Recursos Naturals i Medi Ambient a Catalunya

El territori i els recursos naturals

La configuració territorial

Característiques:

• Proximitat del mar.
• Complexitat de la seva orografia.
• Pendents del terreny (muntanyes, planes, etc.).

Les grans regions fisiogràfiques

Cadascuna d'aquestes regions presenta uns valors climàtics específics, una fesomia geogràfica i un cert tipus de paisatge.

La Catalunya seca

Zona amb escasses pluges. Estius secs i calorosos, hiverns secs i temperats. Vegetació mediterrània, perennifòlia, adequada a la sequedat. L'alzinar és el bosc més representatiu d'aquesta regió.

• Regió de la tramuntana: Nord de Catalunya (Alberes-Gavarres). Dues planes litorals, Rosselló i Empordà, separades per les Alberes (900 m). Tramuntana (vent del nord, fred i sec) que pot arribar a ser violent. Vegetació mediterrània, boscos de pi blanc, o mixtos de pi i alzina. Els nuclis de població formen una xarxa regular a les dues planes i a la costa.
• Litoral mediterrani: Comprèn les serralades i depressions del Sistema Mediterrani (Gavarres-riu Sénia). Muntanyes mitjanes, rius d'escàs recorregut i règim torrencial. Clima més calorós i sec cap al sud. Vegetació mediterrània, boscos de pi blanc i mixtos d'alzina i pi. Nuclis de població concentrats a les depressions i petites planes litorals (regió més poblada de Catalunya).
• Altiplà central: Depressió Central (Serralada Prelitoral – Prepirineu). Paisatge dominat per formes tabulars i costes. Altituds mitjanes. Els rius han excavat conques d'erosió en les quals s'ha concentrat la població i les activitats humanes. Clima amb gran oscil·lació tèrmica, pluviositat migrada. La vegetació mostra menys vigor que a les contrades litorals (pinedes de pi blanc i matollar). Nuclis importants i indústries a les vores dels rius. Densitat de vies de comunicació i activitats econòmiques més gran de totes les regions.
• Prepirineu: Conjunt de terres al sud del Pirineu axial, dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. Altes muntanyes i valls encaixades. Clima fred a l'hivern i calorós a l'estiu (clima mediterrani d'alta muntanya-clima mediterrani de muntanya mitjana). Boscos de pi blanc, roures i alzines als vessants assolellats, boscos de roures, faig i pi negre als vessants humits. Nuclis de població a les valls més ben comunicades i a les riberes.
• Continental: Terres interiors i planeres de Catalunya, formada per l'acumulació dels sediments aportats pels rius pirinencs. Situades a escassa altitud. Influència del Mediterrani, clima extremat (estius calorosos, hiverns freds, gelades, dies de boira). Pluges escasses. Vegetació de tipus estepari amb espècies adaptades als sòls guixosos i salins. Principals nuclis de població localitzats a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

La Catalunya humida

Es caracteritza per la major freqüència de pluges. Està per sobre dels 700 mm de precipitació anual. Concentra les principals reserves d'aigua del país. Vegetació caducifòlia com rouredes, fagedes, boscos de coníferes de muntanya. Dues regions:

• Regió oriental: Serralada Transversal (Pirineu – Serralada Litoral). Fesomia muntanyosa, altituds notables. Regió coneguda com a "dorsal pluviomètrica de Catalunya" degut a les altes precipitacions. Clima de mediterrani d'alta muntanya. Regió forestal més important del país amb boscos densos i extensos (alzinars, rouredes, fagedes, castanyars, etc.). Poblament dispers degut a l'estructura de la propietat i l'abundància d'aigua.
• Alt Pirineu: Terres de l'Alt Pirineu formades per massissos més elevats que aquesta serralada. Grans altituds. Paisatge de tipus alpí o subalpí. Clima mediterrani d'alta muntanya. Precipitacions importants. Vegetació alterna de boscos caducifolis, rouredes i fagedes amb perennifolis i prats. Regió poc poblada, que està en l'auge dels esports de neu.

Uns recursos naturals limitats

Els recursos naturals són béns procedents de la natura que la societat utilitza per satisfer les necessitats humanes. Es classifiquen segons la procedència (subsòl, sòl, aigües, vegetació, etc.). Els recursos naturals han variat amb la història.

• Minerals: El territori català és bastant pobre quant a la possibilitat d'explotació comercial dels seus recursos minerals. Les explotacions de minerals no energètics no han superat mai la importància local. Grans dipòsits salins acumulats al territori de la Depressió Central, conques del Cardener i del Llobregat, mines de Súria, Balsareny i Sallent. Pel que fa a minerals energètics, el més important ha estat el carbó (poca importància fora de Catalunya per la baixa producció). Petroli escàs, jaciments a les costes de Tarragona.
• Roques industrials: Producció alta de roques industrials, gran volum de negoci. Activitat centrada en els àrids (roques per a la construcció i els productes ceràmics). Provenen de roques com el granit, la calcària, el gres, l'argila, la grava i la sorra. Explotacions a cel obert (pedreres o graveres), impacte paisatgístic.
• Sòl: Recurs fonamental perquè és el substrat sobre el qual es desenvolupa la vegetació i els conreus. Les característiques del sòl depenen de la naturalesa de la roca mare, el clima i l'acció dels éssers vius. Gran varietat de sòls a Catalunya: des dels propis del nord d'Europa, fins als propis de les contrades àrides. Sòls aptes per a l'agricultura escassos pels pocs espais planers. Funcions: producció de biomassa, regulació del règim hidrològic, hàbitat biològic, funció ecològica. El sòl necessita un gran període per generar-se. Causes per la destrucció del sòl: erosió, contaminació, ús inadequat d'adobs o productes fitosanitaris.
• Vegetació: El desenvolupament de la vegetació és el resultat del relleu, tipus de sòls, combinacions climàtiques, etc. Com que els factors que determinen la vegetació són variats, la vegetació també ho és. Vegetació pròpia de regions biogeogràfiques europees i diverses formacions vegetals entre les quals destaca el bosc. Bosc, recurs ecològic i paisatgístic. Amb l'abandonament de l'explotació, la superfície forestal ha crescut (60% del país). La majoria són boscos secundaris, els boscos madurs escassegen per l'explotació agrícola i forestal. L'existència d'una cobertura vegetal extensa i diversa garanteix el manteniment de la biodiversitat i proporciona recursos (hàbitat per a la fauna, fusta, aliments, esbarjo...). L'augment de la superfície forestal ha comportat un empobriment del mosaic agroforestal.
• L'aigua: Aigua fonamental per a la vida de les persones i el seu desenvolupament. Degut als rius modestos, l'orografia complexa, els contrastos del clima mediterrani, aquest recurs és escàs. Els rius són les artèries que distribueixen aigua pel territori des de les capçaleres fins a les desembocadures. Xarxa hidrogràfica de Catalunya constituïda pels rius del vessant occidental (part catalana de l'Ebre) i pels rius del vessant oriental que neixen i finalitzen a Catalunya. Al llarg de la història, l'aigua s'ha utilitzat pel regadiu i el consum humà a través de canals. Els recursos hídrics, però, no inclouen només les aigües superficials de rius i llacs sinó també les subterrànies. Construcció de grans embassaments per poder subministrar l'aigua al primer quart del segle XX. Aquests reserven aigua i generen energia elèctrica. Ús de canals per convertir zones de secà en regadiu. Recurs molt escàs degut a que la demanda no deixa de créixer. Restriccions ocasionals a l'estiu (època de més sequera i consum).

El patrimoni natural

És format pel conjunt de béns del medi natural que són l'herència comuna de la societat. Aspectes tan diversos com els espais naturals, boscos, fauna terrestre i marítima o diversitat genètica. La Generalitat disposa d'àmplies competències en política mediambiental i patrimoni natural. Objectius: protegir, conservar i millorar aquest tipus de patrimoni. Alguns espais són objecte de protecció pel seu valor i gaudeixen d'una regulació especial. Catalunya disposa d'un Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN, 1985) per conservar el patrimoni i la biodiversitat. Aquest pla delimita els espais naturals en: parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals, reserves marines i espais d'interès natural. El PEIN regula i estableix mesures per potenciar usos i activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, de pesca, turisme, etc. El 1992 la UE va crear la xarxa Natura 2000, per protegir hàbitats naturals d'interès comunitari: ZEPA, ZEC. L'any 2006 els espais catalans van començar a formar part d'aquesta xarxa. Ampliació del conjunt d'espais protegits (del 21% el 1992 al 30% el 2006).

Les activitats econòmiques i el medi ambient

Les activitats econòmiques i el seu impacte ambiental

Les activitats humanes que utilitzen directament o indirectament els recursos naturals generen una transformació del medi ambient. La producció d'aliments modifica les condicions naturals del sòl, la d'electricitat modifica el cicle hidrològic natural dels rius per emmagatzemar aigua i construir centrals elèctriques. L'impacte ambiental és l'alteració de les condicions inicials del medi ambient provocades per un projecte, una obra o una activitat. Hi ha impactes de diferents intensitats. Per evitar els impactes o minimitzar-los, l'administració pública exigeix als promotors dels projectes la realització d'estudis d'impacte ambiental.

La xarxa de sanejament d'aigua

Principals equipaments relacionats amb el sanejament de les aigües residuals, el procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades per a les diverses activitats humanes. A les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) es netegen (abans de ser retornades al medi natural) tant les aigües d'ús domèstic, com les aigües utilitzades en processos industrials (més contaminades que les domèstiques). La depuració de les aigües residuals consisteix en l'eliminació dels contaminants que s'han introduït a l'aigua durant el seu ús. Procés: recollida, trasllat, tractament, retorn al medi. Les aigües de les plantes depuradores no són prou pures per beure però poden tenir altres usos. Els fangs de depuradora es poden utilitzar com a component del sòl i per a la producció energètica.

La producció energètica

D'on prové l'energia?

L'energia és la capacitat d'un sistema per produir accions externes, per fer qualsevol acció que es tradueixi en un canvi. Gairebé tota l'energia de la Terra que utilitza la humanitat té el seu origen en el Sol. Els raigs del Sol sobre l'atmosfera creen diferències de temperatura que originen els vents, les onades i la pluja. Aquestes fonts d'energia directa del Sol s'anomenen eòlica, hidràulica, tèrmica i fotovoltaica. Els combustibles fòssils en el fons també tenen el seu origen en la radiació solar. L'energia elèctrica no arriba directament del Sol (no hi ha jaciments d'electricitat). La disponibilitat d'energia és bàsica per al funcionament de l'economia d'un país i un indicador del seu grau de desenvolupament. Catalunya és energèticament dependent (produeix un 32% del que consum), i ha d'importar, amb unes infraestructures que garanteixin la distribució, degut a la llunyania de la procedència. La producció d'energia es basa en la transformació del medi ambient. Les centrals tèrmiques nuclears comporten grans quantitats d'aigua, generació de residus radioactius de difícil eliminació. En les centrals tèrmiques convencionals l'impacte també es relaciona amb el consum d'aigua, eliminació d'aigua calenta i contaminació atmosfèrica. Les centrals hidroelèctriques comporten un impacte més gran pels embassaments. Tots els països busquen la independència energètica en la diversificació de les formes de producció. L'energia elèctrica i el gas natural es basen en la construcció d'infraestructures.

Les energies renovables

Les principals energies renovables utilitzades a Catalunya són la hidroelèctrica, l'eòlica, la solar i la biomassa. L'energia hidroelèctrica està desenvolupada, els altres tipus estan en fase incipient.

La gestió dels residus

L'administració promou la reducció dels impactes de la indústria en el territori mitjançant la promoció de la producció neta i la gestió dels residus industrials. La Junta de Residus és l'organisme de l'Administració que s'encarrega del control i de la gestió de residus al territori català. Residus classificats en: especials (perill per la seva toxicitat o inflamabilitat), inerts (no experimenten transformacions que afectin greument el medi), no especials (la resta de residus). La recollida de residus ordinaris és competència de cada municipi. L'administració promou la reducció dels residus, la recollida selectiva i el reciclatge (contenidors, recollida selectiva, deixalleries, plantes de triatge i compostatge i les plantes de tractaments). Els residus urbans no ordinaris són objecte d'una gestió del Govern de la Generalitat.

Els riscos ambientals i la seva prevenció

Les activitats humanes i els riscos ambientals

Els riscos són perills incerts als quals pot estar exposada una persona o conjunt de persones. Els riscos ambientals són aquells que poden afectar el medi ambient i la salut de les persones que l'habiten. Segons les causes es divideixen en: naturals (fenòmens naturals com aiguats, terratrèmols, allaus...) i antròpics (les persones transformem el medi natural). Els riscos tenen caràcter mixt: els riscos naturals cada cop són menys causats per factors humans, sinó que ho estan per la humanitat. L'augment de la població i la seva concentració en certes àrees, la presència d'infraestructures en llocs de risc, el creixement de la mobilitat i les mercaderies, i el desconeixement de la població pels riscos ha fet augmentar la vulnerabilitat davant certs riscos naturals (ex. aiguats).

Els riscos naturals

Tenen l'origen en els canvis de condicions dels fenòmens naturals. A Catalunya els riscos naturals més freqüents són els relacionats amb condicions meteorològiques i geològiques.

• Riscos naturals relacionats amb les condicions meteorològiques:
  • Aiguats: Provoquen torrentades i inundacions, provoquen diversos problemes i riscos per a la població (inundació de carrers i habitatges, dificultat de circulació, aturada de subministraments i altres inconvenients de diversa perillositat). Són freqüents des de finals d'estiu a finals de tardor.
  • Nevades: Precipitacions en forma de cristalls de gel, quan la temperatura de l'aire és inferior al punt de congelació. Les nevades extraordinàries en llocs no habituals presenten una sèrie de riscos per a la població (talls de carretera, aïllament de la població, manca de serveis bàsics, etc.). Els riscos associats a la neu són el torb i les allaus. Fets que han agreujat els efectes dels aiguats (urbanització, impermeabilització d'una superfície cada cop més gran del sòl, que provoca menor retenció de l'aigua).
  • Pedregades: Precipitacions en forma de grans de gel. Si tenen entre 2 i 5 mm és calamarsa, si tenen una mida més gran, pedra. Les pedregades provoquen grans danys i pèrdues en els conreus.
  • Temporals de vent: Bufades intenses de vent de més durada que una simple ratxa que presenten augments sobtats de força. Els temporals de vent, ventades, tornados poden provocar estralls importants i poden generar perills importants per a les persones.
• Riscos naturals relacionats amb les condicions geològiques:
  • Esllavissaments: Són desplaçaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior, per acció de la gravetat. Generalment associats a pluges però també poden ser-ho als terratrèmols. Poden destruir obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. A Catalunya els riscos per esllavissaments més alts són als Pirineus i les serralades del sistema Mediterrani.
  • Allaus: Són despreniments de masses de neu al llarg d'un pendent de dimensions i recorreguts variables. Segons les condicions atmosfèriques i el pendent, el mantell de neu pot ser més o menys estable. Poden destruir la vegetació, les vies de comunicació i sepultar persones o llocs. Les zones més propenses a allaus són al Pirineu occidental.
  • Terratrèmols o sismes: Són sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra perceptibles en una zona de durada breu, causades per les ones produïdes pel moviment de grans blocs de l'escorça o el mantell terrestres. Segons la seva intensitat, el tipus de roca afectada, les condicions dels llocs habitats i la prevenció, els efectes poden ser inapreciables o produir una gran destrucció.

Els riscos antròpics

Tenen el seu origen en les activitats desenvolupades per la societat humana. Es divideixen en tres tipus. Origen tecnològic (accidents en les activitats productives: transport de mercaderies perilloses, activitats industrials, contaminació de les aigües, producció d'energia nuclear). Associats als fenòmens naturals (incendis, inundacions provocades per la mala gestió de les aigües). Origen divers (accidents de trànsit, deficient conservació dels edificis).

La prevenció dels riscos ambientals

És el conjunt de mesures adoptades abans que es produeixin els fenòmens, mentre s'esdevenen i un cop s'han produït) amb la finalitat d'evitar o disminuir els riscos i pal·liar els danys que puguin ocasionar. El Govern de Catalunya ha desenvolupat plans especials, basats en l'anàlisi de riscos específics, en la zonificació del territori segons la vulnerabilitat, en la planificació d'accions que minimitzin els possibles efectes i danys de cada tipus de risc, etc.

• INUNCAT (Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya): Fa front a les emergències per inundacions.
• NEUCAT (Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya): Té com a objectiu informar de les nevades que es poden produir amb la màxima antelació per poder prendre les mesures adequades.
• SISMICAT (Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya): Per donar una resposta ràpida als danys en cas de fenòmens sísmics importants.
• INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya): Fa front a les emergències per incendis forestals.
• PLASEQTA (Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona): Per prevenir o mitigar les conseqüències d'accidents. Coordinació entre autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir.
• TRANSCAT (Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).
• PENTA (Pla d'emergència nuclear de Tarragona).

El paisatge i la seva diversitat

El paisatge és dinàmic

El paisatge és la fesomia que ofereix una determinada porció del territori als ulls d'un observador. És la interacció entre els elements del medi físic i l'acció humana, és dinàmic per tant. A vegades canvia bruscament (activitats agràries, procés urbanitzador i activitat industrial). L'activitat agrària (agricultura i ramaderia) han anat alterant els paisatges naturals, ha drenat les terres aigualoses, ha modificat el perfil de les muntanyes, ha fet arribar aigua a les terres de secà, etc. El procés urbanitzador ha estat un gran agent de canvi, els nuclis de població han passat a ser un element dominant de tots els paisatges, les vies de comunicació han solcat el territori en totes direccions, les grans concentracions urbanes han transformat l'aspecte del litoral, etc. L'activitat industrial ha estat també un agent de canvis intensos en el paisatge (explotacions de matèries primeres per a l'ús industrial, grans infraestructures, equipaments industrials, etc).

Diversitat paisatgística de Catalunya

Aquest dinamisme del paisatge és el resultat d'una diversitat de trets biogeogràfics de cada lloc amb l'acció humana exercida al llarg dels segles. Juntament amb els components del medi natural, les activitats humanes han estat el principal agent configurador dels paisatges de Catalunya. Els pobladors de l'antiguitat han aprofitat els recursos del medi natural i l'han adaptat a les seves necessitats. Per distingir els paisatges s'empra el concepte d'unitats de paisatge (sector del territori que mostra una combinació particular dels components del paisatge i que es diferencia visiblement de les unitats de paisatge veïnes). La diversitat de paisatges de Catalunya és l'expressió de la sobreposició de la varietat d'activitats econòmiques exercides en les diverses etapes de la història. Fins fa poc temps els canvis eren lents, a l'actualitat es produeixen ràpidament. Sovint l'acció humana és poc respectuosa amb el medi i es produeix una pèrdua de diversitat paisatgística. Com a conseqüència, els paisatges tendeixen a la uniformització. Aquest fenomen de pèrdua de la diversitat i la identitat paisatgística propi de l'era global s'anomena banalització del paisatge.

La gestió dels paisatges de Catalunya

Les transformacions ràpides i intenses que han afectat l'agricultura europea els últims 50 anys han abocat els paisatges agraris a unes transformacions que posen en perill el manteniment d'una diversitat de paisatges a Europa. Comencen a escassejar paisatges d'alt valor ecològic i cultural. Cal protegir el paisatge, ja que és un recurs que contribueix al manteniment de la qualitat de vida de les persones. Per frenar aquest procés, el Conveni Europeu del Paisatge (2000) compromet els signataris a emprendre accions a favor del manteniment de la qualitat dels paisatges. Catalunya va adaptar aquesta llei amb la Llei del paisatge de Catalunya (2005), que inclou set catàlegs de paisatge, redacció de directrius de paisatge, estudis d'impacte urbanístic, etc. Són documents que caracteritzen els paisatges de Catalunya, delimiten les unitats de paisatge i n'estableixen els objectius de qualitat.