Responsabilitat il·limitada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,43 KB

 
1.3. BRANQUES DEL DRET PRIVAT: EL DRET CIVIL, EL DRET MERCANTIL I EL DRET LABORAL 1.3.1. Dret civil
1.3.1.1. Concepte És una branca del dret privat i caràcter general. Té com a finalitat regular els conflictes privats, és a dir, entre Particulars. A B C A → Propietari bé immoble B → Comprador amb doc. Privat. C → Comprador amb doc. Públic 100.000€ → preu immoble Art. 1473 cc 5 1.3.1.2. Camps d’actuació Té diferents topics: - La diferencia que hi ha entre persona física i persona jurídica. - Obligacions i contractes  Contractes de compravenda  Contractes d’ arrendament (lloguer, serveis, financers)  Donació  Fiança  Préstec  Dipòsit bancari - Préstecs hipotecaris (hipoteques) - Responsabilitat civil i assegurances - Família i successions (herència, divorcis...) 1.3.1.3. Regulació Codi civil: És una llei prorrogada a finals del s. XIX (1889), llei amplia que té caràcter general i formada per Una 2.000 articles i regula bona part del dret civil. Si en bona part al s. XX tota la llei estava al CC, a partir de la segona meitat del Segle XX sorgeixen les LLEIS CIVILS ESPECIALS, que són normes que tenen caràcter civil però que es troben fora del cc (havien estat dins). Exemple → LAU, LH, RC, El dret civil té caràcter supletori del dret mercantil i del dret laboral. Supletori → Quan alguna qüestió no es troba regulada en alguns dels dos drets, acudirem al codi civil (art. 4 cc). Fins a finals del s. XIX, començament XX tot el dret privat era dret civil, és a dir, no existien els drets privats Especials (mercantil i laboral). A començament del s. XX es produeixen tot una sèrie de canvis polítics, econòmics i socials, que provoquen Que el dret civil sigui incapaç de donar resposta a les necessitats del moment. Exemple: Contracte laboral que es el fonament del dret laboral, fins a inicis del s. XX era vist com un mer (simple) contracte civil en concret la seva regulació estava en els art. 1583 i ss del cc. A partir d’aquí neixen Dues branques noves. 1.3.2. Dret mercantil 1.3.2.1. Concepte És una part del dret privat, es un dret privat especial que regula els conflictes entre comerciant. És el dret de L’empresa (SA, SAU, SL, SLU).
Empresasocietat perquè a l’empresa hi ha l’empresari (persona física – Autònom) i a la societat hi ha les persones jurídiques. 1.3.2.2. Responsabilitat Una persona física té responsabilitat il·limitada (art. 1911 cc), és a dir, amb tot els seu patrimoni, en canvi la Persona jurídica té una responsabilitat limitada respecte el capital aportat. 6 Des d’un punt de vist jurídic una SA = SLU. Una persona física tributa per IRPF i les societats amb l’impost de Societat i reglament d’impostos de societat. Constitució societat 1. Constitució davant notari 2. Desemborsament de capital (poden ser immobles) → Regulat per a llei de societat de capital, per Crear una SA (60.000€) i una SL (3.000€). L’escriptura de constitució ha de contenir: A. Denominació social → Nom empresa B. Denominació social → SA, SAU, SL o SLU C. Objecte social → activitat empresa D. Domicili social → lloc seu E. Capital social aportat, si es tracta d’una SA hi haurà divisió d’accions (accionistes – propietaris) I en canvi si és una SL es repartiran participacions. F. Òrgans de govern executiu de la societat SA → Consell d’administració (president + consellers), son els qui dirigeixen la societat. SL → Administradors/es, només que en el supòsit que hi hagi 2 o més administradors es Necessari (imperatiu) que a l’escriptura de constitució hi figurin si els administradors actuen de Forma mancomunada o solidaria. Mancomunada: Necessitat de l’acord entre els administradors. Solidaria: L’actuació d’un sol administrador vincula la societat. Pot ser de manera mixta, una part mancomunada i l’altra solidaria, per exemple, solidaria per Poder demanar fins a 3.000€ i a partir d’aquí mancomunada. G. Es paga l’impost de societat i es a el registre al Registre mercantil, a partir d’aquest moment Passa a tenir personalitat jurídica pròpia, diferent de la societat. Si es vol canviar D’administrador s’ha de canvia les escriptures (notari + registre mercantil). 1.3.2.3. Dret concursal Concurs de creditors (llei concursal) Quan l’empresa es troba amb pèrdues, l’empresa està en suspensió de pagament o Fallida (quiebra), és troba en Situació d’insolvència. Insolvència, des d’un punt de vista jurídica, una empresa està en situació d’insolvència quan no pot fer front Regularment els seus pagaments (salaris, proveïdors, subministradors, entitats de crèdit, AAPP, tresoreria SS). Una empresa es trobarà en situació de: A. Situació de suspensió de pagaments: Quan es troba en una manca de liquiditat (A>P), arribat al venciment Dels pagaments la societat no es pot fer càrrec. B. Fallida: (P>A), el passiu supera l’actiu. Quan els administradors de la societat coneixen que la societat es troba en una d’aquestes situacions, la llei Concursal diu que tenen l’obligació d’interposar una demanda al jutjat mercantil sol·licitant el concurs de Creditors de la societat, serà un concurs voluntari, en cas que siguin els creditors que l’interposin serà concurs Necessari. 

Entradas relacionadas: