Reformisme i Moviments Socials a Espanya: 1900-1914

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

Maura: Estat Fort i Reformes

Masses neutres per a un estat fort, govern eficaç i desbancar els cacics. Llei electoral per acabar amb la corrupció. Creació de l'Institut Nacional de Previsió (assegurances obreres). Mesures per reactivar la indústria. Llei de colonització interior per renovar l'agricultura.

Canalejas: Reformisme Liberal

Nou govern liberal. Apropar-se als sectors liberals mitjançant el reformisme social i la limitació del poder de l'Església. Va aprofundir en la separació Església-Estat (Llei del Candado). No més ordres religiosos. Llei de lleves (sense redempció en metàl·lic). L'assassinat va posar fi al seu projecte renovador.

Republicans i Lerrouxisme

El republicanisme, principal força d'oposició, es va afeblir. Creació de la Unió Republicana (Nicolás Salmerón). Aproximació al catalanisme amb Salmerón, rebutjada per alguns sectors que van formar el Partit Radical. Lerroux, amb molta influència en les classes populars, anticatalanista i anticlerical. Nova propaganda política. Després de la Setmana Tràgica, Lerroux va perdre suport popular.

Carlisme i Tradicionalisme

Mort de Carles de Borbó. El seu fill Jaume, nou pretendent. Després de la Primera Guerra Mundial, un sector germanòfil va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista. El 1907 es van fundar els Requetés, de caràcter paramilitar. Carlins, integristes i tradicionalistes es van reunificar en la Comunió Tradicionalista.

Forces Obreres

Socialistes i anarquistes predominaven en el moviment obrer. Augment de militants en defensa de millors condicions de treball.

Partit i Sindicat Socialistes (PSOE i UGT)

  • PSOE: Increment d'afiliats. Defensa de l'acció política i les aliances electorals.
  • UGT: Partidària de l'acció política per a reformes socials i la participació obrera en organitzacions estatals (Francisco Largo Caballero).

Després de la Revolució Russa, es va fundar el Partit Comunista d'Espanya.

Anarcosindicalisme

Paper destacat en la vaga de Barcelona (reducció de jornada i augment salarial). Creació de Solidaritat Obrera. Federació d'associacions de treballadors favorable a la lluita revolucionària. Naixement de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Principis de la CNT

  • Independència del proletariat.
  • Apoliticisme del moviment obrer.
  • Unitat sindical.
  • Enderrocament del capitalisme (vagues i boicots fins a la vaga general revolucionària).

Consolidació de la Lliga Regionalista

Enric Prat de la Riba reclamava autonomia política per a Catalunya i la modernització de l'Estat. Primers anys difícils: republicanisme, lerrouxisme i discrepàncies internes. Crisi amb la visita d'Alfons XIII a Barcelona (no es va donar el boicot). Sectors crítics van formar un grup republicà.

Coalició Solidaritat Catalana

Rebuig a la Llei de Jurisdiccions. Moviment patriòtic i de compromís amb els drets de Catalunya. Origen de Solidaritat Catalana (coalició electoral). Programa Tívoli: derogació de la Llei de Jurisdiccions i autogovern per a Catalunya. Gran èxit electoral.

Crisi de Solidaritat Catalana

Maura negocia amb la Lliga per dividir i integrar. Discrepàncies entre partits. Reforma de l'administració local de Maura: la Lliga volia negociar amb Madrid, l'esquerra ho rebutjava. La Lliga va defensar l'Església (oposició a l'escola laica). La Setmana Tràgica va dispersar el moviment.

Catalanisme d'Esquerres

Lluís Domènech i Montaner va fundar el Centre Nacionalista Republicà i el diari El Poble Català. Va promoure el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. La crisi de Solidaritat va propiciar l'apropament de republicans d'esquerra (Unió Federal Nacionalista Republicana). Pacte de Sant Gervasi amb el Partit Radical de Lerroux. Càstig electoral.

Entradas relacionadas: