Relacions Estat-Generalitat: Col·laboració i Coordinació

Relacions Estat - Generalitat

Participació de les CCAA a l'Estat:

a) Les relacions de col·laboració deriven del principi de solidaritat i, més concretament, de la lleialtat institucional que ha de presidir les relacions entre l'Estat i les CCAA.

b) La col·laboració és, segons el TC, un deure tant de l'Estat com de les CCAA.

c) A més, entre administracions públiques també es dóna un deure de col·laboració derivat del principi d'eficàcia i coordinació.

El pressupòsit d'aquest principi de col·laboració es troba en el fet que la relació entre l'Estat i les CCAA no s'exhaureix amb el repartiment de competències, sinó que s'ha de mantenir al llarg del seu exercici per aconseguir l'eficàcia del conjunt.

Han de mantenir determinades relacions recíproques per millorar l'exercici de les competències respectives i el funcionament del sistema global.

De fet, s'ha d'equilibrar amb els principis d'unitat i de solidaritat, del qual deriva el deure de col·laboració.

Els diferents tipus de relacions:

1. Les relacions d'auxili

S'estableixen quan, per exercir correctament una competència pròpia, es requereix l'actuació d'una altra instància.

Algunes relacions d'auxili són:

• D'intercanvi d'informació (estadística, sanitària, econòmica, entre altres)
• De comunicació registral (establint registres merament informatius sense efectes constitutius)
• De prestació de serveis a una altra instància per millorar l'exercici de les pròpies (ús d'infraestructures alienes, convenis per assumptes d'interès comú, cursos de formació, etc.)
• De reconeixement d'actes duts a terme per l'altra instància com a actes propis a l'efecte d'evitar duplicitat.

2. Relacions de coordinació

La coordinació pot ser obligatòria (quan ho estableixi la Constitució) o voluntària, per mutu acord entre les parts.

En determinades matèries (activitat econòmica, investigació científica, sanitat), l'article 149.1 CE imposa la coordinació de l'Estat respecte de les CCAA.

En la STC 32/1983 es fixen els trets bàsics d'aquesta funció coordinadora:

"La competència de coordinació ha de ser entesa com la fixació de mitjans i de sistemes de relació que facin possible la informació recíproca, la homogeneïtat tècnica en determinats aspectes i l'acció conjunta de les autoritats estatals i comunitàries en l'exercici de les seves respectives competències, de tal manera que s'aconsegueixi la integració d'actes parcials en la globalitat del sistema".

Aquesta coordinació pot ser:

• La coordinació obligatòria no implica superioritat jeràrquica de l'Estat, sinó, simplement, l'establiment d'un mètode d'actuació respecte de l'exercici de les competències, sense afectar-ne la titularitat.
• La coordinació voluntària significa que està fixada per la lliure voluntat de les parts a l'efecte d'exercir millor les competències que els són pròpies, amb la possibilitat, però, que qualsevol de les parts posi fi a aquesta relació en qualsevol moment.

3. Relacions de cooperació:

La cooperació significa l'exercici conjunt entre l'Estat i una o diverses CCAA d'una determinada competència.

La cooperació també pot ser obligatòria (si una norma del bloc de la constitucionalitat ho preveu) o voluntària (pel lliure acord de les parts).

Aquests tres tipus de relacions requereixen, en molts casos, instruments específics per poder-les dur a terme. Aquests instruments són de 3 tipus:

• Convenis
• Òrgans mixtos
• Delegació del Govern