Recuperacion catalan

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,35 KB

 
Normalitzacio linguistica:Proces socio-cultural q es desenvolupa en 2 fronts:el d'extensio social de l'us d'una llengua i el d la seva codificacio o normativitzacio.En una situacio de conflicte linguistic,el proces de normalitzacio linguistica es necessari xq 1idioma no desaparegui o resti com a dominat o subordinat.Personalitat: en el proces d normalitzacio linguistica duna comunitat els habitants de la qual usen mes d'una llengua o en la situacio ja assolida de normalitat,criteri q respecta el dret d les persones a emprar cadascu la seva llengua,encara q no sigui la propia del territori.Substitucio linguistica:Proces socio-cultural en que en 1situacio d conflicte linguistic 1 llengua acaba imposant-se damunt d'una altra o d'unes altres,q son,doncs,les substituides.Segons la sociolinguistica,el conflicte linguistic es resol necessariament o amb la normalitzacio o la substitucio.La substitucio linguistica pot esser total(la llengua dominada es suplantada per la dominant en tots el usos i tots els parlants)o be parcial(la llengua dominada deixa dusarse en determinats ambits o registres i solament hi recorre una part de la poblacio q la te com a propia.Territorialitat: En el proces de normalitzacio linguistica duna comunitat els habitants de la qual usen mes duna llengua o en la situacio ja assolida de normalitat,criteri q respecta el dret d'hegemonitzar la q es propia del territori.Ambit d'us:Context en q s'empra 1 llengua.Alguns idiomes s'utilitzen indiscriminadament en tots els ambits;altres, solament en algguns,generalment en els +informals,familiars o vulgars o en els formals.Codificacio linguistica:Proces mitjançant el qual s'estableixen les regles d'us literari i estandard d'una llengua,q son respectades per la comunitat.Es imprescindible xq 1llengua pugui esdevenir idioma nacional de cultura i constitueix a mes un aspecte de la normalitzacio linguistica.Conflicte linguistic:Situacio problematica, de litigi,d'hostilitat entre 2 o+ llengues o entre els parlants llurs,en 1sol territori.Es caracteritza pel fet q 1 de les llengues intenta d'imposarse a l'altra o les altres.Dialectitzacio: Proces caracteritzat pel fet q 1 llengua perd unitat,homogeneitat.Es frequent en periodes en q un idioma travessa 1crisi d'us i deiza d'emprarse habitualement en tots els ambits.Diglossia: Situacio en q 1parlant o 1 comunitat usa un dialecte d la llengua propia per a funcions formals i el seu dialecte geografic o social per a les situacions no formals.El concepte tambe s'aplica a l'us d 2 o + llengues diferents amb distribucio distinta:una a adquirit prestigi social i s'empra com a llengua de cultura, per a les funcions formals(A) i l'altre te un estatus politic i social inferior i s'empra exclusivament per a les funcions no formals(B). Estandard:Varietat o registre d'una llengua normalitzada q s'usa especialment en els mitjans de comunicacio social,l'escola i l'Administracio.




Interferencia linguistica:Fenomen pel qual els parlants duna llengua recorren a una altra per a solucions amb que aquella ja compta.Es simptoma inequivoc del domini duns idiomes damunt duns altres.Es caracteristica d les llengues subordinades,les quals, per llur condicio mateixa,recorren innecesariament a usos propis d les llengues q les subordinen.Llengua majoritzada/minoritzada:Llengua q unes determinades ideologia i politica linguistiques tendeixen a presentar com de major(menor) prestigi i de mes grans(menys) posibilitats de projeccio respecte d'altres, tot servint-se de l'emfatitzacio del nombre(reduit) dels seus parlants.Llengua majoritaria/minoritaria:Llengua parlada per un nombre reduit(gran) de persones o per una minoria(majoria) duna comunitat en situacio de contacte de llengues.llengua primera:en els parlants q tenen competencia en mes dun idioma, la llengua q els es propia i principal.Llengua propia:la que es natural dun parlant dun territori

___________________________________________________

Diferents tipus de que:
CONJUNCIO( no pot dur mai preposicio al davant) Es va adonar que havies vingut.PRONOM ADEJTIU O RELATIU(es pot substituir per el/la/els/les qual(s), si porta preposicio al davant s'accentua, no du mai l'article al davant) El noi que caça mosques és mon germa.El carrec a que aspires li donaran a un altre.PRONOM SUBSTANTIU RELATIU(es pot substituir per aquell/a/s/es que, aquest/a/s/es que o be aixo,allo que, pot dur article al davant)El que em vas dir em va impresionar.PRONOM INTERROGATIU DIRECTE(porta els signes d'interrogacio,sempre porta accent)Què va dir el Pere?.PRONOM INTERROGATIU INDIRECTE(es pot substituir per quina cosa, sempre porta accent)No se què fer.COIXI LINGUISTIC sense funcio sintactica(es pot suprimir sense q l'oracio perdi sentit)Que vindras demà?

Entradas relacionadas: