Registre cientificotecnic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,88 KB

 

ELS REGISTRES FORMALS

Estàndard, cientificotècnic i literari, caracteritzats per la seva correcció en relació amb la normativa i prioritzen la precisió en l’ús de la llengua.

  1. REGISTRE ESTÀNDARD

Un model de llengua comuna o general que fa que tots els parlants puguin tenir una conversació i comprendre’s, es tracta d’una variant supradialectal. Aquesta variant la trobem sobretot als mitjans de comunicació, a l’ensenyament i en altres institucions socials que estiguin a la disposició de tota la població. Aquesta varietat comunica la feien servir la cort reial, la cancelleria, l’església… Les característiques:

  • Variant neutra. No aporta informació suplementaria quant al lloc de procedència, generació o grup social.

  • Varietat a disposició de tota la comunitat.

  • Facilita la comprensió i comunicació entre parlants de diverses varietats geogràfiques, generacionals o socials.

Aquesta neix amb la vocació de neutralitzar les diferències dialectals i de registre.
La varietat estàndard es necessari si la llengua vol sobreviure. La creació d’aquesta varietat és un procés llarg i complex, que necessita la creació de normes unificadores, l’existència d’unes condicions d’ús i l’acceptació dels seus usos socials, es va fent quan la gent usa la llengua en diferents àmbits.

Aquest té un grau de formalitat que l’allunyament tant del llenguatge solemne com del familiar i popular, no hi apareixen col·loquialismes o vulgarismes, es basa en la normativa general (registre neutra).

En els aspectes dialectals discrepants, per solucionar-ho usem una proposta que tingui un dels dialectes de la llengua. El català té solucions inspirades en la utilització del codi que fa el dialecte central, hi trobem opcions regionals per a l’estàndard: petites diferències que no modifiquen ni afecten la comprensió entre parlants de dialectes diferents (illes Balears).

L’aparició de recursos tècnics que permeten fixar la imatge i la veu i el desenvolupament d’uns mitjans audiovisuals de comunicació de massa molt importants han equilibrat el prestigi de la oralitat i l’escrita que necesiten una regulació estàndard.

  1. REGISTRE CIENTIFICOTÈCNIC

Les característiques del llenguatge de la ciència i de la tècnica són la precisió, la coherència, la universalitat i la funcionalitat. Pretén una expressió clara i precisa, amb coherència lògica i amb un estil concís. La precisió lèxica es basa en la monosemia i la denotació, però utilitza també neologismes, sigles i crea termes a partir de la derivació i de la composició.

El registre cientificotècnic parteix sovint d’elements grecollatins i de manlleus d’altres llengües per enriquir el seu lèxic. Aquest registre busca l’economia formal, que es manifesta en l’absència de circumlocucions, de redundàncies i defuig tot tipus d’ambigüitat.

  1. REGISTRE LITERARI

Més elevat i intencionalitat estètica. Explota estèticament els recursos de la llengua (fonèticament, morfosintàcticament, lèxicament i semànticament). Les figures retòriques que empra li donen al text una gran expressivitat i poder d’evocació i imaginació. El registre literari és polisèmic i connotatiu. Tenen grau elevat d’elaboració i l’estructura intencionada, pot utilitzar arcaismes (quelcom per alguna cosa) i mots d’altres variants dialectals (espill, eixir…). Amb els dialectalismes dones sensació d’allunyament respecte de la parla quotidiana dels parlants de la pròpia varietat geogràfica, la sensació aquesta es intencionada.




Entradas relacionadas: