Registres formals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,31 KB

 

LA VARIACIÓ SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA

  1. LA VARIACIÓ ESTILÍSTICA: ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS

Les varietats estilístiques són pròpies de la situació comunicativa i del grau de formalitat.
Es classifiquen en: varietats formals (estàndard, cientificotècnic, literari) i no formals (familiar o col·loquial)

La varietat popular també es anomenada vulgar, que parteix de prejudicis extralingüístics que cal evitar perquè creen confusió. La variació estilística o funcional de la llengua són els registres estilístics —> diversitat d’usos que un mateix parlant fa de la llengua en cada situació concreta. Qualsevol de nosaltres fem servir registres diferents, cada un parla’m amb el més adequat en cada cas.

  1. FACTORS QUE DETERMINEN ELS REGISTRES

Utilitzem i adeqüem la llengua a un tema, a un canal, amb una intencionalitat o un propòsit i amb un grau de formalitat determinats.

  1. EL TEMA

Els temes poden ser generals o especialitzats. Els temes generals són entesos per molta gent, i per altre banda, els especialitzats són utilitzats per les persones que tenen uns coneixements sobre un àmbit específic i estan escrit amb un llenguatge científic, on abunden els cultismes i el lèxic propi d’una especialització determinada.

La majoria de converses són de temes generals (registre familiar o col·loquial). Un tema pot rebre un tractament general o especialitzat depèn de la situació comunicativa. En els temes especialitzats (registre estàndard o cientificotècnic) abunden les frases en passiva, les formes no personals del verb, les nominalitzacions i la tercera persona del singular o plural.

  1. EL CANAL

Mitjà a través del qual s’emet o es rep un missatge. Dos canals: oral i escrit. El cantar oral pot ser espontani (monòleg) o no espontani (recitació). El canal escrit pot crear-se per ser dit (conferència) o no necessàriament per ser dit (factura).

Oral —> més espontani, no segueix tant la normativa; utilitza frases simples i a vegades inacabades;
usa mots bàsics i repeticions lèxiques; els missatges son més instantànis, elimers i ràpids; usa comunicació no verbal, gestos; és auditiu i el context extralingüístic hi té un paper important.

Escrit —> elaborat i planificat; segueix més la normativa; utilitza frases complexes i acabades; usa un lèxic més ric i sinònims; els missatges són diferits en el temps i en l’espai; no necessita elements no verbals; és visual i el context no té importància.

  1. LA INTENCIONALITAT

En els textos pot haver diferents estructures d’acord amb allò que pretenen: narrar un fet, descriure una persona… Dos tipus: objectiva i subjectiva.
El registre literari (subjectiu) ja que transmet sentiments i emocions i usa paraules amb connotacions diverses. El registre cientificotècnic (objectiu) usa un lèxic precís i exacte.

  1. EL NIVELL DE FORMALITAT

Aquest és el que més condiciona el registre. El nivell pot ser alt, mitjà o baix. La formalitat alta comporta uns usos lingüístics diferents del segon i tercer cas, que usen una formalitat baixa i familiar.
Els registres formals son usats en usos públics del llenguatge (notícia), mentres que els informals solen associar-se als usos privats (conversa familiar).

L’element lingüístic que evidencia les diferències en el grau de formalitat és la forma de tractament: tu i vosté. En els textos informals trobem fórmules de confiança (company, estimat, tio…) i en els formals trobem formes com senyor/a, illustríssim.






Entradas relacionadas: