Rius del clima oceanic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,5 KB
-PATRIMONI NATURAL: Conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna, resultat de l’evolució dels components biofísics de la Terra, la qual ha generat una gran diversitat geològica i biològica; ha permès la vida de moltes espècies i fa possible l’existència de la humanitat.
-Impactes ambientals més importants com a conseqüència de l’activitat humana:
Urbanització descontrolada, Creixement urbà dispers, Generació de residus urbans, Hàbits consumistes de béns i serveis, L’augment de la mobilitat en l’accés al lleure.
- IDEA CLAU: el paisatge té valor ecològic i cultural en si mateix com a patrimoni col·lectiu, per tant → accions per tal de conservar-lo: es va establir el Pla d’Espais d’Interès Natural, Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge dins del Març europeu, es crea l’Observatori del Paisatge, que elabora un catàleg de paisatges per a una millor gestió en funció del territori, 8 catàlegs → Alt Pirineu-Aran, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Comarques de Girona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida i Penedès.
- Un dels factors clau quan parlem de desastres és la degradació del medi ambient. Per exemple: Els països amb una forta desforestació, erosió greu i un ús abusiu de les terres marginals per a conreus i pastures tenen més probabilitats de patir catàstrofes naturals com els aiguats. Els científics cada cop tenen més clar que el canvi climàtic contribueix a desajustar el clima i accentua la possibilitat de riscos naturals.
-PREVENCIÓ DE RISCOS AMBIENTALS: evita o minimitzar els efectes que provoquen els desastres ambientals, es genera protocols de prevenció: mesures de predicció, mesures d'intervenció inmediata, mesures de recuperació, mesures posteriors i mesures de sensibilització
-RISCOS AMBIENTALS Catalunya:
mes freqüents: meteorologia; aiguats, nevades (pedregades, temporals de vent) , geològiques; esllavissaments, allaus, terratrèmols o sismes. RISCOS ANTRÒPICS Catalunya: els incendis forestals, l'acció humana (L’abandonament de les activitats rurals, accions involuntàries i negligències, accions intencionades, Perillositat de determinades instal·lacions industrials, Transport de mercaderies perilloses-Prevenció de riscos Catalunya:
parlem de plans especials d'emergències, que es basen en l’anàlisi dels riscos específics, la zonificació del territori (INUNCAT, NEUCAT, SISMICAT, INFOCAT, PLASQTA, TRANSCAT, PENTA.-
El paisatge cultural és el resultat de l’activitat humana sobre el territori. L’ésser humà a partir de la cultura resol els problemes diaris i busca solucions per a la seva subsistència. Esta format per: Un medi natural, Una estructura social, Un corpus de creences que expliquen el món, Uns mecanismes de transmissió de la comunicació i les creences: rituals, Al llarg del temps els paisatges culturals ha evolucionat, el consumisme.
La sostenibilitat com a concepte que parla de l’equilibri necessari vers l’entorn ha tingut una evolució històrica a partir de diferents cimeres internacionals:
Sostenibilitat ambiental, Sostenibilitat econòmica, Sostenibilitat social.
-Característiques principals del que anomenem canvi climàtic: És un fenomen a escala global, El provoquen principalment els anomenats gasos d’efecte hivernacle, Es manifesta en un augment de la temperatura mitjana mundial.
PAISATGES VEGETALS:
Oceànic:
influència del clima atlàntic (Galícia i Serralada Cantàbrica Pirineus, el Sit. Central, Sist. Ibèric o les Serralades Catalanes).Bosc temperat oceànic:
amb precipitacions abundants i temperatures poc caloroses, desenvolupa una vegetació de roure (s’enfila pels vessants de les muntanyes, però suporta malament el fred i la neu) (vegeu fulla) i faig (vegeu fulla)(el podem trobar combinat amb roures, però suporta malament la calor, prefereix zones de boira i rosada) .Landa
, es tracta d’un matoll atapeït, format per brucs, ginebres i ginestes. Pot créixer bastant (4 metres) depenent del fred i el vent.Mediterrani:
ocupa bona part de la superfície peninsular, la seva vegetació característica és l’alzina (fulla), juntament amb la surera (més exigent, necessita temperatures més elevades i més pluja) forma el bosc típic mediterrani, anomenada esclerofil·la (vegetació que necessita poca aigua i adaptada a condicions extremes de sequera). De creixement molt lent (fins a set o vuit segles) i pot arribar als 20 metres d’alçada. Arbre de fulla perenne, dura, petita i dentada. Matolls: resultat de la degradació del bosc mediterrani. Format per màquies, garrigues i estepes.
Canàries:
vegetació escassa i adaptada a l’extrema aridesa, com a conseqüència de la insularitat s’han desenvolupat espècies endèmiques amb influències europees, africanes i sud-atlàntiques. Per sota dels 400 metres: matoll adaptat a la sequera. Per damunt dels 1500 m al NORD I 800 a 1000 m al sud: pi canari. Per damunt dels 2000 m (Tenerife i La Palma): matoll de cim (bàlec i ginestes).
Paisatge vegetal de muntanya:
distribució de la vegetació en pisos altitudinals (temperatura i precipitacions).