Restauració dels Borbó

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,01 KB

 

9.3) (II)


Les revoltes populars van ser una conseqüència de totes aquestes injustícies. Els camperols es revoltaren i els obrers es radicalitzaren. La lluita dels camperols es van palesar amb les manifestacions, els assalts als rics i la destrucció de les collites. Hi havien demandes i plets ja que es negaven a pagar impostos abusius, però les sentències foren favorables als terratinents. Com a conseqüències es cremà collita i bestia. Els obrers protagonitzaren moviments antimaquinistes, ja que les màquines els prenien el treball (ludisme, incendi del
Vapor Bonaplata).

9.4) Les primeres organitzacions obreres 1840-1868

Les societats obreren treballaren per defensar els drets dels treballadors. A Barcelona els obrers s'adreçaren al capità general ja que veien minvada la seva capacitat adquisitiva en estar obligats a fer peçes més grans amb el mateix sou. (Societat de teixidors, associació de protecció mútua de teixidors de BCN). Es volia millorar els salaris, reduir la jornada, millorar les condicions laborals i prohibir el treball infantil. La vaga de les selfactines es va reprimir durament i hi va haver solidaritat. L'únic que es va obtenir va ser mitja hora més de descans. A més Josep Barceló, un líder obrer va estar executat. El 2 de juliol del 1855 una vaga general de 9 dies, la primera vaga gral de l'Estat Espanyol, va lluitar per un horari fix i la creació d'un jurat mixt format per patrons i obrers, però no es va aconseguir res. Al 1856 els moderats pujen al govern i comença a nèixer un model teòric de societat on no hi haguès desigualtats i hi haguès justícia. Neix el socialisme utòpic. Al mateix temps creixé una actitud d'apolitisme.

9.5) L'arribada de l'internacionalisme (1868-1874)

Les tres classes de vapor


Hi va haver una vaga dels tres oficis tèxtils (teixidors, filadors i adobadors) ja que no se'ls va concedir un augment del sou. Es creà doncs un sindicat (Les tres classes de vapor) al 1869, que tenia un caire reformista. Difusió de la 1ª internacional: Es junten partits progressistes a favor dels obrers. Els ideals de Giuseppe Fanelli van fer que al 1870 es fés el primer congrès obrer espanyol i s'adherís a la Primera Internacional. Es crea la AIT (Associació Internacional de Treballadors) amb tesis anarquistes apolítiques i amb la vaga com a mitjà d'acció. Es crea també la FRE (Federació Regional Espanyola de la AIT). La nueva federacion madrileña esdevé embrió del PSOE, d'on surt Pablo Iglesias. A més la II República afavoreix l'expansió del moviment obrer.

9.6 Anarquistes i socialistes

L'anarquisme es divideix, entre anarcosindicalistes i anarcocomunistes, els primers volena acció sindical (CAT) i els segons actuen amb el terrorisme revolucionari. Al 1893 hi han els atemptats de la Mano Negra i el govern actua de forma repressiva. Hi han 14 atemptats a BCN, s'intenta atemptar contra


9. 6 (II)


Martínez Campos i s'empresona al terrorista. Al liceu, seu de les classes riques hi ha un atemptat amb 23 morts. Es van imposant poc a poc les tesis radicals i d'acció directa contra els interessos dels rics. Al 1895 deixa d'haver atemptats per la repressió . Tot i això el 7 de juny del 1896 durant el corpus christi hi ha un atemptat amb 6 morts i més tard un anarquista italià, Miquelle Angiollilio atempta contra Cánovas i arriba una repressió brutal que va posar fi al cicle sagnant de l'anarquisme, a la seva moderació i va donar pas a noves organitzacions més moderades.
El socialisme arribà amb Pablo Iglesias que va començar a poder expandir les seves idees ja que treballava en una imprenta. El model del socialisme va venir d'Alemanya. També va aparèixer la UGT, en teoría independent del PSOE i tenia un programa reivindicatiu, buscava la negociació col·lectiva. El PSOE aconsegueix al 1905 representació a 50 municipis i al 1910 P.Iglesias és diputat a les Corts. A CAT però prolifera l'anarquisme i el PSOE i la UGT no van tenir gaire força.

10) L'è poca de la Restauració Borbò nica (1874-1902):

La restauració va desde el pronunciament de Martínez Campos al 1874 fins al cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923 amb dos punts d'inflexió molt importants, al 1898 la guerra de Cuba i al 1917 la crisi militar, política i social.

10.1) Fonaments de la Restauració

El pronunc. De Martínez Campos a Sagunt al desembre del 74 va comportar la Restauració de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII. La regència en un ppi va ser de Cánovas del Castillo fins que al gener del 75 el nou rei arribà. Els trets bàsics del sistema canovista eren: El caire netament conservador, el sistema parlamentari liberal escassament democràtic. El que volia el nou executiu era superar el caràcter partidista excloent dels moderats i l'intervencionisme de la cúpula militar. Les bases es van assentar en la Constitució del 1876, la qual establia una sobirania compartina entre Corts i Corona, la qual tenia prerrogatives de vet, l'organització de les Corts en dues cambres (congrés i senat), la confessionalitat catòlica, una àmplia declaració de drets però que es tendiren a restringir, i el sugragi censatari. L'estabilitat del règim es va fonamentar en l'alternança de dos partits, el torn dinàstic. Aquest era un dels pilars que feia fora a l'exèrcit de la vida política, junt amb el paper de la monarquia, que tenia un paper arbitral, i l'exèrcit, que s'allunyava de l'intromissió. Una de les coses que va ajudar a l'estabilitat del règim va ser la fi de la guerra carlina i de la guerra cubana. El carlisme va acabar reconeixent Alfons XII. El fi de la guerra carlina, a més de suposar un retall dels privilegis econòmics forals va permetre que les tropes es poguèssin concentrar a Cuba, i el gral Martínez Campos va acabar en 2 anys amb el conflicte, el qual es va acabar amb la

Entradas relacionadas: