La repressió de l’aixecament de casas viejas va provocar una crisi de govern

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,3 KB

 

3Catalunya autònoma. 3.1Generalitat provisional i Estatut de Núria:


 Es va crear un govern català amb el nom de Generalitat de Catalunya, liderat per Massià. Objectiu-->eleaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia. Per fer-
Ho es va crear una comissió de 46 representants municipals, liderada per Jaume Carner. D'aquí, va sortir l'Estatut de Núria, on el català era la llengua oficial i la Generalitat tenia plenes competències en ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres públiques, agricultura, administració local i territorial, dret civil i justícia, finançada pels impostos directes, mentre q els indirectes era la República. El Parlament era escollit per sufragi universal total. Un referèndum va aprovar l'estatut el 2 d'Agost de 1931, amb el 99% de vots afirmatius.

3.2Estatut d'Autonomia del 1932:

 Macià va presentar l'Estatut a les Corts, el 18 Agost 1931, rebut amb hostilitat per la dreta, el centre i part de l'esquerra. A les Corts es formaren 3 postures: 1-diputats catalans defensaven l'Estatut, 2-esquerres demanaven una retallada per tenir aspectes inconstitucionals, 3-dreta demanava una Espanya unitària. El debat va començar al maig de 1932, sent aprovat el 9 de Setembre 1932 x la defensa que va fer Azaña i x la por que va provocar l'intent de Cop d'Estat del general Sanjurjo. Principals competències: policia, justícia, dret civil i administració, a la vegada que apareixia el Tribunal de Cassació de Catalunya, òrgan d'apel·lació.

3.3Generalitat republicana i tasca de govern:

 Eleccions al Parlament, Novembre 1932, l'ERC va gunayar i Macià va ser president. Govern d'ERC va fer mesures d'organització de'economia: -creació de serveis d'estadística. En agricultura: 1-es va fomentar la creació de cooperatives i de cartes d'experimentació agrària, 2-van reduir-se la meitat de rendes q pagaven els rebassaires, 3-s'inicià el procés per tal d'elaborar una llei pq aquests passessin a ser propietaris. En política social: 1-es va elaborar la Llei de Bases, per poder organitzar els serveis Sanitaris i Assistència Social, 2-millora de xarxa de hospitals, campanyes de vacunació, etc., 3-es van pendre mesures contra l'atur. En ensenyament: 1-es van crear escoles, 2-es van organitzar colònies d'estiu i a la Universitat de Barcelona se li atorgà plena autonomia, 3-es van introduir coedució i laïcitat, 4-ampliació de biblioteques populars, arxius i museus. En cultura: 1-1932, es va publicar el Diccionari General de Pompeu Fabra per a normalització lingüística, 2-es va introduir el bilingüisme a l'escola primària i català va progressar en els nivells de l'ensenyament. (punt i apart) I, finalment, es va projectar la divisió territorial.

4Problemes de coalició republicanosocialista. 4.1Conjuntura econòmica desfavorable:

 Proclamació de República va coincidir amb fase més aguda de crisi de 1929. Exportacions de minerals i productes agraris van baixar i, també es va frenar l'emigració cap Amèrica. Van haver-hi augments de salaris decretat pel govern, que va fer pujar el consum d'aliments, però q va fer baixar els beneficis dels empresaris, la qual es van retirar inversions i fuga de capital a l'estranger. El govern va reduir la despesa pública, per fer front als deutes de Dictadura de Primo de Rivera, però va provocar una contracció siderúgica, maquinària, construcció naval, obres públiques i augment d'atur.

4.2Conflictivitat social:

 L'atur i boicot de grans propietaris a reforma agrària van provocar radicalització dels treballadors, q van organitzar vagues i revoltes pageses per acabar amb ordre burgès. Es va radicalitzar la UGT, amb la Federación Nacional de Trebajadores de la Tierra. Anarquistes van protagonitzar la insurrecció de miners a l'Alt Llobregat i, al 1933, revoltes pageses, com les de Cases Viejas, Arnedo i Castillblanco, amb morts de camperols. Els socialistes i dreta acusaren a Azaña de repressor, havent de dimitir i convocant eleccions a les Corts.

4.3Reorganització de dretes:

Reformes republicanes, l'autonomia de Catalunya i crisi social van provocar reorgaització de les dretes. Centradreta es van reunir al voltant del Partit Radical, de Lerroux. Sectors catòlics es van agrupar en la CEDA, de José María Gil Robles. Extrema dreta-->Comuníón Tradicionalista va armar els Requetés. Els monàrquics de Renovación Española, obteniren diners des d'Itàlia. 1933, fundació de la Uníón Militar Española, grup d'oficials que preparava un Cop d'Estat.

5Bienni conservador o negre(1933-1935) 5.1Eleccions 1933: govern de dretes:

Govern d'Azaña va dimitir al cap d'Estat(9 de Setembre). En les eleccions, les dones era el primer cop q votaven. PSOE i republicans van anar separats i,centra i dreta van anar junts. CEDA: 115 diputats i radicals: 102 diputats, però com Alcalà Zamora no es fiava de Gil Robles va nomenar president a Lerroux, que va formar govern amb radicals i centra i dreta.

5.2Paralització de reformes:

 Govern va paralitzar la reforma agrària: va retornar terres a noblesa, va anul·lar la cessió de terres mal conreades i va permetre llibertat de contractació de pagesos. També van reforçar l'ordre públic i reprimir activitats dels sindicats de classe. S'aprovà pressupost pel clergat per poder signar un concordat amb Santa Seu per frenar separació entre estat i església. UGT i PSOE es va inclinar per un programa revolucionari.               

5.3Conflicte rebassaire a Catalunya. 5.3.1Problema de rebassa morta:

Contracte de rebassa morta era un tipus de contracte emfitèutic pel qual un rebassaire podia conrear les vinyes d'un propietari fins que els ceps morissin, 40 anys aprox. Finals s.XX, l'epidèmia de la fil·loxera causà q els contractes s'acabessin en menys temps i, els propietaris expulsaven pagesos rebassaires per a cultivar-hi altres conreus. Després d'axiò, els rebassaires van crear la Uníó de Rebassires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Uníó de Rebassaires, creat el 1922, liderada per Francesc Riera. En la proclamació de la 2 república espanyola i ERC van donar suport als rebassaires, això va fer que es solucionès el conflicte el problema agrari. 

Entradas relacionadas: