Resum
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,91 KB
3. LA CONTRAREFORNMA CATÒLICA
La difusió de la Reforma protestant per Europa, va convèncer les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne l’expansió. Per aconseguir-ho es van proposar la persecució dels protestants i la reforma de l’Església.
3.1 La lluita contra els protestants
Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l’Església, l’any 1542 el papa va restablir la Inquisició, sobretot s Itàlia i a Espanya. La inquisició era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.
També es va crear la Congregació de l’Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres prohibits als creients.
Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos un judici, a l’acte de fe: havien d’abjurar les seves creences, so no ho feien eren condemnats a la foguera.
3.2 El concili de Trento
La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l’interior de l’Església una renovació anomenada Contrareforma. El seu objectiu era defensar els dogmes de la fe catòlica.
La Contrareforma es va concretar al concili de Trento, (1545-1563).
El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina de catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s’havia d’aconseguir mitjançant les bones obres.
Vulgata-->única interpretació vàlida de la Bíblia.
També va mostrar una voluntat ferma de reformar l’administració i la disciplina eclesiàstiques. Es van adoptar mesures:
prohibició de la venda d’indulgències.
seminaris (creació).
obligació bisbes de residir a la seva diòcesi.
celibat (respectar).
3.3 La difusió contra la reforma
Per difondre el nou esperit religiós, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molt ordes religiosos, que es va dur a terme per exemple a santa Teresa de Jesús.
Companyia de Jesúsà nou orde fundat per Ignasi de Loiola l’any 1537.
Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia del papa. Instrument més eficaç en la difusió de l’esperit de la Contrareforma gràcies a la tasca educativa en les escoles.
2. LA REFORMA RELIGIOSA
2.1 Causes de la reforma
Al final de l’Edat Mitjana hi ha havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església.
Motius descontentament:
Luxe exagerat.
Escassa cultura.
Compravenda de càrrecs eclesiàstics.
à venda de butlles i d’indulgències com a mitjà per obtenir el perdó dels pecats.
Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, va criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat més íntima basada en la Bíblia.
Però l’enfrontament que va portar a la divisió de l’Església (1515) arran de l’ordre del pap Lleó X de posar en venda noves indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
2.2 La ruptura de Martí Luter
Martí Luter va iniciar crítiques sobre la situació de l’Església l’any 1517 amb la publicació de Les 95 tesis.
Luter hi negava el valor de les indulgències i el poder de l’Església i proposava una nova espiritualitat religiosa.
Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys.
La reforma luterana es fonamenta en la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia. Cada creient s’interpreta la Bíblia com ell vol.
La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.
2.3 El protestantisme a Europa
Gairebé contemporàniament al luteranisme, es van crear noves doctrines:
àCalvinisme: propagat per Joan Calví. Caràcter més radical que el luteranisme. Defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, les altres estaven condemnades a la doctrina de la predestinació.
àAnglicanisme: creat per Enric VIII a Anglaterra quan el papa Climent VII es va denegar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó.
Llavors, i per mitjà de l’Acta de Supremacia (1534), el monarca es va separar de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l’Església d’Anglaterra. La jerarquia eclesiàstica va restar sotmesa a l’Estat, però s’hi van mantenir molts dels dogmes catòlics i s’hi va conservar el culte solemne.
La difusió de la Reforma protestant per Europa, va convèncer les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne l’expansió. Per aconseguir-ho es van proposar la persecució dels protestants i la reforma de l’Església.
3.1 La lluita contra els protestants
Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l’Església, l’any 1542 el papa va restablir la Inquisició, sobretot s Itàlia i a Espanya. La inquisició era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.
També es va crear la Congregació de l’Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres prohibits als creients.
Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos un judici, a l’acte de fe: havien d’abjurar les seves creences, so no ho feien eren condemnats a la foguera.
3.2 El concili de Trento
La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l’interior de l’Església una renovació anomenada Contrareforma. El seu objectiu era defensar els dogmes de la fe catòlica.
La Contrareforma es va concretar al concili de Trento, (1545-1563).
El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina de catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s’havia d’aconseguir mitjançant les bones obres.
Vulgata-->única interpretació vàlida de la Bíblia.
També va mostrar una voluntat ferma de reformar l’administració i la disciplina eclesiàstiques. Es van adoptar mesures:
prohibició de la venda d’indulgències.
seminaris (creació).
obligació bisbes de residir a la seva diòcesi.
celibat (respectar).
3.3 La difusió contra la reforma
Per difondre el nou esperit religiós, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molt ordes religiosos, que es va dur a terme per exemple a santa Teresa de Jesús.
Companyia de Jesúsà nou orde fundat per Ignasi de Loiola l’any 1537.
Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia del papa. Instrument més eficaç en la difusió de l’esperit de la Contrareforma gràcies a la tasca educativa en les escoles.
2. LA REFORMA RELIGIOSA
2.1 Causes de la reforma
Al final de l’Edat Mitjana hi ha havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església.
Motius descontentament:
Luxe exagerat.
Escassa cultura.
Compravenda de càrrecs eclesiàstics.
à venda de butlles i d’indulgències com a mitjà per obtenir el perdó dels pecats.
Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, va criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat més íntima basada en la Bíblia.
Però l’enfrontament que va portar a la divisió de l’Església (1515) arran de l’ordre del pap Lleó X de posar en venda noves indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
2.2 La ruptura de Martí Luter
Martí Luter va iniciar crítiques sobre la situació de l’Església l’any 1517 amb la publicació de Les 95 tesis.
Luter hi negava el valor de les indulgències i el poder de l’Església i proposava una nova espiritualitat religiosa.
Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys.
La reforma luterana es fonamenta en la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia. Cada creient s’interpreta la Bíblia com ell vol.
La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.
2.3 El protestantisme a Europa
Gairebé contemporàniament al luteranisme, es van crear noves doctrines:
àCalvinisme: propagat per Joan Calví. Caràcter més radical que el luteranisme. Defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, les altres estaven condemnades a la doctrina de la predestinació.
àAnglicanisme: creat per Enric VIII a Anglaterra quan el papa Climent VII es va denegar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó.
Llavors, i per mitjà de l’Acta de Supremacia (1534), el monarca es va separar de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l’Església d’Anglaterra. La jerarquia eclesiàstica va restar sotmesa a l’Estat, però s’hi van mantenir molts dels dogmes catòlics i s’hi va conservar el culte solemne.