La Segona República: Eleccions, Reformes i Biografies

Examen 2 (Imatge AHORA)

1. Imatge AHORA

A) Imatge en concret de la primera plana del diari AHORA, de Madrid, del 18 de febrer de 1936.

B) Després de celebrar-se les eleccions legislatives que donaven la victòria al Front Popular en el conjunt d'Espanya i al Front d'Esquerres a Catalunya.

C) 240 diputats per les esquerres i 120 per la CEDA. Triomf d'esquerres a Catalunya. Diversos polítics com Lerroux o Cambó no han obtingut acta de diputats.

2. Eleccions 1931-1933

A) El govern monàrquic, després d'anys sense convocar eleccions, en va convocar unes de municipals el 12 d'abril de 1931, en les quals les forces republicanes van obtenir la victòria a 41 de les 50 províncies. Aquestes eleccions van ser plantejades com un plebiscit entre monarquia i república, i davant dels resultats, Alfons XIII va renunciar al tron i es va crear un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora, el qual va convocar noves eleccions el 28 de juny. La victòria d'aquestes eleccions va ser per a la coalició d'esquerres, que hi va obtenir 279 diputats sobre 464.

Els partits de dretes, molt dividits, van patir una seriosa derrota, obtenint tan sols 50 diputats repartits entre diferents partits polítics. Acció Popular de José M. Gil-Robles n'era un dels partits més rellevants. El 1933 va formar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) juntament amb la Dreta Regional Valenciana. Tots ells s'oposaven a les mesures reformistes dels governs d'esquerres, especialment a la reforma agrària.

En el centredreta polític trobàvem els partits de Zamora (Dreta Liberal Republicana) i de Lerroux (el Partit Radical, 90 diputats). Defensaven posicions progressistes, però Lerroux va començar a tenir posicions més conservadores i a l'octubre de 1933 va pactar amb les dretes.

En el centreesquerra hi trobàvem el partit d'Azaña, Acció Republicana (més endavant anomenat Izquierda Republicana, 30 diputats), amb un programa reformista que buscava la modernització del país, la descentralització de l'estat, la supressió dels privilegis de l'església i la reforma agrària, entre d'altres.

En els partits d'esquerres, el més important va ser el PSOE, el qual va aconseguir 115 diputats en aquestes eleccions i tenia una influència notable entre els treballadors socialdemòcrates partidaris de la república. També hi havia el Partit Comunista d'Espanya, que defensava idees marxistes revolucionàries i lluitava contra l'avenç del feixisme.

B) Bienni Negre

El 1933 els conservadors van triomfar a les eleccions (els partits de centredreta). Els qui van obtenir els millors resultats van ser el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil-Robles. El president Zamora va confiar la formació de govern a Lerroux. Així va iniciar-se el Bienni Negre, tal com l'anomenaven les esquerres a causa de la paralització de les reformes. La reforma agrària va ser paralitzada per Lerroux, el qual va fixar la devolució de les terres a la noblesa.

Com a conseqüència de les decisions del nou govern, es va dur a terme una radicalització per part del PSOE i de la UGT. El 5 d'octubre de 1934, Gil-Robles, líder de la CEDA, va forçar la consecució d'un nou executiu que incorporava tres ministres del seu partit, cosa que les esquerres van interpretar com una provocació i un perill que els conduïa al feixisme. D'aquesta manera, l'endemà es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació d'un nou govern.

El moviment va fracassar. A Astúries va produir-se una revolució del 5 al 18 d'octubre de 1934 amb 20.000 miners armats. La repressió de l'exèrcit enviat pel govern, dirigit per Franco, va causar 1.000 morts i milers d'obrers i polítics empresonats. A Catalunya, la revolta tenia el suport de Lluís Companys, president de la Generalitat, el qual volia evitar l'entrada de la CEDA al poder a causa de la seva ideologia antiautonomista. Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola, i alhora un conjunt de partits i sindicats d'esquerra organitzaven una altra vaga general. El general Batet va ser enviat a Catalunya i va ocupar el Palau de la Generalitat. Hi va haver més de 3.000 detinguts, entre ells Azaña.

Després d'aquests fets, la CEDA va anar guanyant influència i va reorientar les polítiques del govern (va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya). El 1935 el govern va entrar en crisi i Zamora va convocar noves eleccions legislatives per al 1936, per a les quals es van formar dues coalicions electorals: dretes i esquerres. Les eleccions les va guanyar el Front Popular amb el 48% dels vots, i Manuel Azaña va ser triat president. Es va donar amnistia als empresonats dels fets d'octubre de 1934 i es va reprendre el procés reformista que havia estat paralitzat.

