Revolucions i Nacionalisme al Segle XIX: De la Il·lustració a l'Imperi
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,2 KB
Revolució Americana (s. XVIII)
Les colònies britàniques a la costa est d'Amèrica del Nord van assolir una gran prosperitat al segle XVIII. Influenciats per la Il·lustració, els colons es van negar a acceptar un parlament on no tenien representació. L'augment d'impostos el 1767 i la negativa a pagar-los van intensificar la tensió, culminant amb el Motí del Te a Boston el 1773. La guerra va iniciar el 1775, i el 4 de juliol de 1776, els delegats de les tretze colònies van promulgar la Declaració d'Independència a Filadèlfia. Gran Bretanya va ser derrotada i va reconèixer la independència amb el Tractat de Versalles. Així, el 1787, es van crear els Estats Units d'Amèrica, una república federal amb la Declaració de Drets de Virgínia (1776) i una Constitució com a llei fonamental.
Revolució Francesa (1789)
La Revolució Francesa va transformar les estructures de l'Antic Règim. Diversos factors van contribuir a aquest canvi: la crisi de subsistència va empobrir les classes baixes; la burgesia estava descontenta per la seva falta de participació política; i les idees liberals es van difondre. La reforma de la política fiscal va intentar resoldre la crisi econòmica, però va fracassar.
De l'Assemblea Nacional al Directori
La convocatòria dels Estats Generals per Lluís XVI i la seva reunió a la sala del Joc de Pilota van portar a la proclamació de l'Assemblea Nacional Constituent. La presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 va permetre a la burgesia accedir al poder i iniciar la construcció d'un nou Estat. Es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la separació entre l'Església i l'Estat, i una Constitució que establia una monarquia constitucional. Els problemes econòmics i les desigualtats socials van portar els jacobins (burgesia més radical) al poder, que van proclamar la Convenció Nacional i van executar Lluís XVI, oposat a la revolució. Es va proclamar la República, amb el Comitè de Salvació Pública, dirigit per Robespierre, controlant totes les decisions. Una nova Constitució va reconèixer el sufragi universal. Un cop d'Estat el 1794 va enderrocar la Convenció, reduint la violència i instaurant una república controlada per la burgesia, amb una nova Constitució que establia el sufragi censatari i el Directori com a poder executiu.
Cap a l'Estat Liberal
El liberalisme polític va donar lloc als Estats Liberals, que havien de tenir una Constitució que reflectís la forma d'Estat, la divisió de poders i la sobirania nacional o popular.
Imperi Napoleònic
Napoleó Bonaparte, prestigiat per les seves campanyes militars a Itàlia i Egipte, va accedir al poder amb el Consolat, convertint-se en el primer cònsol i posteriorment en emperador. Va crear un gran imperi que intentava consolidar els èxits revolucionaris i integrar l'Antic Règim. L'expansió napoleònica va difondre les idees liberals per Europa. La derrota final de la França napoleònica el 1815 va portar al retorn de l'Antic Règim amb Lluís XVIII.
Restauració
La Restauració buscava recuperar les estructures de l'Antic Règim. Els principals teòrics del tradicionalisme, Edmund Burke i Joseph de Maistre, defensaven els valors de l'Antic Règim. El Congrés de Viena va posar fi a l'imperi napoleònic, va reconstruir el mapa polític d'Europa i va establir sistemes d'aliança com la Santa Aliança, promoguda per Rússia, Prússia i Àustria, a la qual es van afegir França i Espanya.
Revolucions Liberals
Les masses populars, liderades per la burgesia, van iniciar esclats revolucionaris per millorar les seves condicions de vida i oposar-se a l'absolutisme, introduint una ideologia liberal moderada. Aquestes revolucions van anar unides a reivindicacions nacionals.
Revolucions de 1820
El pronunciament militar de Rafael del Riego va iniciar moviments revolucionaris a Europa, especialment a la zona mediterrània, com al Regne de les Dues Sicílies, el Regne de Sardenya i Rússia. La burgesia i l'aristocràcia van participar amb l'objectiu d'establir una monarquia constitucional. Grècia va iniciar la seva lluita per la independència de l'Imperi Otomà.
Revolució de 1830
Una crisi agrícola i la pujada de preus van influir en una crisi industrial que va afectar la burgesia. La insurreccio a França, on Carles X pretenia imposar un règim absolutista, va ser el focus dels moviments revolucionaris. Carles X va abdicar i Lluís Felip d'Orleans va regnar. Els moviments es van estendre per Polònia, Itàlia i Suïssa (on van fracassar), però van tenir èxit a Bèlgica, amb Leopold I.
Revolució de 1848
Originada a França per una crisi econòmica, la revolució va portar a l'abdicació de Lluís Felip i a la proclamació d'una república amb sufragi universal masculí. Lluís Napoleó Bonaparte va ser elegit president i va instaurar el Segon Imperi Francès, un sistema autoritari. Les revolucions a l'Imperi Austríac, així com a Alemanya i Prússia, van fracassar per la divisió entre moderats i radicals.
Independència de les Colònies Llatinoamericanes
La burgesia criolla, incapaç d'accedir als càrrecs polítics, es va enfrontar a la monarquia. Es van formar Juntes de Govern que, en comptes de dissoldre's després de la caiguda de Napoleó, van lluitar per la independència. El 1825, Amèrica Llatina era independent.
Moviments Nacionalistes
El concepte de nació tenia un significat més geogràfic que polític. Les idees de la Il·lustració van establir les bases del sentiment nacional. La política imperialista dels revolucionaris francesos i les guerres napoleòniques van marcar l'inici dels sentiments nacionalistes, juntament amb el Romanticisme. El nacionalisme, com a corrent ideològic, va provocar conflictes que van resultar en la unificació d'algunes nacions (Itàlia i Alemanya) i la independència d'altres (Imperi Austríac i Imperi Otomà).
Nacionalisme a Itàlia i Alemanya
El nacionalisme liberal italià s'inspirava en la idea de nació sorgida de la Revolució Francesa. El nacionalisme alemany es basava en les idees conservadores del Romanticisme.
Unificació d'Itàlia
Itàlia estava dividida en diversos estats. El moviment cultural Risorgimento, amb figures com Leopardi, Verdi i Rossini, va impulsar la unificació. El Regne del Piemont-Sardenya, governat per Víctor Manuel II, va liderar el procés, impulsat per Cavour i Garibaldi. Cavour va obtenir el suport de Napoleó III per lluitar contra Àustria. Garibaldi va conquerir Sicília i Nàpols. El 1861, Víctor Manuel II va ser proclamat rei d'Itàlia. Veneto i Roma es van incorporar posteriorment, amb Roma com a capital. Es va produir un desequilibri econòmic entre el nord ric i el sud pobre.
Unificació d'Alemanya
La Confederació Germànica, formada per 38 estats, va veure Prússia, més industrialitzada, liderar la unificació. Bismarck, el canceller de ferro, va impulsar la unificació mitjançant enfrontaments bèl·lics i diplomàcia. L'aliança entre Prússia i Àustria contra Dinamarca va ser el primer pas. La victòria prussiana a Sadowa va permetre la creació de la Confederació d'Alemanya del Nord, sense Àustria. La guerra francoprussiana de 1870 va acabar amb la derrota francesa a Sedan i la pèrdua d'Alsàcia i Lorena per part de França.
Els Nous Estats Balcànics
Els Balcans, part de l'Imperi Otomà, van viure enfrontaments entre nacionalitats. Grècia, Romania i Sèrbia es van independitzar. Bòsnia i Hercegovina van ser ocupades per l'Imperi Austrohongarès. Bulgària i Albània també es van independitzar. Es van establir monarquies autoritàries.
El Japó Meiji
El Japó, governat per l'aristocràcia (shogun), va ser obligat pels Estats Units a obrir-se al comerç amb Occident. Això va afavorir la restauració del poder imperial amb l'emperador Mutsuhito (Meiji), que va iniciar la Revolució Meiji, un procés d'industrialització i occidentalització. Es va suprimir el feudalisme i es va establir una Constitució, però la monarquia va continuar sent autoritària. La occidentalització va afectar la vestimenta, però la societat japonesa va conservar el seu esperit tradicional.