Les reformes de maura i canalejas

EL REFORMISME: CONSERVADORS I LIBERALS:

Els Primers anys de regnat del rei Alfons XIII van estar marcats pels Intents de regeneració promoguts pels qui clamaven una renovació Moral de la vida social i política i posar fi al caciquisme i als Fraus electorals.En Primer lloc, el reformisme conservador. El primer intent Modernitzador va ser impulsat per F. Silvela, successor de Cánovas Al capdavant del Partit Conservador. Després d’haver fracassat va Abandonar la política i va deixar pas al nou líder Antonio Maura, Qui va intentar fer la regeneració del sistema a partir de la Formació d’una nova classe política que tingués el suport de les Masses neutres. El seu projecte pretenia posar fi al caciquisme amb La Llei d’administració local i la Llei electoral; però no va Obtenir l’èxit que esperava. També va intentar integrar el Catalanisme a partir de la concessió de més autonomia a ajuntaments I diputacions. Va Adoptar mesures proteccionistes per impulsar l’activitat industrial Espanyola i va millorar la legislació laboral gràcies a la llei Protectora d’accidents de treball, condicions de la feina, descans Dominical i vagues, amb la creació de l’ Institut Nacional de Previsió. El Partit Liberal amb José Canalejas com a líder, va intentar dur a Terme el seu programa regeneracionista. Amb La Llei del Candado es prohibia temporalment la implantació de nous Ordes religiosos a Espanya. El govern va elaborar un projecte de la Llei de Mancomunitats, que permetia que unes quantes diputacions Provincials s’unissin per gestionar serveis públics. El Govern de Canalejas va intentar reformar el sistema impositiu Substituint l’impost de costums per un impost progressiu sobre les Rendes urbanes, cosa que va provocar la protesta de les classes Benestants. La Llei del Reclutament establia l’obligatorietat D’enrolar-se en temps de guerra.
Canalejas Es va mostrar inflexible i va ser assassinat en un atemptat Anarquista el 1912, el qual va ser el final de l’etapa Regeneracionista. A partir d’aquell moment, es va agreujar la situació i la crisi dels partits del torn.

LA SETMANA TRÀGICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES:

Després Del desastre del 1898 i d’un moment de retraïment de la política Colonial espanyola, Espanya va iniciar la penetració al nord D’Àfrica. La Conferència d’Algesires i el tractat Hispanofrancès van comportar l’establiment d’un protectorat Francoespanyol al Marroc.A Espanya se li va concedir una franja al nord, el Rif, i un Enclavament a la costa atlàntica. Aquesta zona suposava ingressos Econòmics i la restauració del prestigi de l’exèrcit. La Presència espanyola en aquesta àrea va ser contestada per les Tribus berbers i els rifenys van infligir una dura derrota a les Tropes espanyoles al barranc del Llop. Es va decidir incrementar el Nombre de soldats per evitar la caiguda de Melilla. Per això el Govern va enviar-hi tropes formades per reservistes. L’enviament De forces reservistes va provocar un moviment de protesta popular a Barcelona, conegut com a Setmana Tràgica, que va tenir el suport D’anarquistes , socialistes i republicans. El sistema de Reclutament comportava que només els homes de famílies humils Fossin reclutats per a la guerra. Els Incidents varen començar el 18 de juliol durant l’embarcament de Les tropes al port barceloní. La revolta a Barcelona va durar una Setmana i va donar lloc a un moviment que va adquirir un fort Component antimilitarista i de rebuig de l’hegemonia social i Cultural de l’Església. Es van aixecar barricades als carrers, es Van produir enfrontaments amb les forces de l’ordre i es van Incendiar més de vuitanta edificis religiosos. Les Autoritats hi van respondre declarant l’estat de guerra i enviant Reforços per reprimir les manifestacions. Hi van haver al voltant de 300 ferits i 100 morts i quasi un centenar d’edificis destruïts. La situació va tornar a la normalitat a partir del 29 de juliol. La Repressió posterior ca ser molt dura: centenars de persones van ser Detingudes, 1500 van ser sotmeses a consells de guerra i es van Dictar disset condemnes de mort. El cas més conegut va ser L’execució del lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, que no havia participat directament en Els esdeveniments, es van generar protestes dins i fora d’Espanya. La Setmana Tràgica va tenir unes conseqüències polítiques que van Comportar una desestabilització dels partits del torn i la caiguda Del govern de Maura. El rei va dissoldre les Corts i va entregar el Govern al líder liberal, Canalejas, qui va ser assassinat el 1912. Els Partits dinàstics es van trobar fragmentats i mancats d’un líder. En el Partit Liberal, el comte de Romanones i S. Alba es van alternar En el poder en una situació d’inestabilitat permanent. En el Partit Conservador, Eduardo Dato va formar un govern el 1913, però Va morir víctima d’un atemptat el 1921.

La Nova situació política va comportar:- L’enfortiment del republicanisme amb la creació d’un nou partit De caire moderat, el Partido Reformista.- El descrèdit del republicanisme lerrouxista. Molts obrers van passar A engrossir les files de l’anarcosindicalisme. - El reforçament d’un catalanisme republicà derivat del desprestigi De la Lliga Regionalista, acusat d’haver donat suport a la Repressió governamental.