Les reformes de maura i canalejas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

Aquesta etapa correspon a la majoria D'edat d'Alfons XIII. Del (1886-1902) es va ocupar la regent María Cristina d'Áustria. Al 1902 Alfons es declarà major d'edat i Començà el seu regant. En aquesta etapa el sistema de la Restauració es va mantenir vigent però durant tot el regnat D'Alfons XIII aquest sistema havia entrat en crisi i donava mostres De fragilitat. Hi ha dos aspectes que que demostren la crisi d'aquest Sistema, el primer és la inestabilitat política ( continus canvis De govern ) entre el 1902 i el 1923 hi va haver 34 governs diferents I només 5 d'aquests durà més d'un any. L'altre element va ser la Fragmentació dels partits dinàstics, les divisions internes després De la mort dels seus líders, dins el Partit Conservador trobam com a Líder a Francisco Silvela, Antoní Maura i Eduardo Dato. Dins el Partit Liberal també hi haurà diversos líders, Moret, Montero Ríos, José Canalejas.


El reformisme dinàstic


Arriben al govern una nova generació De polítics influïts pel Regeneracionisme que impulsaren un Projecte per reformar el sistema des de dins. Del 1903 al 1905 Governà el Partit Conservador amb Antoní Maura, en aquesta primera Etapa va intentar substituir el caciquisme per un dret de vot Individualista i col.Lectiu i després arran d'uns conflictes que va Tenir amb el rei pel nomenament d'uns càrrecs militars, va acabar Dimitint i va ser substituït pel Partit Liberal (1905-1907). Com Que no hi havia un successor clar de Sagasta optaren per la rotació Dels seus líders Montero Ríos i Moret. El fet més destacat va Ocòrrer el 1905 en què uns 300 oficials de l'exèrcit espanyol de Barcelona varen assaltar les redaccions de la revista Cu-CUT I La Veu de Catalunya . El Motiu va ser que havien publicat acudits que ridicularitzaven L'exèrcit espanyol pels seus fracassos a la Guerra del
Marroc . Darrera aquesta qüestió també estava que aquesta diaris estaven Vinculats al catalanisme i l'exèrcit n'estava en contra. El govern Espanyol no solament no va castigar els militars sinó que va Promulgar la Llei de Jurisdiccions el 1906 en la qual es posava sota Jurisdicció militar qualsevol ofensa a la unitat de la pàtria a la Bandera o en honor de l'exèrcit. Del 1907 al 1909 torna el Partit Conservador amb Antoní Maura ( govern curt) protagonitza l’intent Reformista més important del Partit Conservador i aquesta etapa Maura la va anomenar Revolució des d’alt ( “o feim revolució Des d’alt o ens la faran des d’abaix). La primera reforma és la llei electoral del 1907 en què l’objectiu era susbtituir el Caciquisme per un dret de vot individual i col.Lectiu és a dir, Volia evitar que les classes populars tenguessin un pes molt Important en el sistema. Aquesta llei electoral no va acabar amb la Corrupció ni va aconseguir democratitzar la restauració. La segona Reforma va ser la llei del terrorisme, els atemptats eren freqüents I per aquesta llei el gorvern podia substituir els diaris anarquistes I podia fer fora del país els que promulgaven l’anarquisme. Això Va ser molt mal vist per la premsa espanyola i va iniciar una Campanya molt dura contra Maura perquè es limitava la llibertat D’expressió i la llibertat de premsa. La tercera mesura és la Reforma de l’administració local, Maura va intentar apropar-se al Catalanisme i per això du a terme aquesta reforma en què va Aconsedir més autortitat als ajuntaments i diputacions. La quarta Mesura fa referència a la política social, promulgà la llei del Decans dominical i INP que gestionava les pensions, subcidis, ajudes Socials… diumenge no era considerat dia laboral. La cinquena mesura Fa referència a l’economia bàsica en dues qüestions: la Indústria naval i les comunicacions marines. Els fets de la Setmana Tràgica varen desprestigiar moltíssim a Maura i per això va Dimitir i va ser substituït per Eduardo Dato com a líder del Partit Conservador.

Del 1910 al 1912 va governar el Partit Liberal liderat per Canalejas que Va intentar moderar la vida política espanyola i intentà també dur A terme reformes socials per atreure les classes populars. Les Reformes: la primera era limitar el poder de l’Església i volia Separar Església i Estat, per això pretenia canviar el sistema de Financiament de l’Església i amb això es topà amb l’oposició De la Santa Seu. Així i tot Canalejas va promulgar la “ llei del Candado”, aquesta llie limitava l’establiment de nous ordres Religiosos a Espanya. La segona reforma fa referència a la política Social om vba substituir els consums per un impost progressiu sobre Les rendes, això va suposar la protesta dels grups més rics i va Promulgar lam llei de lleves, per aquesta el reclutament paassava a Ser obligatori en temps de guerra i es suprimia la redempció en Metàl.Lic. Canalejas va voler continuar amb l’apropament al Catalanisme i per això va elaborar aquesta llei de mancomunitats on Es podien unir diferents diputats i així es va crear la de la Catalunya ( Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La va aprovar el 1914 Eduardo Dato. Canalejas el 1912 va ser assessinat per un Anarquista, Manuel Pardiñas.


Entradas relacionadas: