Revolució 1868: l'gloriosa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,38 KB

 
rvolució 1868/gloriosa:l 18 d stmbr d 1868 l'squadr comandada pl brigadier topt s va pronunciar a cadis contra isaby ii. a molts ciutats spanyols ls classs populars i la burgusia libral van constituir junts rvolucionaris d govrn k exigien l'abolició d la monarkia borbonica i la dmocratització complta dl país.la junta d bcn va organitzar 1s batayons-voluntaris d la yibrtat- i va prsntar 1 programa molt radical k incloia l'abolició dls impopulars impostos d consum , k gravavnls articls d'us popular, i la suprssió d ls kints.ls forcs d fidls d isaby ii van atacarls insurrcts , pró van sr drrotads prop d la localitat d'alcola pl gnral fracsisco srrano.la rina isaby ii s va vur obligada a fugir a l'exili.sxenni dmocratic: a partir d'aky momnt s va dsnvoluparl sxenni dmocratic(1868-1874), la forta participació popular enl procés i la imxtant prsncia dl rpublicanism li van confrir 1s trts molt més radicals, eralvada pl su cair rpturista(abolició d la monarquía borbonca i l'exili d isaby ii)i pr la implantació d'uns amplis yibrtats i dl sufragi 1ivrsal +culi.la constitució d 1869:el nou govrn provisional prsidnt pl gnral sranno (amb prim com ministr d guerra) va dissoldr ls junts rvolucionaris i la milicia nacional i va convocar 1slccions pr sufragi 1ivrsal +culi k s van clbrarl fbrr 1869. la coalisió d'unionists progrssists i dmocrats,l partit carlista prsntava pr primr cop a 1slccions i avia tingut 20 scons.rpublicans van obtnir 85 scons.stablial sufragi 1ivrsal +culi pr als oms més grans d 25 anys. el partit dmocratic rpublica fdral.gnral prim primr ministr va sr l'encarrgat d prsntar a l'assamblael candidat adint , va buscar a divrss corts europs , l'elgit avia d'aplgar caractristiks , 1s profunds conviccions constitusionalists.La monarkia democraticaEl regnat d'amadeu I: fill del rei d italia victor manuel II. Va arribar a Espanya a començaments de 1871 un país en pelan crisi economica i financiera. El general prim valedor del nou rei, havia mort en un atemptat terrorista poc abans de la seva arribada. A Cuba continuava la guerra independista que s'havia iniciat en 1868.El regimmonarquia democratica tenia el suport de la coalició governamental , formada pels unionistes, el progressistes i democrates el rei va manifestar la constituciói el joc democratic 1871 la coalició governamentalment es va descompondre un sistema bipartedista format per els constitucionalistes unionistes i sectors progressistes dirigits per sagasta i el radicals progresistes i sectors democrates dirigits per ruiz zorilla.Els succesius governs van iniciar una politica economica lliurecanvista on va afavorir interior i va contribuir a mantenir la debilitat del capitalisme a espanya .Laurea figuerola ministre de finances, també va unificar el sistema amb la instauració de la pesseta.L'escalat de la tercera guerra carlina:La tercera guerra carlina 1872 la lluita es va centrar especialment al pais basc , a navara a l'interior de catalunya , al nord del pais valencia i en algunes zones d'arago.Isabel II era l'exili amadeu I no era gaire popular i el republicanisme federal era vist com un perill revolucionari per molts sectors conservadors.El pretendet carles VII va fer publica una proclama en la qual prometia a catalans , valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que habia abolit felip V. 1872 la insurrecció carlna es va estendre per aquestes zones , tot i que no es va tenir l'abast que havia aconseguit en la primera guerra els carlins van ser derotats per l'exercit governamental el 1872 proclamació de la primera republica va reactivar la seva insurrecció .El federalisme:el partit republica federal(clases populars) dirigit per francesc pi i maragall volia la desentralitzacio d estat i separacio de l'esglesia, abolicio k quintes, treure impostos. Valenti Almirall dirigia als federals catalans. Va fer el pacte d tortosa1869 entre comites federals d'arago per formar el republicanisme federal a españa. federals:els benevols(volen estat federal "des de dalt" desde poder d estat)(volen accio legal) i intrasigent(desd baix)(volen insurreccio).La fi de la monarquia democratica: el 11 de febrer de 1873 , el rei va abdicar el senat i el congrés van proclamar la republica espanyola per 358 vots contra 32.

La primera republica 1873-1874Republica unitaria: Els federals catalans més intransigents , partidaris d'establir l'estat federal des de baix van intentar proclamar l'Estat català dins la republica federal espanyola.El primer govern de la republica president pel catala Estainslau figueres per federals i radicals.Pi i maragall ocupava el ministeri de la governació, el nou govern va dissoldre les juntes i va sufocar les revoltes populars. Larepublica federal:volien regim federal desde dalt, desde desicions politi qu es .Pi i maragall va ser nomenat president del govern i es va iniciar el procés d'elaboració d'una constitució federal. El moviment cantonal i la guerra carlina: 1873 el govern i el parlament intentaven establirla republica federal des de adalt , els federals intransigents van promoure el moviment cantonal que intentava establir-la des de abaix. El moviment cantonal es va convertir en una nova guerra civil que s'afegia a la carlina i a l'eixecament cubà. pi i maragall va dimitir en el 1873 i el parlament va escollir nicolas salmerón per restablir la autoritat del govern central i l'ordre public.guerra carlina:els carlins van perdre amb ajut d l'abolicio d la republica i restauracio d monarkia borbonica.fi d 1 republica:salmeron dimiteis i nou president Emilio Castelar, conservador. ordre , autoritat. va fer posible el cop d'estat conservador d pavia, k va disoldre la republica federal. alfons XII fill de isabell II nou rei españa, on es va inicair una nova etapa la etapa de la historia contemporanea la restauracio .restauracio borbonica:isabel II abdica a favor d alfons. alfons fa public el manifest d 1874, en el k es comprometia a exercir la monarkia d manera liberal i conciliadora. el govern republica dimiteix i es forma un govern monarkic presidit x Antonio Canovas. van derrotar als carlins i aboleix els furs. canovas no volia la monarkia kom la d isabel II(constitucio 1845) i va fer una nova constitucio. volia consolidar la monarkia d'alfons amb sistema politic estable i 2 partits: liberals i consevadors.constitucio 1876:drets individuals(reunio, expresio, separacio d 3 poders). sobirania conpartida entre rei i corts. corts formades x congres(diputats) i senat(vitalicis i electes). sufragi universal masculi(1890). a españa catolic pero s permetia altre religions. 2 partits: alfons XII, conservador dirigit x canovas i liberals liderat per Sagasta, k es rellevaven eb el govern. mort alfons i es fa el pacte d'el pardo x alternança dels 2 partits dinastics. va regnar maria cristina austria.falsejament d sistema electoral:eleccion votaven en nom d morts o desconeguts. els cuneros eren diputats spañols k manipalaven ls eleccions.el caciquisme eren el homes k controlaven 1 determinada circumscripcio electoral pel seu poder economic.partit oposicio:carlins, republicans i socialistes eren oposats al regim politic d la restauracio. carlins dividits i s forma el partit integrista(tradicionals). republicans dividits n: possibilista(d Castelar) dl partit liberal, el centralista(d Salmerón), i federal(d Pi i Maragall). revolta cuba:la corrupcio i la negacio a concedir l'illa provoco la 2 guerra independentista. Revolta filipines:1896 Emilio Aguinaldo dirigeis un moviment independentista k va ser neutralitzar per españa. guerra hispanoamericana:españa va ser acusada d enfonsar un vaixell amricà. tots afavor d la guerra menys els republicans, federals, socialistes i catalanistes. EEUU enfonsa vaixells spañols. al tractat d paris spaña recoñeix la independencia d cuba i donaba filipines, puerto rico i l'illa als EEUU. spaña va vendre les illes dl pacific a alemaña. desastre i restauracio d spaña:spaña molt endarrerida. regeneracionisme es el moviment politic reformista k defensava la moralitzacio d la gestio publica, la reforma. general Polavieja defensava la necesitat d reformar spaña i va formar una junta. els catalanistes van sortir ven parats d la crisi d 1898.

Entradas relacionadas: