La revolució russa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,8 KB

 
  • Cinema soviètic (1917-1945)
Context històric: 
la Revolució Russa de 1917 La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culmínà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Uníó Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si bé els principals focus de la revolució foren Petrograd i Moscou, aviat s'estengué a les àrees rurals on els pagesos col·lectivitzaren i redistribuïren la terra.

–El nou cinema soviètic es beneficia de les nombroses experiències de les avantguardes artístiques russes que han marcat els últims anys del tsarisme (Futurisme i constructivisme en les belles arts, formalisme en literatura...). 

–Resum de característiques del moviment (extret de correcció selectivitat): “Corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial. Les principals característiques estètiques d’aquest tipus de cine són: l’exaltació del muntatge com a principal recurs estètic; el Realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i lluny del artifici propi de Hollywood; la tria de temàtiques revolucionàries i d’exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals; i finalment la incorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals. Aquest corrent estava en contra de l’ús creatiu del cinema sonor. De fet, els principal directors del cinema soviètic van firmar l’any 1928 un manifest assenyalant els perills que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so.”

Autors i característiques
Lev Vladimirovich Kulechov va ser un cineasta soviètic que comença a exercir com a professor a l’Institut de Cinema Rus el 1921. En aquest laboratori durà a terme els seus “films sense pel·lícula”, amb fotos fixes, demostrant el poder creador del muntatge amb un famós experiment en què aconseguia infondre diferent força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor, segons el contingut dels plànols que li juxtaposava: un cadàver, una dona, un plat de sopa, un nen, etc. 
És un cas important perquè posa sobre la taula la importància que tindrà el muntatge en tot el cinema soviètic.
–Realitzadors com Sergei Eisenstein, Vsèvolod Pudovkin i Aleksandr Dovjenko signen les seves primeres pel·lícules en els anys 1920. Eisenstein realitza el seu primer llargmetratge, La vaga (1925), a l'edat de vint-i-sis anys, però és el seu segon, El cuirassat Potemkin, que li aporta el renom internacional. La destacable escenificació de la massacre dels manifestants sobre les immenses escales d'Odessa aporta la prova que el cinema pot igualar les altres arts. Eisenstein realitza llavors una pel·lícula encara més ambiciosa, Octubre (1927), per celebrar el desè aniversari de la revolució de 1917. 
–La revolució bolxevic canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia (cinema rus), la qual fou nacionalitzada el 1919. Tot i que es posà al servei de la revolució i el marxisme, no limità, però, l’experimentació i la creació personal.
  • L’expressionisme
    El Surrealisme
Context històric: les avantguardes artístiques

A Europa, a mesura que els intel·lectuals es van anar acostant al cinema, aquest es va interrelacionar amb les avantguardes artístiques. 
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del Segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert. De fet, les Avantguardes són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de Racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.

Característiques de l’Expressionisme alemany:
- Predomini de les ombres sobre la llum, l'atmosfera bromosa i ombrívola que caracteritza la tradició mítica i fantàstica del univers d'aquesta corrent de cinema. 

- Les perspectives esgarrades, tal i com es pot veure amb la ruta de fugida o el perfil impossible de les taulades. 

- Decorats gòtics que accentuen la sensació d'amenaça que emmascara tota la posada en escena. En aquest cas concret el decorat de formes dentades i agudes en recorden aquestes formes gòtiques en les que el expressionisme alemany es recreava estèticament.

-  Il·luminació artística i creativa, on els blancs i negres violents configuren la confusió i l'angoixa que viuen els personatges. Pel que fa a il·luminació es pot remarcar també que l'expressionisme fa servir un sistema totalment artificial i antinatural, fugim del Realisme d'altres corrents cinematogràfiques europees contemporànies.

Entradas relacionadas: