La Segona República i l'Autonomia Catalana (1931-1933)

La Segona República i Catalunya Autònoma (1931-1936)

Proclamació de la República i Govern Provisional

Eleccions municipals d'abril del 1931: A Espanya, triomf de la coalició republicanosocialista. Govern provisional i exili d'Alfons XIII. El 14 d'abril es declara la Segona República Espanyola. A Catalunya, victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Francesc Macià proclama la República Catalana.

El 28 de juny, eleccions generals a Espanya: victòria de la coalició d'esquerres. Niceto Alcalá-Zamora com a cap del govern. S'elabora la Constitució del 1931:

• Estat integral, amb possibilitat de governs autònoms.
• Poder legislatiu en les Corts.
• Poder judicial en jutges independents.
• Drets i llibertats, incloent-hi el sufragi femení.

La Constitució no va ser aprovada per totes les forces polítiques. Manuel Azaña passa a dirigir el govern.

Catalunya Autònoma

La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria

Formació de la Generalitat de Catalunya, amb la tasca d'elaborar el projecte d'Estatut d'Autonomia. Una comissió es reuneix al Santuari de Núria per redactar-lo. Característiques de l'Estatut de Núria:

• Catalunya, Estat autònom dins la República Espanyola.
• Català com a llengua oficial.
• La Generalitat assumia competències en: ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, regulació del dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia.

Acceptació i aprovació de l'Estatut

El 18 d'agost del 1931, Macià presenta l'Estatut a Madrid. Es manifesten tres posicions:

• Govern central: autonomia moderada.
• Parlamentaris catalans: autonomia àmplia.
• Oposició de dretes: Espanya unitària.

El 9 de setembre del 1932, l'Estatut és aprovat, però amb algunes modificacions.

La Generalitat Estatutària

Eleccions al Parlament de Catalunya (novembre 1932): Govern d'Esquerra Republicana. Lluís Companys, president del Parlament, i Macià, de la Generalitat. Macià mor el 1933 i Companys el succeeix. Mesures principals:

• Reformes econòmiques (Llei de Contractes de Conreu per als rabassaires).
• Lleis de bases (1934) en sanitat i assistència social.
• Reformes educatives.
• Normalització lingüística.
• Nova ordenació territorial (1936).

El Bienni Reformista (1931-1933)

President de la República: Niceto Alcalá-Zamora. President del Govern: Manuel Azaña.

Reforma Religiosa

Objectius: Limitar la influència de l'Església Catòlica en la societat. La Constitució de 1931 establia:

• No confessionalitat de l'Estat.
• Llibertat de culte.
• Supressió del pressupost al culte.
• Matrimoni civil i divorci.

Llei de Congregacions: Limita la possessió de béns per part dels ordes religiosos i possibilita la dissolució d'algunes religions, com els jesuïtes. Conseqüències: rebuig dels sectors catòlics i enfrontament entre anticlericals i catòlics.

Reforma de l'Exèrcit

Objectiu: Crear un exèrcit professional i democràtic, i assegurar-ne l'obediència al poder civil. Reduir el nombre d'oficials. Llei de Retir de l'Oficialitat: Els militars havien de prometre adhesió a la República i podien retirar-se amb tot el sou. Altres mesures:

• Dissolució de capitanies generals.
• Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.
• Reducció d'unitats i oficials.
• Creació de la Guàrdia d'Assalt.

Resultats limitats: Poca modernització, reducció de despeses i rebuig dels africanistes.

Reforma Agrària

Objectius: Posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida dels jornalers. Primers decrets: Prohibició als propietaris d'acabar els contractes, jornada laboral de 8 hores i salari mínim. Elaboració de la Llei de Reforma Agrària, amb l'objectiu d'expropiar latifundis i assentar-hi pagesos. Resultats limitats: Menys expropiacions i assentaments del que s'esperava, rebuig dels propietaris i frustració dels pagesos.