Regimen liberal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,29 KB

 
El Regim liberal: progressistes i moderats(1833-1868)
Ferran VII tenia una filla, Isabel, que havia nascut el 1830.Pero ates que segons la llei española les dones no podies accedir al tron,el sucesor de la corona havia de ser el germa petit del rei, carles m.isidre.Amb tot Ferran VII canvia la llei poc abans de morir i nomena la seva filla hereva del tron.A la mort del rei(1833), la vidua,Maria Cristina, es va encarregar de la regencia fins que Isabel II no va ser major d’edat . Els partidaris de Carles m.Isidre, sorgits dels sectors absolutistes mes intrasigents,no van acceptar el testament de Ferran VII i es van aixecar en armes contra la regent, la qual va haver de buscar el suport dels liberals. D’aquest fet arrenca la llarga guerra civil entre carlins i els Isabelins o liberals que van ensangonar el segle XIX fins al 1876.
Els Liberals al Poder: les dues Regencies(1833-1843)
Els liberals es dividien en 2 partits: els moderats i els progressistes. Els 3 primers añs de regencia els liberals moderats es van anar consolidant en la politica. El primer instrument va ser l’estatut reial(1834), que era un proces d’implantacio de llibertats politiques.L’any 1837, sota l’impuls dels progresistes, es redacta una constitucio basada en la de 1812 , amb alguns canvis que la feien mes moderada.Es van establir lleis revolucionaries: supressio a pagar a l'eglesia, eliminacio de duanes interiors, subasta de bens de l'esglesia i la supressio dels gremis per afavorir el creixement de la industria. El 1840 Maria Cristina i les corts van elegir el general Baldomero Espartero, guanyador dels partidaris de Marles M.Isidre als camps de batalla, com a regent. El general tenia el suport dels progressistes, pero governara fins al 1843 de manera dictatorial. Espartero va guanyar antipaties. Per exemple amb la politica radical lliurecanvista que posaba en perill la industria catalana. Al moviment catala contra Espartero se li va unir un altre del Pais Basc. Un altre grup opositor va ser el dels politics moderats que havien estat desplaçats del poder el 1840.Finalment alguns sectors progressistes democrates que inicialment donaven suport a Espartero, es fan enfrontar al general perque no acceptaven les formes autoritaries de la regent. Al 1843 es va iniciar una revolta militar que va fer caure el govern.Espartero va fugir i es va exiliar a Londres. No tornaria a España fins al 1849.
Les Guerres Carlines
Les guerres carlines van ser manifestacions d'una guerra civil.Les iniciaren els partidaris dels drets hereditaris de Carles M.Isidre, que es van enfrontar a la regent Maria Cristina. Els absolutistes van donar suport al germa de Ferran VII, Carles V. A l'altre bandol un conjunt de liberals i absolutistes mes moderats,que van acceptar Isabel II com hereva del seu pare. 3 guerres carlines. Primera guerra(1833-1840) els carlins es van fer forts al nord de la peninsula. El general Carli Ramon Cabrera, acompanyat pel prentendent a la corona, va arribar fins a les portes de Madrid, on foren derrotats por l'exercit Isabeli, comandar pel general Espartero, i Carles M.Isidre va fugir a França. Segona Guerra Carlina(1846-1849) coneguda com a guerra dels matiners, va tenir lloc a Catalunya on la iniciaren els partidares de Carles VI. Van arribar fins a Barcelona, on van ser derrotades. Amb tot, fins al 1860 van quedar alguns focus carlins. Tercera guerra carlina (1872-1876) es va localitzar a catalunya, la zona del Maestrat, el pais Basc i Navarra. Els Carlins van conquerir algunes poblacions importants, pero una vegada mes l'exercit liberal va sufocar la insurreccio. Consequencies de les guerres:-politicament, van comportar la desfeta indirecta d'un model no centralista d'estat: el tradicionalisme carli postulava el retorn als firs dels antics regnes , en contra de la idea uniformitzadora i estatalista dels liberals.-el prestigi que els militars liberals obtenien per les victories va facilitar la seca interveccio en la politica de l'estat, com Espartero y Narvaez.-Des del punt de vista economic, les guerres va suposar un llast important.La necesitat de l'estat de capturar recursos explica, parcialment, les desamortitzacions de 1836 i 1855.

Entradas relacionadas: