Restauració de l'absolutisme a Espanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,26 KB

 

La Guerra de la Independència

Aquests Esdeveniments van provocar la rebel·lió popular i, el 2 de maig de 1808, el Poble de Madrid es va aixecar contra les tropes franceses. El seu exemple va Ser seguit en molts altres llocs, el que va provocar un moviment de resistència Popular.

Es Van crear les Juntes per dirigir la resistència, coordinades per la Junta Suprema Central, mentre grups de patriotes es van organitzar en guerrilles per Hostigar als francesos.

L’exercit Frances es dirigia cap a Andalusia, i es derrotat a la Batalla de Bailén (1808).

Ofensiva Francesa (1808-1812), Napoleò interveneix a Espanya i les tropes franceses Ocupen quasi tota la península. Moltes ciutats es negaven a rendir-se i van Comportar llargs setges (com els de Girona i Saragossa).

El Curs de la guerra va canviar quan la campanya de Rússia va obligar Napoleó a Desplaçar part del seu exèrcit a aquell país. L'ajuda oferta per les tropes Britàniques sota el comandament de Wellington va resultar decisiva perquè els Francesos comencessin a abandonar el territori espanyol. Aquest mateix any es Va signar el Tractat de Valençay, pel qual Ferran VII recuperava la Corona i Napoleó retirava les seves tropes d'Espanya.

Les Corts de Cadis

 Les abdicacions de Baiona van deixar un buit De poder, ja que el rei
Josep I no va gaudir mai de l'acceptació dels Espanyols. Per això, la Junta Central va convocar una reuníó de Corts a la Ciutat de Cadis, l'únic territori no ocupat pels francesos. Amb enormes Dificultats es varen reunir representants de tots els territoris i la majoria Van defensar en les Corts les noves idees del liberalisme i van imposar les Seves opinions al sector més absolutista.

La Primera decisió presa per les Corts va ser revolucionària: tots els presents, Amb independència del seu origen, es reunien en una única Assemblea i el seu Vot tenia el mateix pes.

Aquesta Nova càmera es va erigir, per tant, en representació de la nació espanyola i va Redactar una Constitució, aprovada en 1812 “La Pepa”, que va reflectir els Principis bàsics del liberalisme polític: sobirania popular, divisió de poders, Sufragi universal masculí i àmplia declaració de drets.

Les Corts de Cadis van aprovar també unes lleis destinades a abolir l'Antic Règim: Supressió dels senyorius, abolició dels gremis, supressió de la Inquisició i Igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos.

Però La situació bèl·lica va impedir aplicar tot el legislat a Cadis. Enfront dels Liberals, que van impulsar les Corts i la Constitució, els antics privilegiats Només desitjaven el retorn a la situació anterior a 1808.

Entre L’absolutisme i el liberalisme


La restauració de l’absolutisme (1814 – 1820)

Ferran VII, anomenat "el Desitjat", va tornar a Espanya en 1814. Els Liberals pretenien que el monarca jurés immediatament la Constitució de 1812, Però els absolutistes van pressionar perquè restaurés l'absolutisme i derogués Tota la legislació liberal de les Corts de Cadis.

El Rei va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució. Era la volta a l'Antic Règim. Molts liberals van ser perseguits i molt exiliats per evitar la Repressió.

Els Opositors de l'absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, la majoria Dels quals van ser reprimits i els seus dirigents executats.

El trienni liberal (1830 – 1823)

En 1820, un pronunciament protagonitzat pel Coronel Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va aconseguir triomfar, Inaugurant el Trienni Liberal (1820-1823). El rei es va veure obligat a acatar La Constitució de 1812.

Milícia nacional: cos de voluntaris armats per A defensar un regim liberal.

Però aquest procés reformista no comptava amb La simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potències europees per Restaurar l'absolutisme. La Santa Aliança va encarregar a França la intervenció Militar a Espanya, i, en 1823, els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís van Entrar a Espanya, van derrotar els liberals i van reposar Ferran VII com a Monarca absolut.
La Dècada Ominosa (1823 - 1833)

En 1830, es va produir el conflicte dinàstic. Ferran VII havia tingut només filles I la llei sàlica impedia a les dones regnar a Espanya. Per garantir el tron a La seva filla gran Isabel, el rei va dictar la Pragmàtica Sancíó, que derogava La llei anterior.

1833 Esclata un Guerra Civil entre carlins e isabelins. El que estava en joc era vore Si s’havia de mantenir l’absolutisme o cedir el pas a una monarquia liberal.

Guerres Carlines (3): Van haver 3 guerres durant el Segle XIX a Espanya que van Enfrontar a els isabelins i als carlins, regfnarà Isabel II i Carles mai arriba Al tro ni els seus descendents.

Molts Absolutistes no van acceptar el canvi i van defensar que el tron corresponia al Príncep Carles, germà del rei. A la fi del regnat de Ferran VII es va fer Evident la crisi del règim absolutista i la necessitat de reformes en Profunditat.

Independència De les colònies americanes (1808-1826)



En Les dècades inicials del Segle XIX es va produir la independència de la majoria De les colònies americanes. Aquest procés va contribuir a accelerar els Problemes econòmics i el desprestigi polític de la monarquia de Ferran VII.

A Principis del Segle XIX, el malestar a les colònies des de feia dècades va Esclatar en forma de guerres d'independència. Diversos factors van contribuir a Això:

La difusió de les idees Il·lustrades i dels principis de llibertat i igualtat

La proclamació de la independència Dels Estats Units.

El descontentament de la burgesia Criolla. Els criolls veien Espanya com un fre per a l'economia americana ja que Obstaculitzava el comerç i imposava forta càrregues fiscals.

En 1824, Espanya va perdre totes les seves colònies excepte Cuba, Filipines i Puerto Rico.

Després De la derrota d’Ayacucho Espanya perd les seues colonies exxepte Cuba, Filipines i Puerto Rico. Va ser un colp molt dur per a l’hisenda, perque es va Veure privada dels ingresos que li reportaven els americans.

L’etapa Isabelina (1843-1868)



En 1843 les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar Reina.

La dècada moderada (1843-1854)

El Sistema polític liberal adopta un caracter conservador i centralista. Durant el Regnat d'Isabel II, el Partit Liberal Moderat va estar, amb breus excepcions, Al capdavant del govern amb el suport de la monarquia. En aquesta etapa es va Consolidar el liberalisme a Espanya, però amb un caràcter conservador i Centralista. L’administració estatal i municipal es reorganitza.

En Els Déu primers anys de la majoria d'edat d'Isabel II i sota els impulsos del General Narváez (lider moderat), es va proclamar la Constitució de 1845, que Establia un sufragi molt restringit i la sobirania compartida entre les Corts i El rei. També es va signar un Concordat amb la Santa Seu que configurava un Estat confessional i es frenava el poder desamortitzador.

Altres Reformes van ser la d'Hisenda, que va centralitzar els impostos a mans de L'Estat i l'elaboració d'un Codi penal (1848) i un sistema d’instucció publica Nacional. També va crear la Guàrdia Civil per mantenir la llei en el medi Rural.

Les Limitacions del sistema polític:

La intromissió de la corona

Les camarilles

La ingerencia política de l’exercit

El falsetjament electoral

L’esclat de la revolució: La insurreció contra La monarquia (1868) “La Gloriosa” comandada per l’almirall Topete, Joan Prim i Francisco Serrano. Les tropes fidelss al govern van ser vençudes a la batalla d’Alcolea.


La monarquia democràtica (1870-1873)

La Constitució de 1869 establia la monarquia Com a forma de govern i va caldre buscar un rei entre les dinasties europees. El triat va ser Amadeu de Savoia, de la casa reial italiana, amb una concepció Democràtica del paper de la monarquia, el qual va arribar a Espanya a finals de 1870.

Però Amadeo va comptar sempre amb el suport de La coalició en el govern; amb l'oposició dels moderats, els carlins i L'Església, que es van mantenir fidels als Borbó.

Es va haver d’enfrontar a l’esclat de des Conflictes armats: una insurreció a l’illa de Cuba i una nova guerra carlina.

Mancats de suports i amb massa problemes per Resoldre, Amadeu de Savoia va renunciar al tron en 1873.


La Primera República (1873-1874)


Davant L'abdicació del rei, les Corts espanyoles van votar per una gran majoria la Proclamació de la República (1873).

Els Republicans tenien un ampli programa de reformes socials i, per primera vegada, Es va pretendre organitzar l'Estat de forma federal.

Però La República vivia en una inestabilitat permanent, a més, va haver d'enfrontar A un bon nombre de problemes: les guerres carlines i cubana; les divisions Entre els propis republicans i, finalment, els republicans més radicals van Precipitar revoltes socials (Cartagena) cantonalisme.

Al Gener de 1874, un Cop d'Estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va lliurar la presidència del govern al general Serrano intenant Estabilitzar un regim república de caracter conservador i presidencialista. Però la base social que podia donar-li suport havia optat ja per la tornada de La monarquia.

La Restauració monàrquica (1874-1898)



Al Desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar a Sagunt, a Alfons de Borbó (exiliat a Londres), fill d'Isabel II, com a rei d'Espanya. La nova Monarquia garantira l’ordre social i proporcionara estabilitat política

El Nou sistema polític, configurat per Antonio Cánovas del Castillo, tenia un Caràcter clarament conservador i pretenia possar fi al protagonisme del militars.

L'estabilitat Del sistema va venir afavorida per la redacció d'una nova Constitució (1876), Que representava un clar caràcter moderat.

Existien Dos grans partits:

El partit conservador, liderat per Cánovas del Castillo

El partit liberal, encapçalat per Sagasta

Conservadors I liberals es van posar d'acord per alternar-se en l'exercici del poder (torn Pacífic), controlant la vida política espanyola. Aquesta situació era possible Gràcies a un sistema electoral corrupte que manipulava les eleccions i no Dubtava a falsificar actes o comprar vots. A més, s'utilitzaven tot tipus de Pràctiques coercitives sobre l'electorat, valent-se de la influència política i Del poder econòmic que determinats individus exercien sobre el conjunt de la Societat, sobretot a les zones rurals (caciquisme) i a la corrupció electoral. A més, estaben els parits marginats, que quedaven exclosos del torn.

Els Nacionalismes

La Consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'emergència de Moviments nacionalistes a Catalunya, al País Basc i a Galícia.


Crisi del 98

En 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba per la incapacitat de L'administració espanyola per fer reformes polítiques a l'illa, dotar-la D'autonomia i reduir el control econòmic exercit des d'Espanya. A més, Estats Units donava suport als insurrectes a causa dels aranzels que impedien el Comerç, sobretot del sucre i el tabac.

La Fi del conflicte va arribar el 1898, quan els Estats Units va declarar la Guerra a Espanya, després de l'enfonsament Del cuirassat Maine al port de l'Havana. Després d'una curta guerra, Espanya va ser derrotada i va perdre les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

La Derrota de 1898 va provocar en la societat i en la classe política espanyola un Estat de frustració i va arrelar en ella una forta sensació de pessimisme. Com A reacció van sorgir moviments regeneracionistes que demanaven una veritable Democratització de l'Estat i la fi del caciquisme i la corrupció.

Caciquisme i Tupinada

Sistema de coercíó Social que es donava en les zones rurals. Els cacics eren uns individus que pel Seu poder económic o la seua influencia política, controlaven una Circumscripció electoral.

Per a guanyar les Eleccions, els partits recorrien a la manipulació i al frau elecoral (tupinada): es falsificaven actes, es compraven vots i s’amenaçava els Electors.

Entradas relacionadas: