La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 35,94 KB
3A ETAPA
• Radicalització del seu pensament.
• Conceptes més importants:
– Voluntat de poder
– Súper-home
– Transmutació dels valors
– Etern retorn
• No hi ha veritats absolutes. “La veritat només és aquella mena d’error sense el qual alguns éssers no podrien viure”.
• Els conceptes són ficcions que poden ser útils per a dominar la realitat, però que no per això deixen de ser ficcions.
• No hi ha un món veritable-metafísic, sinó distintes interpretacions que creem nosaltres perquè necessitem un món simplificat i breu.
• El món és només interpretable i està mancat de sentit fora de cada interpretació individual.
• La vida està constituïda per una multitud de perspectives PERSPECTIVISME
• Hi ha una pluralitat d’interpretacions i totes són vàlides no existeix una única veritat absoluta. RELATIVISME
• La vida no és conceptualitzable és una simple existència natural individualitzada, més enllà de qualsevol intent d’aprehensió.
• Crítica a la metafísica moderna confonia el concepte amb la realitat (per a Nietzsche la realitat no es deixa tancar sota cap concepte, va més enllà).
LA GENEALOGIA DE LA MORAL
• Nietzsche dóna una nova interpretació de l’origen de la moral aprofundint en la distinció entre:
– moral de senyors (forts)
– moral d’esclaus (febles)
• La moral dels senyors és una moral de la plenitud i la força, mentre que la moral dels febles és una moral de la utilitat (per a la supervivència del feble).
• Els nobles no s’han d’autocensurar.
• No es pot separar la força de les seves accions com si es tractés d’una causa i un efecte.
• El ressentiment del feble és el que porta a condemnar la moral del fort: El ressentit es revenja del fort introduint el sentiment de culpabilitat, de pecat.
• L’orgull, el poder, la força, la vitalitat és pecat.
• De fet, el feble viu en primer terme aquest sentiment de culpa, que el porta a voler retallar encara més la seva pròpia vida.
• D’aquí venen els ideals ascètics de penitència, abstinència, sacrifici...
• El feble espera la revenja definitiva quan ell, benaurat (recordem les benaurances de Jesús), contemplarà des del cel com el fort crema als inferns.
• La moral, entesa com a judici valoratiu i imposada com a norma de conducta a Occident, és el més gran símptoma de decadència . La moral es converteix en el judici negatiu de la vida i es justifica en Déu : "La vida acaba on comença el regne de Déu".
• Nietzsche critica la moral cristiana perquè és una moral de ressentiment vers els valors de la vida.( El cristianisme té la seva base filósòfica en el Platonisme, doncs, el món de les idees serveix de més enllà religiós per als cristians.)
• És necessari construir una nova moral. Si el concepte de Déu ha estat fins ara la gran objecció contra la vida cal negar a Déu per redimir al món : " Déu ha mort ". Cal, doncs, crear una Super moral que condueixi a una identitat amb la vida.
• Per evitar la moral d'esclaus, Nietzsche proposa un mètode capaç de detectar l'origen dels conceptes del bé i del mal. Aquest mètode s'anomena genealògic té dos passos:
Tracta de dur a terme una anàlisi etimològica de les paraules bo (significa el que és noble, distingit i privilegiat) i dolent (sinònim que és vulgar, baix i plebeu)
La via històrica que posa de manifest l'existència de dos
períodes abans de la instauració de la moral del superhome:
Un període premoral: on el mal encara no ha aparegut
Un període de la moral dels costums: que sorgeix amb l'aparició de l'Estat, on la moralitat és imposada per la força fins que es va convertint en costum
DOS MORALS
Per nit, moral és la cara oposada de la voluntat del viure. Mentre creiem en ella , condemnem la vida. El qui creu la koral es el vell, li molesta la vitalitat juvenil.
• Nietzsche divideix la moral en:
- Moral d'Esclaus: (Cristianisme i socialisme)
És la moral dels dèbils que a fi de fer-se forts han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se :
Igualtat de drets; fixació de l'espècie; guerra al poderós.
• - Moral de Senyors: (Superhome)
És la moral dels forts i està dirigida per la Voluntat de poder: Força cega, passió pura, apetència, pulsions... És l'essència del món, és la llei última de cada ésser que vol el propi desplegament, que vol ser més... Tot l'univers físic, moral i artístic no és res més que força, energia, necessitat, impuls... Justifica, com a condició necessària de l'afirmació de la vida, l'error.
La Voluntat de poder és la que impulsa la transmutació (inversió) dels valors que serà duta a terme pel Superhome.
• Per què odia tant el cristianisme? Per la manera com actua sobre els homes: Ens fa dèbils, submisos, mansos, resignats, humils, tortura la consciència amb la idea de culpa i de pecat.
• Però per sobre de tot això, el que més el molesta és que considera els cristians com a falsificadors. Tot en el cristianisme fa pudor de mentida.
• Objecció si els cristians han imposat la seva moral als forts, qui és més fort?
• Resposta de Nietzsche Hi ha més fortalesa en un sol home que afirmi la vida que en un ramat d’homes decadents.
• Home fort aquell que pensa per sí mateix i no segueix els dictats de la majoria.
• Home feble aquell que renuncia a la seva llibertat de pensament i segueix els dictats de la majoria.