Es va començar a crear una conspiració militar que tenia com a principals sospitosos els generals Mola, Franco i Goded, els quals organitzaven un pronunciament militar simultani a tots els governs, en especial als de Madrid i Barcelona. Perquè això no es dugués a terme, el govern va reubicar els generals a Canàries, Navarra i les Illes Balears, però no els va destituir. La conspiració comptava amb el suport de les forces polítiques de la dreta i ajuda militar i econòmica (Itàlia feixista i Alemanya nazi). El 14 de juliol de 1936, un grup d'esquerrans va assassinar José Calvo Sotelo com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo, i el 17 de juliol de 1936 es va produir la insurrecció al Marroc, donant inici a la Guerra Civil Espanyola.

3. Biografies

• Niceto Alcalá Zamora (6 de juliol de 1877 - 18 de febrer de 1949): Nascut a Priego de Córdoba, fou un advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República Espanyola (1931-1936). Home autoritari i convençut de la seva missió, des del primer moment va tractar d'intervenir en els assumptes del govern. Va ser diputat pel Partit Liberal des del 1905. Va ser ministre diverses vegades durant la monarquia. El 1930 es va proclamar republicà i va ocupar el càrrec de president del govern provisional de la República. Va dimitir uns mesos més tard en no estar d'acord amb els criteris laics introduïts a la Constitució per la majoria parlamentària. Dos mesos després va ser nomenat president de la República. Va ser destituït el febrer de 1936, en triomfar a les eleccions el Front Popular. Va emigrar a França abans de l'inici de la Guerra Civil. Va morir a l'exili el 1949 a Buenos Aires.
• Manuel Azaña Díaz (10 de gener de 1880 - 3 de novembre de 1940): Va ser el primer i, posteriorment, el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939). Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor. Va ser guardonat amb un Premi Nacional de Literatura el 1926 per la seva biografia La vida de Juan Valera. La seva obra més coneguda és el diàleg La velada en Benicarló, una reflexió sobre la dècada dels anys trenta a Espanya. Els seus diaris són un dels documents més importants per al coneixement del moment històric en què va viure.
• Francesc Macià: Va néixer el 21 d'octubre de 1859 a Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Va cursar estudis a l'Acadèmia d'Enginyers Militars de Guadalajara (1874). Va assumir la Comandància d'Enginyers Militars de Lleida (1887). Va ser ascendit a tinent coronel (1904). L'any 1907 va ser candidat de Solidaritat Catalana, va abandonar la carrera militar i es va dedicar a la política. Vinculat a la Lliga Regionalista fins a 1912, moment en què va evolucionar cap a posicions republicanes d'esquerra, properes a la Unió Catalanista. Va ajudar a la fundació de Joventut Catalanista (1919) i de la Federació Democràtica Nacionalista. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es va exiliar. Va conspirar en l'intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló (1926). Al seu retorn va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, convertint-se en símbol de la Catalunya republicana, sobretot a partir de la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931, que dies més tard va passar a ser el govern autònom català sota la tradicional denominació de Generalitat. L'agost de 1931 un referèndum organitzat per ell va aprovar l'Estatut català ideat per les Corts espanyoles, i poc després va ser triat president de la Generalitat per cinc anys. Va ser succeït per Lluís Companys. Francesc Macià va morir a Barcelona el 25 de desembre de 1933.

4. Reforma Agrària i Estatut d'Autonomia de 1932

• Reforma agrària: La reforma agrària va ser el projecte de més envergadura que va escometre el govern presidit per Azaña. Per al triomf del règim republicà era fonamental canviar el sistema de propietat de la terra i millorar les condicions de vida de milions de camperols que vivien pràcticament en la misèria. Cal tenir en compte que pràcticament la meitat de la població espanyola es dedicava a l'agricultura i, d'ells, gairebé la meitat eren jornalers (sobretot a Andalusia, Castella i Extremadura) amb condicions de vida penoses, que treballaven les terres d'uns pocs grans propietaris.
• Estatut d'Autonomia de 1932: Anomenat també Estatut de Núria, perquè va ser redactat per 46 membres a l'hotel de la Vall de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. El català era considerat la llengua oficial de Catalunya, i el castellà era oficial en les relacions amb el govern de la República. La Generalitat assumia competències exclusives en l'ensenyament, els tribunals de justícia, les obres públiques, la cultura, l'agricultura i la sanitat, entre d'altres. L'aprovació de l'Estatut va ser rebuda pel poble català amb molt d'entusiasme i positivitat, perquè significava el reconeixement de l'autogovern de Catalunya i que la Generalitat assumia un poder polític concret, tot i les retallades i limitacions que s'hi van imposar al projecte original.