Les reformes de maura i canalejas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,07 KB

 

1. El fracàs del primer govern regeneracionista:


El 1899 la reina regent, María Cristina, va atorgar la confiança per Formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela, que va impulsar Una política reformista i va donar entrada a algunes figures com el general Camilo Polavieja i el líder del conservadorisme català Manuel Duran i Bas. Les Noves carregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya pel Setembre del 1899:
els comerciants es van negar a pagar la contribució trimestral (Tancament de Caixes).
El moviment va Donar lloc a una vaga general de comerciants. Com a resposta, el govern va Empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona I va declarar l’ Estat de guerra. En desacord amb les mesures repressives, Duran i Bas i Polavieja van dimitir.
El Tancament de Caixes va iniciar una dinàmica que significà el trencament Entre elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics i el catalanisme Va començar a consolidar-se. 

2


Les reformes de Maura i Canalejas 1902

Inici del regnat d’Alfons XIII. Entrada de nous líders influïts pel regeneracionisme: Maura (P. Conservador) i Canalejas (P. Liberal).
El 1904 el conservador Antoní Maura es va convertir en cap de govern i va Impulsat un projecte polític (revolució des de dalt), que defensava la Necessitat de reformar el sistema polític de govern per impedir que ho fes una Revolta popular. Va intentar dotar el sistema d’una nova base social, masses Neutres, que pretenia configurar un Estat fort capaç de governar de manera Eficaç i d’aconseguir desbancar la vella casta de cacics i impedir que els Classes populars adquirissin protagonisme.

En el segon govern de Maura (1906-1909) i de Canalejas (1910-1912)


Econòmiques:



Instituto Nacional de Previsión (1908):

Assegurances obreres // Llei de colonització interior:
estimular Agricultura // Impost progressiu:
Oposició classes benestants. /// Polítiques: Llei electoral (1907):
dificulta frau electoral però no acaba amb la Corrupción // Llei de jurisdiccions (1906):
jurisdicció militar de totes les ofenses a l’exèrcit o a la unitat De la patria // Projecte de reforma de L’administració local:
més autonomia dels ajuntaments i diputacions (pacte Amb Lliga regionalista).NO S’ACONSEGUEIX // ©Llei de Mancomunitats:
uníó de diputacions /// Socials: Ley del Candado: (1910):
limitació nous ordres religiosos // Llei de lleves (1912):
obligatori El servei militar (sense redempció en metàl·lic). L’assassinat de Canalejas, L’any 1912 va posar fi al seu Projecte renovador.

3. Republicanisme i lerrouxisme:


La fragmentació dels Republicans en diversos grups va afeblir la força electoral i , per tal d’unir Esforços, el 1903 es va creat una Nova Uníón Republicana, encapçalada Per Nicolás Salmeron.
A Barcelona el republicanisme liderat per Alejandro Lerroux va tenir molta Influencia entre classes populars i va aconseguir èxits electorals notables. El Lerrouxisme tenia un fort caràcter anticatalanista i anticlerical.
La Union Republicana va voler ampliar El campa d’acció i es va a proper al catalanisme. Aquesta vinculació al Catalanisme va ser rebutjada per un sector de la Union Republicana, encapçalada Per Vicent Blasco (València) i Alejandro Lerroux (Barcelona). Aquest darrer Se’n va separar i va fundar el partit Republicà radical (1908).
Després de la setmana tràgica, Lerroux va perdre El suport popular i es va traslladar a Madrid .

4


Carlisme:

La mort de Carles de Borbó va convertir a Jaume de Borbó em el nou pretendent a La corona. Arran de la primera Guerra Mundial, un sector del carlisme es va Manifestar germanòfil. Llavors un dels seus dirigents, Juan Vázquez de Mella, Va abandonar la militància i el 1919 va Fundar el Partido Catolico Tradicionalista.

L’any 1907 es va fundar el Requetè, una organització de caràcter Paramilitar que va prendre el nom dels soldats navarresos durant la primera Guerra carlina i que va actuar a les ciutats com a força de xoc contra el Republicanisme i l’obrerisme. Amb l’arribada de la República el 1931 carlins, integristes i Tradicionalistes van aconseguir reunificar-se en un sol partit, la Comuníó Tradicionalista.

Entradas relacionadas: