polítiques.

Explica el procés d’unificació d’itàlia i el d’Alemanya


 itàlia estava dividida en diversos estats. El papa era sobirà en un d’ells (els estats pontificis) i àustria havia incorporat al seu Imperi la llombardia i el vèneto, regions riques del nord de la península itàlica. Només el piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de savoia, es manifestava a favor de la unificació d’itàlia.

el procés unificador es va iniciar el 1859, quan cavour, va iniciar una guerra contra àustria i va aconseguir l’annexió de la llombardia al seu regne. Paral·lelament un aixecament popular dirigit per garibaldí, va enderrocar els monarques dels estats del centre i del sud d’itàlia.

el 1861, el primer parlament italià va proclamar rei d’itàlia víctor Manuel ii de savoia. El 1866, els austríacs van abandonar el véneto, i el 1970 van ser annexats els estats pontificis. La unitat d’itàlia ja era un fet, i Roma es va convertir en la capital.                              

al començament del Segle XIX, Alemanya estava fraccionada en trenta-sis estats, i el problema principal per a la seva unitat era la rivalitat entre les dues potències germàniques que pretenien liderar la unificació territorial: prússia i àustria. Prússia va prendre la iniciativa i el 1834 va potenciar una uníó duanera que agrupava gran part dels estats alemanys.

al 1848 un  parlament  reunit a frankfurt va oferir la corona al rei de prússia com un acte de sobirania nacional, però quest no la va acceptar, perquè provenia d’un parlament liberal.

el 1861, Guillem I va accedir al tron prussià i v a nomenar cancellerotto von bismark, que va menar una política militarista i amb els estats veïns per aconseguir la unitat. El 1864 va declarar la guerra a Dinamarca, el 1866 a áustria i el 1870 a frança.

la victòria en tots aquests conflictes li va permetre unit tots els estats sota el ceptre del rei de prússia. El 1871 va ser proclamat el segon Imperi (reich) alemany amb Guillem I com a kàiser (emperador).

Entradas relacionadas: