El Renaixement al Segle XVI: Humanisme, Literatura Catalana i Canvis Polítics

El Renaixement al Segle XVI: Context i Humanisme

Què va representar el Renaixement al segle XVI?

És el procés d'assimilació de les idees innovadores de l'Humanisme de Francesco Petrarca i altres. L'Humanisme representa un canvi de pensament, basat en l'antropocentrisme (la vida humana, abans considerada poc important fins a la mort, adquireix valor).

Què es recupera culturalment durant el Renaixement?

Es recupera la cultura grecollatina i les mesures de creació clàssiques: mesura, raó, proporció i equilibri. Es pretén crear serenitat en l'espectador.

Quins canvis provoca el pas de l'Edat Mitjana a la Moderna?

• Clima de llibertat ideològica.
• Es qüestionen les formes de poder i el sentit de la vida.
• Innovació en la creació artística.
• Grans descobertes científiques (brúixola, impremta).

Quins canvis polítics es produeixen?

S'estableix la monarquia autoritària. Abans, la noblesa era molt rica. Sorgeixen els estats moderns (Espanya, França).

La Corona d'Aragó i la Literatura

Per què la Corona d'Aragó es troba en situació delicada?

La unió amb la Corona de Castella provoca que quedi en una situació secundària.

Per què desapareix el català de la cort?

Els Reis Catòlics i els seus successors estableixen la cort al centre peninsular.

Què representa per a la llengua la literatura popular?

Compensa la pèrdua d'autors de literatura culta i assegura la continuïtat de la llengua.

Quins són els gèneres tradicionals?

Cançons d'amor, de bandolers, nadales i goigs.

El paper de València en la literatura culta

València esdevé un nucli cultural important gràcies a la cort renaixentista de Germana de Foix, que estimula la producció literària en castellà.

Autors destacats del Renaixement Valencià

• Lluís del Milà: Escriptor, compositor i músic de la cort de València. Obra: El Cortesano.
• Joan Ferrandis d’Heredia: Cavaller i literat valencià, personatge important de la cort de Germana de Foix. Obra: La Vesita.

Formes Poètiques i Prosa del Segle XVI

Quines formes poètiques italianes s'introdueixen?

S'introdueixen formes italianes en la poesia catalana:

• Tipus de composició: Sonet.
• Tipus d'estrofa: Tercet.
• Tipus de vers: Decasíl·lab italià.

Què és un sonet?

Composició de 14 versos distribuïts en 2 quartets i 2 tercets. És un vers d'art major, utilitzat pels poetes per demostrar la seva mestria.

Poetes i obres del Renaixement

• Pere Serafí: Llibre d'amors i obres espirituals (poesia vulgar).
• Joan Timoneda: Flor d'enamorats.

El Diàleg i la Prosa Catalana

Quin gènere clàssic afavoreix la llibertat de pensament?

El diàleg.

Qui és l'autor i l'obra més valuosa de la prosa catalana del segle XVI?

Cristòfor Despuig: Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Conceptes de Mètrica i Gramàtica

Diftongs i Mètrica

Diftong decreixent / creixent

Decreixent: Primer vocal forta i després feble. Creixent: Al revés.

Recompte mètric

Es marca amb els accents i la llargada del vers. Es compten els versos fins a l'última síl·laba tònica.

• Art Menor: Tetrasíl·lab, pentasíl·lab, hexasíl·lab, heptasíl·lab, octosíl·lab.
• Art Major: Decasíl·lab (italià, clàssic, medial, èpic), Dodecasíl·lab (alexandrí).

Accents Diacrítics i Dièresi

Accents diacrítics (Exemples)

be, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, són, sol, té, ús, vós.

Dièresi

S'utilitza quan una 'u' s'ha de pronunciar, quan 'i' o 'u' són tòniques i no es poden accentuar, o quan la 'i' és forta.

Comparativa d'Estils: Renaixement vs. Barroc

Renaixement (S. XVI)

• Optimisme vital, harmonia, raó i serenitat.
• Claredat i llum, estatisme.
• Carpe diem.
• Llibertat de pensament.
• Austeritat i proporció, llenguatge natural.
• Mites clàssics, imitació, idealisme.
• Natura com a expressió de la perfecció i l'ordre.

Barroc (S. XVII)

• Pessimisme; la vida és preparació per a la mort.
• Contrast, contradicció, sorpresa i sensibilitat.
• Aparences i clarobscur, dinamisme.
• Tempus fugit.
• Tancament ideològic.
• Recarregament, exageració i recursos retòrics.
• Deformació dels mites clàssics.
• Genialitat i originalitat.
• Realisme i caricatura, aparença enganyosa de les coses.

Figures Retòriques Bàsiques

• Anàfora: Mateix inici en més d'un vers.
• Asíndeton / Polisíndeton: Polisíndeton (molts nexes), Asíndeton (absència de nexes).
• Paral·lelisme: Repetició d'estructures sintàctiques.
• Metàfora.