Revoltes populars catalanisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,97 KB

 

10.4 (II)


a Cuba però era massa tard per al poble Cubà i una mala decisió per la burgesia així que es feu una desfeta de l'exèrcit espanyol, que va quedar en evidència i es van rendir Espanya, amb més de 30.000 morts. Filipines va revoltar-se també, i era un lloc clau per el comerç amb Xina. Els EEUU amb la declaració de la guerra total amb Espanya va destrossar la flota amb els seus Navy Seals a Cavite i a Santiago. Es va signar la Pau de París que va posar fi a la guerra però va fer cedir a EEUU les illes de Cuba, Puerto Rico, Filipes i Guan. A més es va vendre les illes de Palau, les Marianes i les Carolines a Alemanya.

10.5 Conseq. 98

La derrota va causar un sentiment de desencís. Es va acabar amb el mite de l'Imperi espanyol i la opinió internacional sobre ESP es d'un estat incompetent, corrupte, moribunt i decadent. Les repercussions econòmiques i polítiques foren la pèrdua dels mercats col·lonials, el deute públic causat per a guerra. Però com es van repartir capitals, la pesseta es va devaluar i va afavorir el comerç i van retornar els rics indians no va haver-hi crisi. La política no va cambiar gaire ja que el sistema de la restauració va sobreviure per la manca d'alternatives, tot i les crítiques. Això si, es van enfortir els nacionalisme ja que va aparèixer un descrèdit dels partits dinàstics.Les repercussions si que foren fortes en el fet de l'impacte ideològic. Es criticava el sistema de la restauració, es volia innovar en política i va nèixer la generació del
98 (Valle Inclán, Azorín i Joaquín Costa) que van abogar pel Regeneracionisme, el qual va fer que es creés un ministeri d'ensenyament, que es moralitzés la gestió pública, que es reformés l'estat, que es fomentés la riquesa i l'ensenyameny i que s'oblidèssin les glòries passades "escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid"Les repercussions també foren militars ja que l'exèrcitva ser criticat i humiliat tot i la defensa heroica de Cuba. Això va fer que l'exèrcit es radicalitzés i fos més autoritari i instransigent.
El tancament de Caixes fou una conseqüència a les reformes pressupostàries de el ministre Villaverde. Ell volia pujar els impostos per fer front als gastos ocasionats per la guerra i els catalans es van negar per semblar abusives i no volgueren pagar la contribució (tancament de caixes). Aquesta protesta, vista com a separatista per Espanya, va fer que es visqués durant 17 mesos amb estat d'excepcionalitat (estat de guerra). Va ser l'inici del catalanisme vist com al trencament de la dinàmica de les èlits econòmiques i volia regeneracionar la política. Duran i Bas i Polavieja dimitiren del govern per creure's haver estat enganyats per Polavieja, i el Dr. Robert, alcalde de BCN, va decidir no executar els embargaments i va dimitir.

11) Els orígens i la consolidació del catalanisme:

El sentiment catalanisme cal situar-lo en un moviment ROMàntic en el context europeu.

11.1) Redreçament cultural: La renaixença

Apareix al voltant del 1830 en una situació de centralisme i uniformisme de territori basada en l’acceptació d’una sola llengua oficial de l’Estat. El moviment estava enfocat a recuperar l’esperit de recuperació de la llengua i les característiques pròpies del sentiment català 1.1 Renaixença cultural i literària:
El català quedava cada cop més reservat als usos familiars, ja que estava aleshores relegat de l’ús en àmbits com
l’administració, l’ensenyament o l’església. Els escrits de “la pàtria” i els articles de “Diario de Barcelona” esdevenen un punt d’inflexió en el moviment regeneracionista català, encara que la visió elitista de la llengua allunyava una mica a les classes populars del català culte que es volia fomentar. Un altre intent de normalització van ser la recuperació dels Jocs Florals al 1859. L’objectiu era premiar als escriptors que usaven el català antic i modern en les seves obres i això encara va donar un caire més elitista al català. Al mateix temps seguint un moviment de recerca d’identitats van destacar historiadors com Víctor Balaguer o Pròsper Bofarull, juristes com Reynals i Rabassa i altres filòlegs, folkloristes i músics que van recuperar la personalitat col·lectiva catalana.

1.2 Renaixença popular

Al mateix temps que es va produir la Renaixença va aparèixer un moviment cultural de les classes populars tals com la literatura i el teatre popular, això si, amb un llenguatge molt més accessible. Els uns, partidaris del català popular, i els altres, partidaris del català culte, arremetien entre ells menyspreant d’una banda l’ús de fórmules arcaiques poc convencionals i de l’altra l’abús en l’ús de castellanismes. Van intervenir en el moviment populars personatges com Anselm Clavé, Narcís Oller o Frederic Soler. Sovint els autors populars pertanyien a les classes més progressistes. Van fomentar la recuperació de la llengua i la identitat del país de diferents maneres, Clavé amb la música i Soler amb el teatre. També la implicació en la proliferació d’aquest pensament va ser possible gràcies a l’aparició de publicacions escrites tals com “La campana de Gràcia”, “L’esquella de la Torratxa” o “La Tramuntana”.

11.2) Els inicis del catalanisme polí tic

A la meitat del Segle XIX van començar a haver moviments d'exaltació de la identitat cultural, es volia autogovern ja que se sentien diferents. Les primeres revoltes populars foren les bullangues entre 1835 i 1843, les quals evidenciaven el malestar social i s'atacava als polítics, al clergat i a les màquines. A més al 42 hi va haver una insurrecció i la Jamància al 43 i es volia descentralitzar l'Estat.
El federalisme s'erigí com a una doctrina política que era una opció de govern. Va tenir gran implantació a CAT amb el Partit Demòcrata Federal de Pi i Margall. El seu programa volia donar forma republicana al govern, fer un estat laic, ampliar drets i llibertats, fer millores socials i fer un estat federal. Pels federals s'havia d'organitzar l'estat des de baix -> individu, municipi, regió i estat, els quals s'havien de federar voluntàriament. Pi i Margall era qui pensava així i contemplava també unir-se amb Portugal. Valentí Almirall denunciava el centralisme ja que impedia el desenvolupament de les regions més actives. Anselm Clavé va impulsar la renaixença cultural i va crear les societats corals. Ildefons Cerdà també fou federalista. Al 1869 es va fer el Pacte de Tortosa on hi participaren els republ. Més importants dels comitès de CAT, Aragó, València i Balears. Es va acordar construir un Estat Federal Espanyol proposant l'antic model de la Corono Catalanoaragonesa.

Entradas relacionadas: