La segona república 1931-1936

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,45 KB

 

1.- PROCLAMACIÓ

- ELECCIONS 12 D'Abril 1931 → Victòria monàrquica en món rural i indiscutible victòria republicana en món urbà (més densitat de població, més electors han votat a la República)
. Es proclama el 14 d'Abril de 1931

2.- ETAPES Compost per membres de les principals forces de la conjunció republicà-socialista1 i presidit per Alcalá Zamora, els seus objectius immediats són:

- NORMALITZAR LA SITUACIÓ.

- CONVOCAR ELECCIONS A CORTS CONSTITUENTS - Han de reformar el país - Han d'elaborar una CONSTITUCIÓ

- Es convoquen per al 28 de juny.

- Altíssima participació (70%). Encara no voten les dones.

- Resultat: CLAR TRIOMF DE L'ESQUERRA, del
PSOE de Largo Caballero; al no obtindre majoria absoluta es va coalitzar amb els RADICALS D'ESQUERRA (ACCIÓ REPUBLICANA de Manuel Azaña, PARTIT RADICAL SOCIALISTA de Marcelino Domingo). El PARTIT REPUBLICÀ RADICAL de Lerroux (segon més votat) va quedar fora del govern per ser considerat conservador; a Catalunya, ESQUERRA REPUBLICANA desbanca a la LLIGA.

Es constituïxen les noves Corts republicanes, l'Executiu va quedar en mans de la coalició guanyadora amb Manuel Azaña com a president del Govern i Alcalá Zamora com a Cap d'Estat o president de la República (a pesar de ser republicà de dretes).

* PRIMERS PROBLEMES (fins a la constitució del nou govern)

1.- República Catalana Independent: El mateix 14 d'Abril Macià proclama a Barcelona la República catalana independent desautoritzant el nou govern provisional→ Alcalá Zamora per a evitar reaccions de l'exèrcit (sempre contrari al separatisme) aconseguix que Macià recule comprometent-se a buscar una solució immediata per a l'autonomia de Catalunya.

2.- Hostilitat de l'Alta Jerarquia Eclesiàstica: Reaccions després de victòria electoral republicana a l'Abril:

- Cardenals i bisbes exalten públicament Alfons XIII→ Govern exigix dimissions sense èxit.

- Grup de monàrquics fa sonar la Marxa Realamb un gramòfon en ple carrer de Madrid→Ciutadans partidaris de la República reaccionen a la provocació amb violència→ Assalt a tallers de l'ABC, edificis religiosos, etc.→ Govern no s'esforça a impedir-ho.

Fan les primeres mesures en educació, agricultura i excèrcit.


2.2. PRIMER BIENNI, BIENNI REFORMISTA O AZAÑISTA (Agost 31- Novembre 33)

A) ENCERTS:

Nova constitució aprovada l'any 1931

- Verdader símbol ideològic de la II República.

- La més democràtica i avançada fins a la data. Tant que els espanyols del moment no van ser capaços d'assimilar-la.

- FORMA DE GOVERN: Definix Espanya com “una república democràtica de treballadors de qualsevol classe que s'organitza en règim de llibertat i justícia”.

- SOBIRANIA NACIONAL: “Tots els poders emanen del poble”.

- SUFRAGI UNIVERSAL: “Els ciutadans de l'un i l'altre sexe, majors de 23 anys, tindran els mateixos drets electorals conforme determinen les lleis”

- DECLARACIÓ DE DRETS i LLIBERTATS AMPLÍSSIMA: igualtat jurídica entre sexes, suspensió de títols nobiliaris, llibertat de culte i consciència, llibertat d'expressió i premsa, igualtat electoral, dret de manifestació lliure i pacífica, dret d'associació, igualtat de drets dins del matrimoni, etc.

- SEPARACIÓ DE PODERS:

- EXECUTIU: dual: Pdte de la República i Pdte del Govern.

- LEGISLATIU: Talls Unicamerals (Congrés dels Diputats).

- JUDICIAL: independent.

- ADMINISTRACIÓ: Estat integral que garantix l'autonomia de les regions→ L'autonomia ha de ser referendada pel Parlament a través de la configuració dels Estatuts d'Autonomia.

- RELACIÓ ESGLÉSIA- ESTAT: Separació→ REPÚBLICA LAICA: supressió del “pressupost del clero i culte”, dissolució de la Companyia de Jesús, prohibició a les ordes religioses d'exercir l'ensenyança, la indústria i el comerç; reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

-REFORMA EDUCATIVA

Objectiu: Posar fi a l'hegemonia de l'Església; establir una educació primària gratuïta, laica i obligatòria. Problema: Inexistència d'infraestructures suficients i carència de mestres. Objeccions: 1. A pesar d'obtindre resultats per davall d'allò que s'ha esperat, gràcies a l'ampliació del pressupost de l'Estat per a l'educació es creguen més de 10.000 escoles i es contracta a 7.000 nous mestres, als que se'ls va augmentar el sou. 2. L'ensenyança de la religió passa a ser voluntàries. Si no hi havia mestres disposats a impartir-les, quedaven en mans dels rectors. 3. Es creguen les Missions Pedagògiques i les Escoles Unitàries en el món rural. 4. Nova educació impregnada del Krausisme: defén coeducació (fins a 1936), educació fora de les aules, excursions etc. L'impulsor de la reforma, Luzuriaga, procedia de la ILE.


B) FRACASSOS

REFORMA DE L'EXCÈRCIT

- Exèrcit plantejava a la República un problema delicat: molts dels seus comandaments eren monàrquics.

- Manuel Azaña, des del govern provisional, va escometre la seua reforma:

- OBJECTIU: guanyar-se la seua fidelitat i augmentar la seua eficàcia.

- MESURES:

1. Va col·locar al capdavant de les principals capitanies generals a militars de confiança

2. Va publicar un decret que permetia a tots els oficials passar a la reserva sense disminució de sou (es retiren més de 7000)→ Pretén allunyar de les armes a militars monàrquics i disminuir l'excessiu nombre d'oficials.

3. Sotmet l'Exèrcit al poder civil: es van suprimir els tribunals militars

4. Es crega la Guàrdia d'Assalt, organisme addicte a la República, encarregat de l'orde públic en substitució de l'Exèrcit.

5. Tanca l'Acadèmia militar de Saragossa perquè desconfia dels seus comandaments (creu que són monàrquics)→ El seu director, Franco (que no era monàrquic) se sentirà ofés…

- VALORACIÓ: Va ser acceptada per certs sectors, però no per altres, de fet hi havia militars conspirant contra la República des de la seua mateixa proclamació. Un d'ells, Sanjurjo, director de la Guàrdia Civil, va interrompre esta reforma per mitjà d'un intent de sublevació antidemocràtica el 10 d'Agost de 1932 a Sevilla→ va ser un fracàs, va ser detingut i empresonat.

REFORMA AGRÀRIA

- Projecte econòmic de major magnitud; s'havia d'escometre amb urgència degut a:

- Espanya continuava sent un país eminentment agrari.

- 50% població activa eren llauradors, la majoria jornalers sense terres.

- Estructura latifundista al sud del Tajo situava en el límit de la misèria a amplis sectors socials.

- Govern provisional (Llarg Caballero) va dur a terme mesures d'urgència:

- Prohibix als amos de terres en arrendament expulsar d'elles als llauradors.

- Estén als jornalers agrícoles la jornada de 8 hores.

- Obliga a contractar prioritàriament jornalers nascuts en el terme municipal on està la finca.

- Cultiu forçós de les terres baix amenaça de confiscació→ Tracta d'evitar el boicot dels terratinents contraris a la República.

- Julio 1931, COMISSIÓ TÈCNICA elabora un informe en què es planteja la NECESSITAT ACABAR AMB LA GRAN PROPIETAT LATIFUNDISTA i procedir al REPARTIMENT DE TERRES→ El debat sobre com dur a terme esta mesura va portar més d'un any.

Setembre 1932: LLEI DE REFORMA AGRÀRIA→ S'expropiarien sense indemnització les terres dels Grans d'Espanya i dels que havien recolzat l'intent de colp d'Estat de Sanjurjo; s'expropiarien amb indemnització les terres de latifundistes que posseïren més de la sexta part de la terra d'un municipi o tingueren terres sense cultivar. Després es redistribuiria la terra entre els jornalers.

VA SER UN FRACÀS DEGUT A:

- La llei era molt complexa i els que havien d'aplicar-la no eren prou competents.

- No hi havia mitjans econòmics per a indemnitzar els latifundistes.

- Fort oposició de la dreta agrària en el Parlament (Gil Robles) i dels terratinents.

RESULTAT: Només es van instal·lar 9000 famílies en menys de 100000 hectàrees→ DESIL·LUSIÓ I DESCONTENT del LLAURADOR que es posa de manifest en successos com el de “CASAS VIEJAS” (Cadis)


A) CAUSES DE LA CAIGUDA DEL GOVERN

- ESGLÉSIA: molesta per l'anticlericalisme constitucional.

- PROLIFERACIÓ DE PARTITS POLÍTICS DE DRETES:

- Dreta monàrquica conservadora (Carlins i Renovació Espanyola de Calvo Sotelo).

- Extrema dreta (Falange Espanyola3 de José Antonio Primo de Rivera).

- Dreta possibilista: CEDISCA: Confederació Espanyola de Dretes autònomes de Gil Robles: pretenen arribar al poder per les urnes i transformar la república d'esquerres en una república conservadora. Va tindre molt de suport entre les classes mitjanes, l'alta burgesia, els terratinents, sectors catòlics…

- EXÈRCIT: Divisions internes. Els militars contraris a la República no deixen de conspirar, i encara que no aconseguixen derrocar-ho, debiliten el sistema (Sanjurjo).

- ANARQUISME I OPOSICIÓ POPULAR: Anarquisme declara la República com a enemiga de la classe obrera. FAI i CNT impulsen la iniciativa obrera i llauradora al marge del poder (Successos de Casas Viejas).

DESPRESTIGI DEL GOVERN PER LA DURA REPRESSIÓ DE CASAS VIEJAS

DERROTA EN LES ELECCIONS DEL 19 Novembre DEL 33

- Socialistes es presenten per separat dels republicans d'esquerra.

- Anarquistes inciten al poble a l'abstenció.

- Les dretes i els grups conservadors s'aglutinen entorn de dos grans eixos: el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDISCA.

- Les dones voten per primera vegada (cens electoral duplicat).

RESULTAT : VICTÒRIA INDISCUTIBLE DE LA DRETA (¿¿castic al govern anterior??)

Reacció anarquista (alçaments a Aragó, Logronyo, Barcelona, etc.)

B) LA LABOR CONTRAREFORMISTA

Els governs de Lerroux i Gil Robles durant este bienni es dediquen a reparar els excessos del bienni anterior:

- Llei d'Amninstía per als implicats en la sublevació de Sanjurjo.

- Contrareforma agrària.

- Projecte de reforma constitucional (modificava els aspectes més polèmics referits a religió, ensenyança, matrimoni, etc.). El desenrotllament dels esdeveniments va impedir la seua aplicació.

RADICALITZACIÓ DE L'ESQUERRA POPULAR→ REVOLUCIÓ D'Octubre DE 1934



C) LA REVOLUCIÓ D'Octubre DE 1934

- Context europeu: ASCENS FEIXISMES→ por d'expansió a Espanya (supressió de partits esquerra).

- Labor contrareformista→ Indignació del socialisme→ Es planteja la possibilitat de la revolució popular.

- Octubre 1934 : nou govern més conservador : Incorporació a l'executiu de 3 ministres de CEDISCA

D) CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ D'Octubre

- Milers de morts al sufocar la revolució.

- Detencions i condemnes a mort nombroses i arbitràries.

- Gir encara més conservador en el govern→ Se suspén temporalment i de forma il·legal l'Autonomia de Catalunya i l'Església recupera el seu paper i les seues propietats.

- Repressió econòmica per part de la patronal (acomiadaments, baixada salarial, control als sindicats…).

- Polarització política (radicalització d'esquerres i dretes)

- Calvo Sotelo funda el BLOC NACIONAL (Desembre 34)→ Pretén oferir alternativa a la República: monarquia tradicional i autoritària, per a la qual cosa aspirava a comptar amb l'Exèrcit.

- Les joventuts de la CEDISCA de Gil Robles es radicalizan i s'afilien a Falange.

- Sanjurjo i altres militars funden la UníÓ MILITAR ESPANYOLA→ Pretenen acabar amb la República.

- Concentració de forces d'esquerres en el FRONT POPULAR (recomanació de III Internacional): el pacte del Front Popular és una aliança defensiva de les classes mitjanes (Esquerra Republicana, Esquerra Republicana i ORGA) i dels obrers (PSOE7, UGT, PCE) enfront de l'ofensiva feixista i conservadora.

E) CRISI FINAL DEL BIENNI

- Finals 1935→ ESCÀNDOLS dins del PARTIT RADICAL de LERROUX:

- ESTRAPERLO

- CORRUPCIÓ

2.4. EL TRIOMF DE L'ESQUERRA: EL GOVERN DEL FRONT POPULAR

A) ELECCIONS DE FEBRER DEL 36

- Es presenta l'esquerra unida en el FRONT POPULAR.

- La dreta no obstant això està fragmentada (BLOC NACIONAL, CEDISCA, LLIGA REGIONALISTA, CARLINS TRADICIONALISTES, etc.

- El centre està desprestigiat (PARTIT RADICAL).

- Anarquistes no es van abstindre→ Alta participació (72% del cens).

RESULTATS: Vots es concentren FRENTE POPULAR i les Dretes. Poca diferència, però el Front Popular és el més votat, així que ocupa el 80% dels escons→ TRIOMF DE L'ESQUERRA→CEDA i extrema dreta (Falange i Exèrcit) no accepten el canvi de govern→ CONSPIREN.

B) LABOR DEL GOVERN

- Llei d'Amnistia per als presos polítics de la Revolució d'Octubre→ Les dretes no accepten esta mesura i per això ataquen el govern.

- Es propicia el desenrotllament d'un nou Estat de les Autonomies tal com establia la Constitució→S'aprova l'Estatutde Catalunya. País Basc i Galícia presenten els seus; el primer és aprovat l'1 d'Octubre del 36→ Oposició de l'Exèrcit, centralista per principis.

- Es reprén la Reforma Agrària i entre març i juliol s'expropien quatre vegades més finques que en el bienni reformista→. Oposició de propietaris de terres

- El Congrés destituïx el president de la República, el conservador Alcalá Zamora i va ser triat Manuel Azaña per a ocupar el càrrec, per la qual cosa este va haver de dissoldre el govern que havia presidit fins llavors. Azaña volia que li substituïra com a president del Govern Indalecio Prieto, però el PSOE es va negar (ja estaven pensant en la revolució socialista), així que el nou govern va estar compost només per republicans. El nou president del Govern va ser Casares Quiroga.

C) EL CAMÍ A LA GUERRA

1r) La forma en què el nou govern d'esquerres va reprendre la labor reformista va crispar encara més els ànims de l'oposició, tant la de dretes com la d'esquerres. La crispació desembocarà en el colp d'Estat que obri pas a la Guerra Civil.

- Les esquerres:

- Des de febrer van ser constants els desordes urbans (sobres, insults, saquejos en botigues, atracaments, incendis en edificis religiosos, etc.) i l'ocupació de terres (robatoris de collites, enfrontaments amb els propietaris, etc.), ambdós fenòmens promoguts pels anarquistes, que eren contraris a la República per principis, però ara també impulsats pel socialisme revolucionari de Largo Caballero, que ja descartava l'opció parlamentària en la seua lluita per una societat més igualitària.


- Les dretes:

- A l'increment de la violència en el carrer sindical se suma la violència de les milícies de la Falange, que, armades, ixen a defendre la “sublevació nacional” enfront de les milícies sindicals dels socialistes (JSU de Santiago Carrillo) i de la CNT-FAI, que, també armades, lluitaven per la “revolució social”. Falange havia crescut espectacularment i als seus integrants s'havien sumat “gents d'orde”. El pistolerisme i l'enfrontament als vaguistes va ser una pràctica habitual en la Falange, fins al punt que el seu fundador José Antonio Primo de Rivera va ser detingut i empresonat al març.

- Des del Parlament Calvo Sotelo i Gil Robles protagonitzen violents enfrontaments verbals amb les esquerres (reprotxes per tots els desordes, assassinats, sobres, etc. Que s'havien produït des de febrer).

- L'Església, atemorida per l'augment de l'anticlericalisme, s'oposa amb força al govern i prestarà el seu suport al colp militar.

2n) Tot això serà aprofitat per l'Exèrcit que forja la idea del Colp d'Estat des del mateix dia en què el Front Popular va guanyar les eleccions.

Els rumors d'una possible sublevació militar van fer que el govern destinara als seus presumptes cervells a places llunyanes a la capital i llunyanes entre si (Franco a Canàries, Goded a Balears i Mola a Navarra).

Encara així, el pla seguix traçant-se i hi ha un intent fallit a l'Abril. Després de l'empresonament dels seus líders, Varela i Orgaz, Mola es convertix en el director del Colp.

3r) Dos fets que actuaran de detonant precipitant l'alçament:

- 12/7: un grup de carlins o de falangistes* assassina al tinent Castillo** de la Guàrdia d'Assalt Republicana.

- 13/7: un grup de Guàrdies d'Assalt, companys de Castillo, assassina a José Calvo Sotelo, líder de l'oposició.

4t) El 17 de juliol de 1936 l'exèrcit africanista del nord del Marroc, al comandament del general Franco, proclama l'alçament militar “per Espanya”. Els seus objectius eren suspendre la Constitució republicana, dissoldre les Corts, empresonar i afusellar polítics d'esquerres i sindicalistes perillosos i substituir el govern per un Directori Militar presidit per Sanjurjo.

A diferència d'altres pronunciaments que s'havien sufocat o havien triomfat en poc de temps, este va obrir un nou episodi en la Història d'Espanya: molts militars van secundar l'alçament però altres tants no; el poble presa les armes per a defendre la República i comença la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Entradas relacionadas: