Relleu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,33 KB

2- La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears:                                                                                                                                                                 ·Zona silíca: relacionada amb el massís Ibèric, es correspon amb els relleus més antics de la Península, emergits durant el Palezoic. Format per roques dures i resistents a lerosió, solen trencar-se i fracturar-se en blocs.
·Zona calcària: situat en els relleus alpins, àrees materials sedimentats durant el Mesozoic i plegats per lorogènia alpina. Els materials calcaris són durs i fácilmente permeables, per la qual cosa lerosió de laigua provoca la carstificació i el característic modelat càrstic de lapiaz, dolines, avencs i Coves.
·Zona argilosa: correspon amb les depressions interiors, les conques intramuntanes i les planes litorals. Formada pels dipòsits sedimentaris dargiles, margues, conglomerats, gresos i guixos, els quals son resultat de lerosió de les últimes èpoques del Cenozoic. Són tous,, els sòls argilososs són impermeables i fàcils derosionar, de manera que presenten paisatges amb un modelat en xaragalls o badlands.                                                                                3- Les unitats del relleu peninsular i balear:
·Les unitats del relleu de la península Ibèrica sorganitzen al voltant de la Meseta, un bloc central elevat i accidentat per una sèrie de serralades interiors com són el Sistema Central (dividida en dues meitats) i els Monts de Toledo.
·Els Pirineus i el Sistema Bètic es localitzen a lexterior, al nord i al sud de la Península.                                                                                                                          3.1- La Meseta:
·Laltiplà està situat al centre de la península Ibèrica, amb una altitud mitjana duns 600 metres i una lleugera inclinación cap a loest.
·El sòcol és un bloc format per materials antics, del supereó Precambrià i paleozoics.
·Lorogènia alpina va acabar fracturant aquest complex massís i va donar lloc a un relleu destructura germànica que presenta una successió de blocs elevats o Horst, que correspon als relleus interiors, i fosses tectòniques o graben, que corresponen a les depressions del Duero, el Tajo i el Guadiana.
·La meseta queda dividida en dues grans conques sedimentàries, la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
·La Submeseta Nord té una altitud mitjana de 700-800 m i apareix com una àrea deprimida en relació amb els relleus que la delimiten.
·El paisatge es caracteritza per la presència de páramos, elevacions rasesi llargues unides a les planes per cuestes.
·A la part occidental hi destaca el peneplà zamoranosalmantí, una extensa superfície tabular caracteritzada per les seves formes suaus i descàs pendent.
·La Submeseta Sud té una altitud mitjana de 600-700 m, es localitza al sud del Sistema Central. Està delimitada, pels relleus del Sistema Ibèric, a lest, i Sierra Morena, al sud.
·Destaca làmplia plana de la Manxa, que sestén entre els Monts de Toledo i Sierra Morena, i entre el Sistema Ibèric i el Bètic, i a la part occidental presenta empremptes duna antiga activitat volcànica.
·Sobresurt el peneplà extremeny amb una extensió de terres, dentre 300 i 500 m daltitud, travessada pel rio Guadiana.



3.2- El relleus interiors:
·Els blocs elevats de lestructura germànica que es localitzen a linterior de la Meseta formen el que es coneix com a relleus interiors.
·Sistema Central à elevació muntanyosa duns 700 km de longitut, sesten nord-est sud-oest des del Sistema Ibèric fins a la serra da Estrela, a Portugal.
·Format per materials paleozoics alçats per lorogènia alpina, està constituït per un conjunt de serres (Pic Almanzor, es el més elevat del sistema, amb 2591 m)
·Les serres de Guadarrama i Gredos presenten empremptes de glaciarisme neogen, com ara circs o valls dorigen glacial.
·Monts de Toledo à conjunt delevacions discontínues i de poca altitud que separen la conca fluvial del Tajo i la del Guadiana.
·Esta format per materials precambrians i paleozoics, es van formar durant lorogènia alpina i presenten un relleu de tipus apalatxià. La màxima altitud sassoleix a la serra de Guadalupe, pic de Las Villuercas (1601 m).                                                                                                                                                            
3.3- Els relleus perifèrics:
·La meseta està envoltada per quatre conjunts orogràfics de diferent entitat.
·La disposició circumdant daquests relleus confereis una especial importància als ports i passos de muntanya.
·Muntanyes de Lleó
à situades al nord-oest de la Meseta, entre el Massís Galaic i la Serralada Cantàbrica. Presenta diversos nuclis muntanyosos. El pic més alt és el Teleno, amb 2188 m daltitud.
·Serralada Cantàbrica à cadena muntanyosa de més de 400 km de longitud, alineada doest a est. Actua de divisòria daigües entre el vessant cantàbric i els vessants atlàntic i mediterrani. Es divideix en dos sectors:
·Sector occidental à compost per materials paleozoics plegats i fracturats durant lorogènia heciniana i rejovenits per lorogènia alpina. Predominen els materials calcaris del període Carbonífer. Les majors altituds es troben al massís calcari dels Picos dEuropa, destaca el Peña Vieja (2613 m).
·Sector oriental à format per sediments calcaris disposats durant el Mesozoic i afectats per lorogènia alpina. Els relleus són menys elevats, destaca Valnera amb 1718 m daltitud.
·Als Picos dEuropa es localitzen les empremtes més destacades del glaciarisme.
·Sistema Ibèric à sestén al llarg duns 460 km de longitud i limita la Meseta pel costat oriental. Actua de divisòria daigües entre el vessant atlàntic i el vessant mediterrani. Destaca el Moncayo (2313 m).
·El sector meridional es divideix en la serra dAlbarrasí i la Serranía de Cuenca, i l'atra amb les serres de Javalambre (2020 m), separades per la fossa de Calataiud.
·El sòcol el componen materials precambrians i paleozoics, coberts durant el Mesozoic i plegats per lorogènia alpina. Els materials calcaris sedimentats durant lera Mesozoica, i erosionatsd, han afavorit laparició de formes del relleu de modelat càrstic, destaca la Ciutat Encantada de Conca.
·El període Neogen es manifesta per la presència del glaciarisme, destaca la Laguna Negra.
·Sierra Morena à constitueix la vora meridional de la Meseta. Sesten des de lAlgarve fins als relleus bètics allargant-se uns 600 km doesta a est.
·El conjunt presenta una altitud mitjana de 1000-1200 m, el pic més alt és el de Bañuela (1323 m).
·Si sarriba des de la Meseta, laltitud de Sierra Morena pràcticament no saprecia, però vista des de la depressió del Guadalquivir, presenta un espectacular esglaó de més de 1000 m de desnivell.

Entradas relacionadas: