El Règim Franquista (1939-1975): Estructura i Repressió

Règim Dictatorial: Característiques

El règim es definia per ser totalitari, cabdillista, unitarista i centralista. Es basava en la repressió de l'oposició i el control estricte dels mitjans de comunicació.

Pilars del Règim Franquista

• L'Exèrcit
• El Partit Únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS
• L'Església Catòlica

Suports Socials

El règim va obtenir el suport de les elits econòmiques i socials, així com dels propietaris agrícoles petits i mitjans. Les classes mitjanes mostraven passivitat i apoliticisme, una actitud compartida pels sectors populars.

Famílies Polítiques del Règim

Integraven l'anomenat Moviment Nacional:

• Falangistes
• Carlins
• Ultracatòlics
• Monàrquics Alfonsins
• Associació Catòlica Nacional de Propagandistes (ACNP)
• Opus Dei

La Repressió Institucionalitzada

Instruments de Repressió

L'objectiu era eliminar els "enemics d'Espanya" amb violència indiscriminada. La repressió es va institucionalitzar mitjançant:

• La Llei de Responsabilitats Polítiques
• La Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria

Es van utilitzar els consells de guerra, resultant en nombroses execucions i empresonaments. Els Batallones de Trabajadores simbolitzaven la voluntat d'exemplaritat i de càstig.

Confiscació de Béns i Depuracions

Es va dur a terme la confiscació del patrimoni (com propietats) dels represaliats, juntament amb una depuració generalitzada dels funcionaris públics.

Repressió sobre els Nacionalismes Perifèrics

A Catalunya, el País Basc i Galícia, les llengües pròpies van ser considerades simples dialectes. Molts intel·lectuals van haver d'emprendre el camí de l'exili.

Relacions Internacionals i Evolució del Règim

Segona Guerra Mundial i Nacional-Sindicalisme

El règim va donar suport a les potències de l'Eix, però es va declarar neutral. La no-bel·ligerància era una situació que implicava un suport diplomàtic i econòmic a les potències de l'Eix. Alemanya i Itàlia volien que Espanya s'integrés en el conflicte, però finalment no va ser així, tot i que va col·laborar en l'esforç bèl·lic i econòmic, com amb l'enviament de la División Azul.

Retorn a la Neutralitat

Es va produir amb la retirada i dissolució de la División Azul i el retorn a la neutralitat estricta.

Anys de Boicot Internacional (1945-1950)

Aquesta etapa es va caracteritzar per l'aïllament i el rebuig internacional, incloent-hi la retirada dels ambaixadors de Madrid. Espanya va quedar aïllada del Pla Marshall i de l'OTAN.

Reconeixement Internacional i Predomini del Nacionalcatolicisme

Amb l'inici de la Guerra Freda, es va produir l'acceptació internacional del règim. Es va dur a terme una remodelació dels governs, donant prioritat als catòlics (predomini del Nacionalcatolicisme).

Aquest reconeixement es va materialitzar amb la signatura d'acords amb els EUA (1953) i el Concordat amb la Santa Seu (1953). A canvi d'instal·lacions militars dels EUA, Espanya rebia material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica.

Primers Intents d'Obertura

Van sorgir protestes obreres i els primers moviments de dissidència a la universitat. Una nova remodelació dels governs va permetre l'entrada de membres de l'Opus Dei.

Estructura del Nou Estat Franquista

Lleis Fonamentals

Aquestes lleis (com la Llei Orgànica de l'Estat, el Fuero del Trabajo i el Fuero de los Españoles) concentraven tots els poders en la figura de Franco.

Democràcia Orgànica

Aquest concepte pretenia donar al règim una certa legitimitat totalitària, diferenciant-se de la democràcia tradicional.

Autarquia i Racionament: Crisi Econòmica

Efectes de l'Autosuficiència Econòmica

L'objectiu de l'autosuficiència econòmica va comportar:

• Reglamentació del comerç exterior controlat per l'Estat.
• Reducció dràstica de les importacions.
• Encariment dels productes i escassetat de béns de consum.

La manca de matèries primeres va provocar un descens de la producció industrial. Es va fomentar la indústria estratègica amb ajuda pública, destacant la creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), que va impulsar la creació d'empreses públiques.

El sector agrari també es va veure afectat pels baixos preus oficials i el descens de la productivitat. El resultat va ser l'estancament econòmic, la disminució del nivell de vida i la frenada de les tendències modernitzadores.

Racionament i Mercat Negre

El control de mercat va conduir a la manca d'aliments i al racionament dels productes de primera necessitat. Aquesta situació va generar l'aparició del mercat negre (estraperlo).

Dures Condicions de Vida

L'increment del cost de la vida i la baixada del poder adquisitiu van provocar l'augment del barraquisme. La mortalitat era alta, el creixement vegetatiu va disminuir i l'esperança de vida també va baixar.

Oposició al Franquisme: Exili i Resistència

Trajectòria de l'Exili Republicà

Aproximadament 400.000 persones van abandonar Espanya cap a França o el Nord d'Àfrica, moltes d'elles a camps de refugiats. Es calcula que 200.000 van romandre a l'exili, fet que va suposar una gran pèrdua d'intel·lectuals. Es van establir grans colònies a França, Gran Bretanya i Amèrica.

Les institucions polítiques de la República van continuar funcionant des de l'exili, però sense gaire èxit. Hi havia divisions internes entre la tasca diplomàtica i la lluita guerrillera.

Evolució de l'Oposició Clandestina

Els partits van operar en la clandestinitat, fugint de la repressió policial. L'oposició es pot dividir en tres etapes:

1. La persistència dels Maquis (partides guerrilleres).
2. La creació de plataformes unitàries.
3. L'Aliança Nacional de Forces Democràtiques.

Ressorgiment de la Conflictivitat Social

Van sorgir protestes populars impulsades per les classes treballadores i actuacions obreres, que van derivar en conflictes laborals i revoltes d'estudiants.