La Revolució Russa (1917-1929): Causes, Fases i Lluita pel Poder

La Revolució de Febrer de 1917 i la Caiguda del Tsarisme

El conjunt de la Primera Guerra Mundial va accelerar el moviment revolucionari. La guerra va abocar una part de la població a unes condicions de vida miserables. Aquesta situació es va agreujar per:

• La baixada de la producció agrícola.
• L'augment dels preus (inflació).
• Més atur i malestar social.
• El desprestigi del règim tsarista.

Entre 3 i 5 milions de soldats van morir, i el desprestigi del tsar Nicolau II i la seva família (influenciats per Rasputin) era total. Es considerava necessari prescindir dels Romanov i establir un sistema parlamentari.

Caiguda del Tsarisme

El primer episodi va ser una vaga general a Petrograd per demanar la fi de la guerra i millorar les condicions de vida. Molts soviets van voler establir un govern provisional (liderat per Kerensky). El tsar va abandonar la guerra i va decidir abdicar. El nou govern va prometre reformes polítiques i socials. Tot i això, Rússia no va sortir de la guerra i van continuar havent-hi conflictes. Per això, es va decidir afrontar un govern de doble poder (govern dels soviets i govern provisional).

Dualitat de Poders

Lenin defensava que tot el poder havia de ser per als soviets, i s'havia de prendre el poder per la via insurreccional. Kerensky volia accelerar les reformes, però sense sortir del conflicte bèl·lic. El nou govern va formar una Assemblea Constituent i va començar una persecució dels bolxevics a causa d'un enfrontament amb el Soviet de Petrograd. Més tard, es va voler dur a terme un cop d'estat tsarista contra el govern de Kerensky, però els bolxevics van ajudar a defensar-lo i van guanyar. Així, des d'aquell moment, els bolxevics van prendre la iniciativa i es van armar, liderats per Trotsky.

Les Tesis d'Abril

Les Tesis d'Abril de Lenin proposaven una actitud contrària als interessos capitalistes del govern provisional. Els punts clau eren:

• La Revolució Proletària havia de passar a Rússia, saltant-se les etapes de la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.
• Tot el poder havia de passar a mans de l'Estat, eliminant el règim tsarista.
• Les terres havien d'estar a disposició dels soviets.
• Fusió de les propietats privades, com els bancs.
• Anul·lació de la propietat privada i establiment d'una única classe social.

Aquestes tesis van afavorir el proletariat i van permetre accelerar i dur a terme la Revolució.

Polítiques Econòmiques Postrevolucionàries

Comunisme de Guerra (1918-1921)

Aquesta política es va implementar durant la Guerra Civil Russa i es caracteritzava per:

• L'Estat absorbeix totes les fàbriques i en dirigeix la producció.
• Es prohibeixen els negocis privats.
• Es raciona el menjar.
• Es requisa la producció agrària per abastar les ciutats i l'exèrcit.
• La moneda gairebé es deprecia.

Nova Política Econòmica (NEP)

La NEP (1921-1928) va suposar un pas enrere en la col·lectivització per reactivar l'economia:

• L'Estat controla només les grans indústries.
• S'estimula l'obertura de negocis privats (petites fàbriques, comerços, etc.).
• Els treballadors reben la paga en diners o espècie.
• Els pagesos poden vendre la producció pel seu compte i obtenir-ne beneficis (fet que afavoreix els kulaks).

La Revolució d'Octubre de 1917 i la Disputa pel Poder (1924-1929)

Després de la Revolució d'Octubre de 1917, que va consolidar el poder bolxevic, la següent gran crisi va arribar amb la mort de Lenin.

La Mort de Lenin i el Gran Debat

A la mort de Lenin, líder indiscutible de la Revolució Bolxevic, es va iniciar un gran debat i lluita entre els dirigents per la successió. Els principals contendents eren:

Trotsky

• Organitzador de la Revolució de 1917 i de l'Exèrcit Roig.
• Defensava la Revolució Permanent i la necessitat d'exportar la revolució a altres països.
• Volia eliminar la NEP.

Stalin

• Organitzador de la Revolució de 1917 i de l'organització interna del partit (burocràcia).
• Secretari General del PCUS.
• Defensava la Revolució en un Sol País, convertint Rússia en una potència industrial.

Altres líders com Kamenev, Zinoviev i Bukharin també van participar en el debat. El 1927, la disputa es va aguditzar i Stalin va aconseguir el poder. Va optar per la fi de l'economia mixta (NEP) i va forçar la col·lectivització de la propietat privada. Un cop al poder, Stalin va eliminar o exiliar els opositors, iniciant així la seva dictadura.