Resumen en València del llibre croniques d´un rei

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,33 KB

 

L'expansió de la corona d'Aragó: En el Segle XIII es produeix l'expansió de la Corona d'Aragó cap a València i Mallorca. La fundació del
Regne de València el 1240 va donar lloc a un nou estat cristíà emmarcat en la Corona d'Aragó. Els catalans van ocupar totes les comarques de la costa i moltes comarques interiors. Els aragonesos, només van controlar una part de les

comarques de l'interior del regne. Durant el temps de domini musulmà, l'àrab havia passat a ser la llengua de cultura, i el poble havia parlat les llengües mossàrabs, llengües derivades del llatí parlades a  Al-Àndalus. Però en el moment que Jaume I arribà a València, el mossàrab havia estat substituït definitivament per l'àrab. L'àrab deixava de ser la llengua de cultura, un lloc que passaven a ocupar el llatí i el català. El català, es va convertir en la llengua principal de la Corona d'Aragó. L'àrab no va desapareixer de terres valencianes fins al Segle XVII, quan van expulsar els moriscos. La presència àrab ha deixat una gran empremta en el nostre lèxic, tant pel que fa als noms comuns, com als noms de lloc.



La Baixa Edat Mitjana:


L'edat Mitjana es divideix en dos períodes.

El Més pròxim a nosaltres és la baixa Edat Mitjana, que va del segle XII al XV. Va dinamitzar

l'economia I va contribuir al desenvolupament comercial i industrial. El llatí Continuà sent

la Llengua de cultura arreu d'Europa però les llengües ROMàniques van Començar a usar-se Cada vegada més en molts àmbits: religiosos, acadèmics, Administratius  literaris.


La llengua i l’administració: La constitució del Regne de València va implicar la incorporació del català com a llengua de l'administració. 3 textos administratius de gran importància històrica: 1.Llibre del repartiment 2.Llibre dels Furs 3.Llibre del Consolat del Mar. A la Corona d'Aragó hi havia la voluntat de crear un model de llengua comuna. Sobretot a partit del regnat de Pere el Cerimoniós, aquest model es va consolidar gràcies a l'activitat de la Cancelleria Reial, una institució dedicada a la redacció dels textos administratius de la Corona d'Aragó.



Cròniques : L´expansió de la Corona d´Aragó va anar acompanyada duna serie de textos que la narraven per a la posteritat . Son les quatre grans cròniques , unes obres que exalten la figura dels reis d´Aragó i les seues gestes militars i polítiques. Cronològicament , les cròniques son les següents: el Llibre dels fets de Jaume I ,les cròniques de Bernat Desclot , Ramón Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Les cròniques són obres d'història  però també son obres pròximes a la literatura . Però, sobretot son obres polítiques, destinades a transmetre una imatge heroica dels reis d´Aragó i contribuir a crear una consciencia lingüística i nacional.


El Llibre dels fets de Jaume I : Es la primera de les quatre grans croniques. No la degué descriure directament  ell , sinó que la degué dictar a uns escrivans que li donaren la forma definitiva . Aquesta obra proporciona una imatge del rei construida per ell
mateix ( hi usa el nos del plural mayestatic).
La Cronica de Pere el Cerimoniós. Es la mes moderna de les quatre. Tampoc la va escriure directament ell , sinó que s´encarregaren diferents funcionaris de la Cancelleria sota la seua supervisió.
La Crònica de Ramón Muntaner , narra un llarg període de la historia de la Corona d´Aragó , ja que va ser soldat i funcionari de la corona. Encara que els reis son presentats de manera epica, el gran heroi de la cronica el Roger de Flor , el cap dels almogàvers , un exercit al queal va pertanyer el mateix Muntaner i que va prendre part en la lluita dels cristians contra els turcs.
La crònica de Bernat Desclot , també anomenada Llibre del rei en Pere, es la mes antiga al costat de la de Jaume I i no se sap ben be qui en va ser l¨autor. Esta dedicada a glosar dues figures: el rei Pere el Gran , que va conquerir Sicília , i l´almirall Roger de Lloria , un dels principals militars del Segle XIII












Entradas relacionadas: