Recuperacio 2 de la tercera avaluació de català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

 
La prosa del segle XV. La ficció en prosa en català. Diferències entre llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques. A Catalunya aviat es va conéixer la llegenda del rei Artús, que tenia l'ideal cavalleresc. Van aparéixer elements meravellosos i inversemblants, perquè situa l'acció en llocs llunyans i exòtics i en un temps intemporal. Totes les obres que es caracteritzen pel fet de tenir aquests elements, s'anomenen llibres de cavalleria, que van estar molt de moda a l'època quan es va conéixer Don Quijote de la Mancha d'en Cervantes al segle XVI. A Catalunya cal destacar la Tragèdia de Lançalot, que s'ha conservat en fragments. En canvi, les novel·les cavalleresques son les obres que tracten el mite del rei Artús però sense fer-hi intervenir elements meravellosos; els protagonistes són forts i valents, però dins la mesura humana, els llocs on passa l'acció són localitzables i el temps és una època inmediata a la que es van escriure. La història de Jacob Xalabí. És una història real? L'autor anònim d'aquesta novel·la dona a entendre que són fets reals ja que dona dades exactes sobre la realitat turca a l'acabament dels segles XIV-XV. Dóna moltes situacions reals i fa una refos dels fets històrics de l'època. Originalitat de la novel·la. Podríem dir que és una novel·la d'aventures amoroses, com era habitual a la narrativa europea. Conté característiques semblants a altres obres de l'època amb dades reals i fets històrics interessants i amb fets fatals que faciliten el final tràgic. Els bons a l'obra de Jacob Xalabí són els turcs i els dolents són els atacants. L'autor escriu per un públic occidental, demostrant un gran coneixement sobre les costums otomanes i apreciant els turcs i mostrant-nos els costums de la seva cultura. La decadència. Causes socioculturals de la decadència. Crisi demogràfica a causa de les pestes i a causa de les guerres; crisi econòmica que es va agreujar amb la guerra civil; extinció del Casal de Barcelona i adveniment de la dinastia Trastàmara; unió de Ferràn II i d'Isabel de Castella; instauració de la Inquisició a la Corona d'Aragó.

El Curial e Güelfa. Per què es diu que el Curial e Güelfa és una novel·la total? Perquè apareixen temes cavallerescos, sentimentals, d'aventures, moresques i psicològiques. Estructura i argument. Primer llibre (Es presenta a Curial. Coneix a na Güelfa i s'enamora d'ella)// Segon llibre (Na Güelfa li dona una altra oportunitat an Curial de ser-li fidel mentre és vigilat per una ajudanta de na Güelfa)// Tercer llibre (Hi ha una tempesta que fa que na Güelfa ani a la recerca d'en Curial, però no el troba. Llavors, na Càmar s'enamora d'en Curial i li diu on és el tresor del seu pare perquè no li deixà casar-se amb en Curial i es suïcidà llançant-se per una finestra). Les dones: el motor de l'acció. Aquest apartat dóna com a idea principal la possibilitat de que si no hi hagués aparescut cap dona a l'història Curial no estaria al nivell de sa seva màxima esplendor. Una mentalitat a cavall de dues ideologies. Lluny del model artúric, sembla que l'autor es va deixar influir més pel pes de la tradició clàssica, per la literatura italiana contemporània i per la tradició catalana de Llull, de les cròniques i de la seva novel·la sentimental de l'època. Té una ideologia encara molt medieval, perquè la relació amorosa principal s'estableix entre Curial e Güelfa i no deixa mai de ser una relació de vassallatge, reflex de l'amor cortès dels trobadors. El Tirant lo Blanc. Un reflex clar del canvi de mentalitat. A l'època començà a definir-se un nou canvi de mentalitat que va fer que el tipus d'obres més importants fossin les de batalles i les d'històries d'amor. Conclusió. Tirant lo Blanc és considerada una obra precursora de la novel·la moderna. És una novel·la moderna al qual els ideals han estat abandonats fins i tot amb ironia. És el reflex clar d'una societat que ha canviat, que ha passat d'una mentalitat medieval tancada a una nova mentalitat, la burgesa, més oberta i amant de la lògica, de la ironia, de l'humor i dels plaers de la vida.
 

Entradas relacionadas: