Les reformes de maura i canalejas
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB
Aquesta etapa correspon a la majoria D'edat d'Alfons XIII. Del (1886-1902) es va ocupar la regent María Cristina d'Áustria. Al 1902 Alfons es declarà major d'edat i Començà el seu regant. En aquesta etapa el sistema de la Restauració es va mantenir vigent però durant tot el regnat D'Alfons XIII aquest sistema havia entrat en crisi i donava mostres De fragilitat. Hi ha dos aspectes que que demostren la crisi d'aquest Sistema, el primer és la inestabilitat política ( continus canvis De govern ) entre el 1902 i el 1923 hi va haver 34 governs diferents I només 5 d'aquests durà més d'un any. L'altre element va ser la Fragmentació dels partits dinàstics, les divisions internes després De la mort dels seus líders, dins el Partit Conservador trobam com a Líder a Francisco Silvela, Antoní Maura i Eduardo Dato. Dins el Partit Liberal també hi haurà diversos líders, Moret, Montero Ríos, José Canalejas.
El reformisme dinàstic
Arriben al govern una nova generació
De polítics influïts pel Regeneracionisme que impulsaren un
Projecte per reformar el sistema des de dins. Del 1903 al 1905
Governà el Partit Conservador amb Antoní Maura, en aquesta primera
Etapa va intentar substituir el caciquisme per un dret de vot
Individualista i col.Lectiu i després arran d'uns conflictes que va
Tenir amb el rei pel nomenament d'uns càrrecs militars, va acabar
Dimitint i va ser substituït pel Partit Liberal (1905-1907). Com
Que no hi havia un successor clar de Sagasta optaren per la rotació
Dels seus líders Montero Ríos i Moret. El fet més destacat va
Ocòrrer el 1905 en què uns 300 oficials de l'exèrcit espanyol de
Barcelona varen assaltar les redaccions de la revista Cu-CUT
I La Veu de Catalunya . El
Motiu va ser que havien publicat acudits que ridicularitzaven
L'exèrcit espanyol pels seus fracassos a la Guerra del
Marroc .
Darrera aquesta qüestió també estava que aquesta diaris estaven
Vinculats al catalanisme i l'exèrcit n'estava en contra. El govern
Espanyol no solament no va castigar els militars sinó que va
Promulgar la Llei de Jurisdiccions el 1906 en la qual es posava sota
Jurisdicció militar qualsevol ofensa a la unitat de la pàtria a la
Bandera o en honor de l'exèrcit. Del 1907 al 1909 torna el Partit
Conservador amb Antoní Maura ( govern curt) protagonitza l’intent
Reformista més important del Partit Conservador i aquesta etapa
Maura la va anomenar Revolució des d’alt ( “o feim revolució
Des d’alt o ens la faran des d’abaix). La primera reforma és la
llei electoral del 1907 en què l’objectiu era susbtituir el
Caciquisme per un dret de vot individual i col.Lectiu és a dir,
Volia evitar que les classes populars tenguessin un pes molt
Important en el sistema. Aquesta llei electoral no va acabar amb la
Corrupció ni va aconseguir democratitzar la restauració. La segona
Reforma va ser la llei del terrorisme, els atemptats eren freqüents
I per aquesta llei el gorvern podia substituir els diaris anarquistes
I podia fer fora del país els que promulgaven l’anarquisme. Això
Va ser molt mal vist per la premsa espanyola i va iniciar una
Campanya molt dura contra Maura perquè es limitava la llibertat
D’expressió i la llibertat de premsa. La tercera mesura és la
Reforma de l’administració local, Maura va intentar apropar-se al
Catalanisme i per això du a terme aquesta reforma en què va
Aconsedir més autortitat als ajuntaments i diputacions. La quarta
Mesura fa referència a la política social, promulgà la llei del
Decans dominical i INP que gestionava les pensions, subcidis, ajudes
Socials… diumenge no era considerat dia laboral. La cinquena mesura
Fa referència a l’economia bàsica en dues qüestions: la
Indústria naval i les comunicacions marines. Els fets de la Setmana
Tràgica varen desprestigiar moltíssim a Maura i per això va
Dimitir i va ser substituït per Eduardo Dato com a líder del Partit
Conservador.
Del 1910 al 1912 va governar el Partit Liberal liderat per Canalejas que Va intentar moderar la vida política espanyola i intentà també dur A terme reformes socials per atreure les classes populars. Les Reformes: la primera era limitar el poder de l’Església i volia Separar Església i Estat, per això pretenia canviar el sistema de Financiament de l’Església i amb això es topà amb l’oposició De la Santa Seu. Així i tot Canalejas va promulgar la “ llei del Candado”, aquesta llie limitava l’establiment de nous ordres Religiosos a Espanya. La segona reforma fa referència a la política Social om vba substituir els consums per un impost progressiu sobre Les rendes, això va suposar la protesta dels grups més rics i va Promulgar lam llei de lleves, per aquesta el reclutament paassava a Ser obligatori en temps de guerra i es suprimia la redempció en Metàl.Lic. Canalejas va voler continuar amb l’apropament al Catalanisme i per això va elaborar aquesta llei de mancomunitats on Es podien unir diferents diputats i així es va crear la de la Catalunya ( Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La va aprovar el 1914 Eduardo Dato. Canalejas el 1912 va ser assessinat per un Anarquista, Manuel Pardiñas.