Resums i Anàlisi: Ombres, Daltabaix, Met de les Conques i Varietats Lingüístiques

Ombres

• Qui és la dona que al principi balla amb una vaca? Maleneta
• Quina relació hi ha entre la Maleneta i la Rita a Ombres? Són cosines
• Quina de les dues és la pubilla? Rita
• Quina es casa amb un hereu acabalat? Maleneta
• Qui és el Geniset? Marit de la Rita
• Quin sobrenom tenia el marit de la Maleneta? Sagristà
• Per què el Geniset visita el marit de la Maleneta? Perquè s’ha presentat amb un estat deplorable
• Quines raons li donen a la Maleneta perquè torni a casa? Pel fill
• Qui té cura del seu fill quan la Maleneta marxa de casa? L’àvia del nen
• Explica el significat del títol en relació amb el conte. Veiem només els defectes

Agonia

• Què li passa a la protagonista? [No hi ha resposta al text original]

Daltabaix

• Per on passa el torrent de Daltabaix? Pel mig
• On era la casa de l’avi Palau? A dalt
• A què es dedicava? Assegut a les pedres de casa seva i llegint
• Com es diu l’hereu de l’avi Palau? Quim, i li deien Verí
• On van el dia que casa seva està tancada? A preparar els papers per casar-se
• Amb qui es casa l’hereu dels Palau? Amb Doloretes
• Què diu l’àvia Pastora respecte a la jove de l’avi Palau? Que tindrà molt mala vida
• Per què la mula arrossega al torrent el carro i l’hereu? Perquè el Verí li lliga una escombra encesa
• Què li passa a la Doloretes? Es torna boja
• Quins dos significats pot tenir el títol? Desgràcia i 'de dalt a baix'.

Met de les Conques

• De qui era fill en Met? D’una conca que treballava de minyona (soltera)
• Per què es diu Met de les Conques? De Jamet (Met), i 'de les Conques' per la seva mare.
• Com tracta la gent la mare i l’àvia d’en Met? Com a bruixes i menyspreades
• Quin personatge trenca la monotonia de la vida d’en Met? El predicador (foraster)
• En quin lloc concret escolta en Met els sermons? Sota la trona on fa els sermons, assegut a terra damunt d’una calavera
• De què mor la mare d’en Met? Enverinada per uns bolets
• Com l’enterren? Embolcallada amb un llençol i portada a la fossa
• Què li passa a en Met quan arriba a la balma de la torrentera? Va intentar baixar i va caure
• Qui va enverinar la seva àvia? La mare, amb calç viva
• Qui troba el cadàver d’en Met? Uns caçadors

Variedades Lingüísticas

Variedades diacrónicas

Las lenguas son como seres vivos, y como tales nacen, crecen, se reproducen y, en algunos casos, acaban desapareciendo. Este proceso vital explica las diferentes variedades que una lengua puede presentar en el discurrir de los años.

Variedades diatópicas (dialectales)

Las lenguas también aparecen condicionadas por el lugar geográfico en el que se hablen. Este hecho explica la diversidad de dialectos y hablas locales.