El relleu peninsular

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,97 KB

 

4.1. La Meseta.Es tracta d'una elevada plana sorgida en la orogénesi herciniana arrasada per l'erosió i convertida en sòcol.En l'era terciària l'altiplà va ser deformat i en ella es diferencien l'antic sòcol paleozoic, les serres interiors i les conques sedimentàries de l'interior.a.L’Antic sòcol paleozoic-Es localitza en l'oest peninsular destacant la peneplans de Salamanca i extremadura (superfícies d'erosió molt suaument ondades).-en la sona de contacte del peneplans amb les conques de la meseta els rius creen gorges.b.Les serres interiors-El Sistema Central: es tracta d'un relleu més alt que divideix l'altiplà per la meitat. Les serres més importants són Somoierra, Guadarrama, Gredos, Gata i la Penya de França.-Les Muntanyes de Toledo: són serres de menor altura que difícilment sobrepassa els 1300 m. i que divideix la meseta en dues. Les serres més importants són les de Guadalupe.c. Les conques sedimentàries interiors-Es van formar en l'era terciària, per enfonsament de blocs del socol de la meseta.-Els páramos: són superfícies planes i elevades formades per estrats  durs calcaris. Es localitzen a la zona nord i est de la meseta nord i en l'est de la meseta sud.-Les campiñas: són planes baixes suaument ondulades i recorregudes per rius. Ex.: Campiñas del Tajo i del Duero.4.2. Els vorells muntanyencs de l'altiplà.Es van formar en l'era terciària a causa d'un procés de rejovenament de blocs de l'altiplà.a. Massís Galaico-Lleonès-Format per materials paleozoics.-Són muntanyes arrodonides de poca altura-Les serres més importants són: Segundera, Cabrera i Ancares.b. la serralada Cantàbrica-Distingim entre dos sectors:El sector asturià, de materials paleozoics en els quals destaquem els Becs d'Europa, en els quals trobem els relleus de major altitud. Entre ells hi ha tres altituds importants, Torre Cerredo, Penya Vella.El sector est es caracteritza per la presència de materials paleozoics calcaris, sent els relleus de menor altitud.c. El Sistema Ibèric-Es tracta d'una serralada intermèdia formada per materials paleozoics (antics) que després es van plegar en l'orogènesi alpina.-Es distingeixen dos sectors:Sector nord, que inclou les majors altituds, destacant els Becs de Urbión.Segon sector, des del sud-est de Soria apareixen altres dues branques: La castellana, Sierra d'Albarrasí, i la regió muntanyenca de Conca. La branca aragonesa, amb les serres de Javalambre i Gúdard.Sierra morena-No és pròpiament una serralada, sinó un graó que separa la Meseta del Guadalquivir. Es tracta d'una gran flexió fracturada en molts punts.-Els materials són paleozoics.-Les seves serres més importants són Madrona, Pedroches i Aracena.4.3. Les depressions exteriors de la Meseta.Es van formar en l'era terciària, eren conques prealpines que van quedar entre les serralades alpines i els massissos antics que van ser emplenades per sediments terciaris i quaternaris.a.Depressió de l'Ebre-Localització: es troba paral·lela als Pirineus i tancada pel Sistema Ibèric i per la serralada Costaner-Catalana.-els peus de mont: terres planes lleument inclinades. Materials guixuts i durs transportats pels rius. -al centre: son horitzontals i alternaitivament de calcaries dures i argiles. Relleu de taules o planes i de badlands.b.Depressió del Guadalquivir-Localització: es troba paral·lela a les serralades Bètiques.-Els seus materials són argiles i calcàries que donen lloc a campiñas suaument ondades en les quals es formen taules i turons testimoni o alcores.4.4. Les serralades exteriors de la Meseta.Es van formar en la orogénesi alpina de l'era terciària en plegar-se els materials dipositats en les fosses oceàniques.a.Els Pirineus-La zona axial: materials paleozoics pertanyent al Massís d'Aquitània rejovenit en la orogenesi. Relleu abrupte es troben les majors altituds-Els preprineus: són de materials secundaris calcaris. Són menys alts i de formes més suaus. Se situen paral·lelament a la zona axial.-La depressió mitjana: és una llarga i estreta depressió que separa les serres interiors i les serres exteriors pirinenques.b.Les Muntanyes Basques-Perlonguen els prepirineus i compten amb un rocam calcari, escassa altura i formes suaus. Els seus majors cims són Aralar i Peña Gorbea.c. La serralada litoral catalana-És la transformació de la zona oriental dels Pirineus.-La meitat nord està formada per materials paleozoics aixecats en la orogénesi alpina.-La meitat sud està constituïda per terrens calcaris plegats en la orogénesi alpina. Es divideix en dues alineacions separades per una depressió longitudinal:Paral·lela a la costa: d'escassa altura. Alts del Garraf.A la zona interior: zona més alta. Monstseny i Montserrat.d.Les serralades Bètiques-Són d'una gran complexitat geològica. Els seus plegaments van originar dos grans conjunts:-La serralada penibética: formada per materials paleozoics i aixecats en la orogénesis alpina. Serra Nevada amb els becs Mulhacén i Penell.
-La serralada subbetica: està formada per materials calcaris dipositats en la fossa bètica i que es van plegar per l'acostament de la placa africana a la ibèrica. Les serres més destacades són: Grazalema, Ubrique i Cazorla.-La depressió intrabética: situada entre ambdues serralades. Està fragmentada en diverses depressions farcides amb materials terciaris. Es tracta de les foies de Ronda, Antequera, Guadix i Basa.

Entradas relacionadas: