Resum Lucrècia Joan Ramis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

 

3) Etapes de la Decadència literària; autors i Obres


3.1) El Renaixement


Producció Literària; destaquem:

En poesia, trobem Diverses tendències: la lírica es debat entre la pervivència dels models Medievals, especialment d’A. March, tant en la forma com en el contingut, i les Innovacions del
Renaixement vingudes d’Itàlia. Hi destaquem Joan Pujol i Especialment, Pere Serafí; també perviu la tradició de l’escola satírica Valenciana i de la poesia religiosa de certàmens, i es fan tractaments cultes De la lírica popular:
És el cas de Joan Timoneda, que va editar el cançoner de Diversos autors, ell inclòs, titulat Flor De enamorados (1562), amb 277 poemes, 57 dels quals estan escrits en valencíà, I on predominen les cançons a imitació de la poesia de tradició popular.

En teatre, és un S’observa millor l’incipient procés de substitució lingüística de la nostra Llengua pel castellà. Els autors més representatius són Joan Ferrandis d’Herèdia, Amb La vesita (1524), i Lluís Milà Amb El cortesano (1535).

En prosa, destaca La producció historiogràfica, i d’idees, amb els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, Exemple de gènere dialogat on l’autor fa una defensa de l’ús de la nostra Llengua contra la castellanització de la noblesa.

3.2) El Barroc


Producció Literària; destaquem:

La poesia barroca Imita els models castellans: el culteranisme (caracteritzat per la recreació de La mitologia i d’un món de gran bellesa, i per l’excés de figures retòriques), Amb Francesc Fontanella, també amb influències de Lope de Vega, que també té producció Teatral, o bé el conceptisme (caracteritzat per la densitat conceptual i l’ús De resursos com l’equívoc, el contrast, la paradoxa o la caricatura), amb Francesc Vicenç García, conegut com el Rector de Vallfogona (Tortosa,1579-Vallfogona, 1623). Aquest és la principal figura literària de la Decadència. Amb forta Influència de Quevedo, va fer seus els temes del Barroc castellà: l’amor, el Desengany, la caducitat, la mort, el bucolisme, l’obscenitat...A través de Madrigals, romanços, sonets i dècimes. Les seues composicions de caràcter Còmic, obscé i escatològic li reportaren una extensa fama i llegenda popular, Que permeté imprimir la seua obra, amb el títol Harmonia del Parnàs, vuitanta Anys després de la seua mort.

La tradició Satírica perdura en el Barroc valencíà en prosa i teatre, tot destacant Francesc Mulet, amb el seu Tractat del Pet.

En prosa, un Gènere destacat és el dels dietaris personals (Pere Joan Porcar documenta moments Cabdals de la història valenciana).

3.3) El Neoclassicisme

Producció Literària; destaquem:

En poesia, al Segle XVIII destaca la pervivència de models barrocs, i en l’estètica Neoclàssica, destaca el valencíà Joan Baptista Escorigüela.

En teatre Neoclàssic, predominen els temes històrics, mitològics i bíblicoreligiosos, la Finalitat didàctica o moral, i l’ús de la tragèdia en vers; destaca el menorquí Joan Ramis (Maó, 1746-1819), amb Lucrècia (1769); en retornar Menorca a la Corona espanyola (1783), passà progressivament a escriure en castellà.

D’altra banda, hi Ha prosa narrativa, en què destaca el valencíà Lluís Galiana, amb la Rondalla de Rondalles (1768), inspirada en Quevedo, entre altres, on presenta un Interessant repertori de proverbis i modismes populars. També destaca el Calaix De Sastre (1769-1816), de Rafael Amat, Baró de Maldà, obra en seixanta volums, A manera de dietari, on l’autor va deixant constància de la vida barcelonina.

3.4) La literatura Popular en la Decadència


En aquest període Trobem un bon nombre de gèneres literaris d’extensió curta, sovint anònims i de Difusió oral en part, molt difosos per totes les classes socials. Trobem:

Poesia religiosa: Nadales i goigs.

Poesia profana: Cançons de ronda, corrandes i cançons de pandero, de bressol, de festeig, de jocs, De treball...També les llegendes de personatges populars: romanços, cançons de Bandolers o de lladres de camí ral.

Narrativa: Rondalles i llegendes.

Teatre religiós: Amb diversos cicles temàtics, destaca el Misteri d’Elx, d’origen medieval.

També hi havia Els col·loquis, escrits per a ser declamats en públic, i molt teatralitzables.

Entradas relacionadas: