Resolució extemporània

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,13 KB

 


A la pràctica plantejada, s’identifica el document anomenat Proposta de Resolució.

Aquesta Proposta de Resolució, és posterior a l’acord d’iniciació de l’expedient i es formula

en la fase d’instrucció del procediment.

La proposta de resolució es formula per part de l’instructor de l’expedient, que haurà estat

anomenat en l’acord d’incoació del procediment.

D'acord amb les fases establertes pel citat Decret
278/1993, de 9 de Novembre, regulador

del règim sancionador aplicable en els àmbits de competència de la Generalitat de

Catalunya, les fases del procediment seran:

- Incoació de l’expedient.

- Pràctica de la prova, ordenada per l'òrgan instructor, que conduirà a la determinació dels

fets i responsabilitats susceptibles de Sancíó.

- Formulació del Plec de Càrrecs: Haurà de contenir la identificació de les persones o

entitats suposadament responsables, l'exposició dels fets imputats, la infracció o

infraccions que aquests fets puguin constituir (amb indicació de la seva normativa

reguladora), les sancions aplicables, l'autoritat competent per a imposar la Sancíó i la

norma que li atribueix la competència. Si és el cas, s'exposaran els danys i perjudicis

ocasionats i les mesures de caràcter provisional que s'adoptin. Si d'aquestes diligències i

proves, resulta acreditada la inexistència d'infracció o responsabilitat, se sobreseurà

l'expedient i s'arxivaran les actuacions.

- Proposta de resolució: La proposta de resolució contindrà els fets que s'imputen a

l'expedientat, la qualificació de la infracció que constitueixen els fets i la seva normativa

reguladora, la Sancíó o sancions a imposar, amb indicació de la quantia en el cas de

multes i els preceptes que les estableixin. També contindrà els pronunciaments relatius a

l'existència i reparació dels danys que resultin acreditats i l'òrgan competent per a

imposar la Sancíó i la normativa que li atorga la competència.


- La proposta de resolució es notifica als interessats, que en Déu dies poden presentar

al·legacions. Una vegada complimentat aquest tràmit, l'òrgan instructor eleva l'expedient

a l'òrgan competent per a resoldre.

- Resolució: L'òrgan competent dictarà la resolució de l'expedient que deurà ser motivada

i decidirà totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l'expedient.

Huarà de contenir els fets, la persona o persones responsables, la infracció o infraccions

comeses, la Sancíó o sancions que s'imposen, l'òrgan competent per a imposar-les i la

normativa aplicable.

Resulta interessant destacar, que en el cas que la infracció sigui flagrant i no superés

l'import de 600 euros o estigués qualificada com lleu, resultaria aplicable el procediment

sancionador abreujat, que consta d'incoació, proposta de resolució i resolució. Aquest

procediment està regulat en l'article 18 del Decret 278/1993, regulador del règim

sancionador aplicable en els àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.


3. Que significa en matèria sancionadora el principi de legalitat? Es compleix



En aquest cas?




Amb caràcter previ, és important destacar que són infraccions administratives en matèria

turística, les accions o omissions tipificades en la llei amb aquest caràcter.

D'aquesta definició, cal incidir per tant en el fet que, en tots els casos, perquè una

conducta pugui ser sancionada, és important que l'acció o omissió,

En el moment que es

cometen


, es recullin en la llei com infracció administrativa. Això és així donat que

l'exigeix el principi de legalitat, proclamat en l'article 25 de la Constitució. Com a

conseqüència, tant per a tipificar les infraccions com per a establir les sancions

corresponents, resulta necessària una llei.

Així ho ha entès el Tribunal Constitucional en nombroses sentències, entre les quals

podem destacar, la STC 60/1991, que al seu fonament jurídic quart sintetitza la doctrina

anterior d'aquest tribunal, assenyalant que:

“El principi de legalitat comprèn una doble

garantia: la primera d'ordre material i abast absolut, tant referenciat a l'àmbit

estrictament penal com al de les sancions administratives, reflecteix l'especial

transcendència del principi de seguretat jurídica en dites camps limitatius i suposa la

imperiosa necessitat de predeterminació normativa de les conductes infractores i de les

sancions corresponents, és a dir l'existència de preceptes jurídics (lex prèvia) que

permetin predir amb suficient grau de certesa (lex certa) aquelles conductes, i se sàpiga a

que atenir-se quant a l'annexa responsabilitat i eventual Sancíó; la segona de caràcter

formal, relativa a l'exigència d'existència d'una norma d'adequat rang i que aquest

tribunal ha identificat com llei en sentit formal, interpretant així els termes de legislació

vigent de l'article 25.1 CE”.

Entradas relacionadas: