Els recursos de la geosfera i la seva explotació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,58 KB

 

3.ELS RECURSOS ENERGÈTICS

3.1.Espanya,UN PAÍS AMB DÈFICIT DE RECURSOS ENERGÈTICS

L'augment del consum d'energia primària ha fet camí en paral·lel amb la seva industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis i el creixement de la riquesa del país i del benestar.

Espanya no té fonts d'energia suficients és un país dependent des del punt de vista energètic

Els darrers plans energètics nacionals han han tingut com a objectiu reforçar les energies tradicionals, reduir el consum de petroli i diversificar-ne les fonts d’abastament, aumentar la participació del Gas Natural intensificar la introducció d'energies renovables.

3.2.L’AIGUA COM A RECURS ENERGÈTIC

Els forts desnivells permeten aprofitar la força de l'aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques (no contaminen i és renovable. L'aigua emmagatzemada als embassaments serveix per assegurar la continuïtat dels salts d'aigua i també per regular el cabal dels rius. L'energia hidroelèctrica que es genera a Espanya és important i només és superada per països amb territoris molt extensos o bé per països amb grans possibilitats hidràuliques.

El problema de les centrals hidroelèctriques és que el té seu cost inicial és molt elevat, el manteniment resulta relativament econòmic. La creixent demanda agrícola i urbana qüestiona l'aprofitament hidroelèctric, una part considerable dels cabals dels rius s'utilitzen a l'hivern, època de més demanda elèctrica, i això provoca l'esgotament de les reserves que podrien aprofitar-se per al reg a l'estiu.


7.2.LA DEMANDA D’AIGUA

El 92% de la població de Catalunya consumeix només el 34% dels recursos hídrics, ja que los agrícola és el que més consum em fa amb un 55% de la demanda total

Aquest desequilibri entre 2.00 demarcacions hidrogràfiques s’agreuja tant pel règim de pluges com per la manca de grans inversions

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya mostra com la xarxa principal de subministrament d’aigua és insuficient. Aquest fet ha obligat a prendre mides respectives en el subministrament varis cops els últims anys

El consum mitjà d’aigua a les llars catalanes va ser l’any 2013 de 117 L per habitant i dia.

7.3.ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS

Catalunya disposa de pocs recursos energètics i miners per això sempre depèn de la producció general d’Espanya i de l’estranger

Recursos energètics. la mineria del carbó es limitava en el passat a l’explotació d’algunes mines de lignit, s aprofitaven per a centrals tèrmiques situades a peu de mina. Les centrals nuclears produeixen quantitats massives d’energia però hi ha molta polèmica. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts d’aigua de molts embassaments. També s’aprofita la potència del riu Ebre, les energies alternatives van guanyant pes, però únicament té importància com a recurs la biomassa, seguida de l’energia eòlica

L’electricitat no suposa més del 20% del consum d’energia total. L’altre 80% és transport, calefacció i condicionament d’habitatges i espais comercials.

Recursos minerals. entre els minerals no metàl·lics la potassa i la sal gemma han perdut pes i s’han tancat diverses mines. Pel que fa les roques industrials sobresurt l’extracció d’arids naturals, roca calcària i argiles


4.1. EL CARBÓ

Amb la Revolució Industrial, el carbó sorgeix com a alternativa més eficaç al aigua. A la segona ½ del S. XX, el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs.

La mineria del carbó a Espanya sempre ha estat molt important; però, des de fa unes dècades, es troba en procés d’ajustament i s’han tancat moltes mines. La qualitat del carbó en general a Espanya és força baixa (exceptuant el gran pou de La Camocha, Gijón), amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc. A més, el cost de la producció és alt comparat amb la importació.

La zona més important de la producció de carbó és l’asturlleonesa, tot i que al sud (Ciudad Real i Còrdova) i a Catalunya i Aragó també s’extreu.

L’Estat ha intentat mantenir l’activitat minera del carbó a fi de disminuir la dependència energètica d’Espanya protegint les grans empreses mineres.

Tot i haver rebut ajudes per part de la UE, al 2018 s’haurien de tancar totes les mines no competitives que no han estat tancades fins ara per motius laborals.


4.2 EL PETROLI I EL GAS NATURAL

EL PETROLI

El petroli va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats, pel seu baix preu i el seu gran poder energètic.

Les variacions del preu del carburants ha produït trastorns econòmics greus. L’augment del seu preu repercuteix a tot el sistema productiu amb la corresponen disminució del consum de béns i serveis d’augment de l’atur.

Espanya no té reserves importants d’hidrocarburs i la producció de petroli en comparació del consum és insignificant per la qual cosa la dependència de l’exterior és enorme. Actualment, se segueix una política de diversificació de la procedència del subministrament, a fi d’assegurar el proveïment i d’evitar riscos. A Espanya hi ha nou refineries que tenen com a funció principal fabricar combustibles.

Empreses espanyoles fan inversions i prospeccions a països productors de petroli i controlen el refinatge i la distribució del petroli.

EL GAS NATURAL

El gas natural consisteix en una mescla de gasos, en proporcions variables: metà: 70%, nitrogen: 20%, diòxid de carboni: 20% i età: 10%.

És una font energètica d’importància que atén les dificultats que plantegen altres energies  i els avantatges quant a impacte ambiental, ja que produeix menys contaminació.

El gas natural entra a Espanya a través d’una xarxa de gasoductes que connecta amb el nord d’Àfrica fins a Algèria.

L’explotació del gas natural a Espanya depèn d’un grup de grans empreses. La seva demanda ha augmentat de manera considerable els darrers anys i es preveu que continuarà creixent.


Entradas relacionadas: