Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d' august, el primer emperador de Roma.

Ara Pacis:

Cronologia: des de L’any 13 al 9 a.C. És l’exemple més  Important d’escultura aplicada a l’arquitectura més important. Va ser Encarregada pel senat de Roma i és d’estil ROMà imperial. El material utilitzat és el marbre blanc i la tècnica utilitzada va ser la talla. Trobem com Commemora la Pau augusta, també figures al·legòriques, llegendes i una processó Solemne. El podem localitzar a Roma

Context històric: - Època Imperial

·Emperador Octaví August – Primer emperador ROMà entre el 31 a.C i el 14d.C.

·El seu període culmínà amb un Període de Pau conegut com la Pax Augusta

·L’Imperi tenia una sòlida Estructura social, jurídica, política i comercial

·Romanització de les terres de L’Imperi

·Nimes (Narbonensis) província De la Gàl·lia

·Els artistes sotmesos a la Glorificació del poder. L’art propagandístic era bàsic. Emperador divinitzat.

·per cohesionar un Imperi tan Extens i divers

·El temple el va encarregar el Senat ROMà per glorificar l’emperador.

Característiques Generals de l’art Roma imperial: Arquitectura:
trobem una consolidació de L’arquitectura commemorativa amb columnes i arcs triomfals. Pel que fa a l’escultura, Una consolidació mitjançant imatges d’emperadors i l’exaltació de la figura de L’emperador. I a la pintura hi trobem un moment àlgid de la pintura mural, estils Ornamental i il·lusionistes i un Realisme plàstic.

Característiques Generals de l’escultura de l’alt Imperi: Trobem una exaltació De la figura de l’emperador amb monedes i retrats en sèrie. En el retrat Imperial, l’emperador apareixia:

·Com a general – indumentària Militar  // Com a civil – amb toga Patrícia  // Com a emperador divinitzat, Seminu i descalç

A l’època d’August (27 a.C – 14 D.C) retrat més idealitzat, típic de l’hel·lenisme, impulsat pel propi Emperador. El retrat de l’emperador s’idealitza amb la seva família i Dignataris com per exemple l’obra August de Prima Porta, etc. Pacis Augustae (altar monumental, edificat entre els anys 13 i 9 aC per a commemorar el triomf D’August i la instauració de la Pau). Al s. II, i inicis s. III (de Trajà a Dioclecià) - dicotomia entre un corrent popular propi de finals de la República (plebeu) realista i un corrent culte idealitzant (patrici) que es mantindrà Fins a l’època del Baix Imperi. Els tallers d’escultura romana idealitzaven o Mantenien el Realisme en funció de l’emperador. Uns exemples serien el retrat Eqüestre de Març Aureli, la Columna trajana (113 dC), etc.

Anàlisi formal: planta Rectangular i composta per 4 murs rectangulars i sense sostre. A dintre trobem Un altar en forma de U al que tenia dues entrades i s’accedia per unes escales (porta oest). L’altar s’aixeca sobre un sòcol. Per tota l’extensió dels murs Trobem relleus de marbre blanc. En les parts més baixes i més altes s’emmarquen Amb unes motllures. A les cantonades i als marcs de les portes trobem pilastres D’ordre corinti. Trobem com hi ha una sanefa que separa la part superior (trobem escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August) De la inferior (decorada amb motius vegetals). El mur interior es divideix en Dues franges on trobem decoracions amb brucanis (banyes de bou de les quals Penjaven garlandes i fruites). En la decoració es combina l’alt, el mig i el Baix relleu per aconseguir profunditat: els personatges importants estaven Representats en primer terme i en alt relleu i els personatges secundaris en Segon terme i en mig i baix relleu. En les representacions podem veure un gran Realisme dels personatges i podem veure com els plecs de la roba aporten un Gran dinamisme i mobilitat.

Funció: és un Altar on es sacrificaven víctimes per donar gràcies als déus per la Pau que Havia aconseguit August a Roma. És un element de propaganda de l’emperador. Trobem Com es celebraven ritus un cop a l’any.

Significació: en la Façana oest era per on entrava el sacerdot. En aquesta façana i en la part de Dalt, trobem (tot i que molt malt conservats) a la part esquerra al déu Mart (déu de la guerra) i a la lloba capitolina amb Romul i Rem. A la dreta a Enees Fent un sacrifici representat amb les fraccions de l’emperador August. En la Façana est (per on entraven els animals per al sacrifici) trobem a Tellus (deessa de la Terra) al centre flanquejada per dues ninfes aquàtiques i també Trobem l’aire i l’oceà i a l’altre banda trobem un personatge que representa el Senat o el poble de Roma. Als laterals trobem representats una processó Celebrada a Roma el 4 de juliol de 13 a.C. Organitzada pel senat per commemorar La Pau Augusta i es representa tota la gent que va anar-hi i si reconeix Membres de la família imperial i del senat, sacerdots, a l’emperador, Agripa, Trobem dues figures femenines que representen a Roma i la Pau, etc. Els Brucanis de l’interior simbolitzen l’abundància, riquesa, prosperitat, etc. De L’Imperi ROMà.

Models Precedents i consegüents: es influenciat per l’Altar de Zeus a Pèrgam (té molta influencia grega) tot i que té diferències (l’obra grega és Academicista, etc.) També influeix en el caràcter narratiu pel fris de les Panatenees del Partenó, tot i que en aquest no es reconeix cap personatge i en El Ara Pacis si reconeixen molts personatges (es pot veure el desig de Glorificar a l’emperador per deixar-ho per a la prosperitat). Es creu que els Autors eren grecs. Es pot relacionar amb altres obres romanes que mostrin un Caràcter narratiu de la seva història: els arcs de triomf, la columna trajana, Etc. Aquest altar influirà en obres medievals cristines i en una obra Renaixentista posterior de Mantegna (la cambra dels esposos) i en el neoclàssic (S. XIX i XX)