Renaixement, Humanisme i Reforma: Segles XV i XVI

El Renaixement: Transformacions Socials i Culturals

El Renaixement va ser un període de profundes transformacions socials i culturals que es va desenvolupar principalment durant els segles XV i XVI.

L'Humanisme: El Retorn a l'Ésser Humà

L'Humanisme va ser un corrent cultural que es va desenvolupar plenament al segle XV i principis del segle XVI. Les seves característiques principals van ser:

• Mentre que a l'Edat Medieval tot girava entorn a Déu, els humanistes es van començar a preocupar per l'ésser humà i es van dedicar a estudiar-lo.
• Es va inspirar en la literatura, la filosofia i l'art de l'Antiguitat clàssica.
• Defensava la recerca de la veritat (investigaven, discutien resultats i defensaven el valor de la reflexió personal).
• Tenien una profunda curiositat pel món.

Principals humanistes: Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives.

L'Art Renaixentista: L'Ideal de Bellesa

Durant el Renaixement, l'ésser humà es va convertir en el centre de l'art i els artistes es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa basat en la proporció i l'harmonia.

Arquitectura Renaixentista: Del Quattrocento al Cinquecento

El Quattrocento (Segle XV)

Va destacar a Florència amb figures com:

• Brunelleschi: Cúpula de la Catedral de Florència, façana del Palau Pitti.
• Alberti: Va construir a Florència el Palau Rucellai.

El Cinquecento (Segle XVI)

El gran centre de l'arquitectura renaixentista va ser la ciutat de Roma, on es van construir edificis magnífics sota el mecenatge dels papes Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Climent VII. Va destacar la Basílica de Sant Pere, amb la participació de:

• Bramante: Primer projecte.
• Miquel Àngel: Modifica la cúpula.
• Maderno: Fa la resta de l'edifici.

Pintura: Mestres i Obres Clau

Quattrocento

• Massaccio: Pintor florentí que va introduir la perspectiva.
• Botticelli: Figura més coneguda del Quattrocento.

Cinquecento

• Leonardo da Vinci: La Gioconda i La Santa Cena.
• Miquel Àngel: Frescos de la Capella Sixtina de Roma.
• Rafael: L'Escola d'Atenes, Madonnes o Verges.

L'Escultura Renaixentista

Els escultors més rellevants van ser:

• Ghiberti: Les portes del baptisteri de la Catedral de Florència.
• Donatello: El David.
• Miquel Àngel Buonarroti: La Pietat, El David i El Moisès.

La Reforma Luterana i les 95 Tesis de Martí Luter

El papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la Basílica de Sant Pere. Martí Luter va respondre a la publicació de les indulgències amb les seves 95 Tesis. Luter va començar a difondre les seves idees, que van ser l'origen del luteranisme. Els seus principis fonamentals són:

• Les persones se salven només per la seva fe.
• Els creients es relacionen amb Déu directament per l'oració.
• L'única font de veritat són els textos sagrats (la Bíblia).
• Els sagraments veritables són només el baptisme i l'eucaristia.
• El culte a la Verge i als sants s'ha de prohibir.
• Luter va negar l'autoritat del Papa.

Carles V: L'Imperi i els Conflictes Inicials

Carles V va regnar un imperi immens i va ser el rei més poderós del seu temps. Les seves possessions incloïen:

• Com a Carles I: Les corones de Castella i Aragó i els territoris que tenien a Amèrica, Itàlia, el Mediterrani i l'Àfrica.
• Com a Carles V: El títol d'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i les terres que la seva família tenia a Europa Central.

Carles V era un rei estranger que anava acompanyat de molts nobles. Tot i aconseguir que el nomenessin emperador, això va provocar la Rebel·lió de les Comunitats a Castella, que va fracassar. Posteriorment, els castellans van ocupar els càrrecs més importants del seu govern.

La Guerra dels Segadors (1637-1652)

Aquest conflicte es va desenvolupar al Rosselló entre 1637 i 1639. Els terços castellans, enviats a combatre els francesos, es van quedar a Catalunya amb l'obligatorietat de la població d'allotjar-los i mantenir-los. La pressió econòmica va provocar episodis de violència.

La tensió va desembocar en el Corpus de Sang (1640), on els revoltats van matar el comte de Santa Coloma. La Diputació del General va reconduir la protesta social contra la política d'Olivares i la reacció anticastellana es va generalitzar. Les institucions catalanes es van posar sota la protecció de Lluís XIII de França, i Catalunya va quedar dividida en dos bàndols.

Després de 12 anys de conflicte, Barcelona es va rendir i la Generalitat va tornar a l'obediència de Felip IV.