Relleu tabular definicion

Estrats

Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.

Sòcols

Relleus de plana o d'altiplà formats durant l'era primària. Són els més vells de la Península i formats per roques rígides que es fracturen en blocs quan hi ha moviments interns de la Terra.
Orogènesi:
Moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la fòrmació de sistemes muntanyosos.

Unitats morfoestructurals:

Disposició i forma que adopten els relleus coma resultat de la seva formació geològica.

Peneplà:

Superfície amb pendent molt suau i amb fons de vall molt amples pels quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.

Cinglera:

Tall profund quasibé vertical que un riu pot arribar a formar al terreny.

Foia

Terrenys pla i extens, omplert d'al·luvions i envoltat de muntanyes.

Badland

Terrenys sedimentari sense vegetació que el cobreixi i molt aixargallat.

Relleu Tabular

Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

Mall

Roca alta i escarpada.

Mola

Turó escarpat al capdamunt i amb el cim pla.

Taula

Terreny elevat i pla molt extens envoltat de valls i barrancs.

Rasa

Superfície plana limitada de penya-segats marins esglaonats.

Albufera

Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.

Tómbol

Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral

Estalactita

Formació de les cavitats que penja del sostre o la paret d'una cova calcària.

Estalagmita

(...) que es forma al terra d'una cova calcària.

Con volcànic

Elevació en forma de con obertaal cim. Estructura elemental d'un volcà.

Temps atmosfèric

Estat de l'atmosf en un lloc i moment determinat.

Clima

Successió d'un tipus de temps en un lloc determinat durant molts anys (per definir-lo, mínim 30 anys).

IsòBarés

Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions que hi ha entre dos llocs.

Hectopascal

Unitat en què es mesura la pressió atmosfèrica. Equival a un mil·libar.

Massa d'aire

Porcíó d¡aire amb caract de temperat, humitat i pressió propies. Espanya en rep de càlides tropicals i fredes o polars.

Pluja de fang

Pluja vermellosa a causa de petites partícules procedents dels sorrals d'Àfrica.

Aridesa:

Terme q indica sequedat, falta d'humitat. L'índex d'aridesa dona la relació entre les plujes i el poder assencant representat per les temperatures.

Galerna:

Vent sobtat i tempestuós que bufa entre l'oest i el nord-est a la costa septentrional de la península.

Torrencials:

Plujes abundants i frquents q poden produir inundac quan cauen en poc temps i a molta intensitat.

Oscil·lació tèrmica

o amplitud tèrmica

diferència entre la tº més alta i més baixa registrades. Es sol calc comparant mitjanes anuals.

Inversió tèrmica:

+ tº a més altitud (no 6,5º cada mil m com sol passar). Illes Canàries a causa dels vents alisis.

Isotermes:

Línies que uneixen els punts que registren les mateixes tº en un moment determinat.

Isohietes:

(línies...Punts) que tenen les mateixes precipitacions (en..Determ).