A la recerca de veritats eternes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

 


· Sòcrates:

mai No va escriure res.
Plató el fa protagonista d'excepció de les Seves obres i és la imatge que ens n'ofereix la que ha estat Incorporada de manera dominant a la tradició. Primera obra de Plató Relata el judici i lla condemna del seu mestre, Sòcrates apareix com A portador d'uns valors ferms i estables.
Sòcrates Defens l'existència de la veritat.
El Que realment el preocupa és la veritat moral, aquella que s'ha de Mostrar en la conducta de les persones i que fa possibles la Convivència i l'ordre de la ciutat. Els sofistes utilitzaven L'erística, mètode Que a força de fer preguntes tancades en les quals calia triar una Opció, cercava portar l'interlocutor a una contradicció. Sòcrates Proposava un autèntic diàleg, una Recerca en comú que conduís a la veritat i no simplement a la Ridiculització de l'adversari.

Mètode Socràtic --> mètode dialèctic, exigia Un doble procés. Primera fase --> ironia,
Sòcrates Es presentava com un ignorant que demana ser ensenyat per els Ciutadans, els diàlegs començaven intentant posar en evidència la Inconsistència de les afirmacions dels sues interlocutors. Segona Fase --> maièutica, segueix El camí inductiu, el camí que va de l'exemple a la definició General, xq només en la definició podem copsar realment l'essència, Allò que defineix el tema que estem tractant. Només la comprensió Final de la definició ens permetrà disposar d'un coneixement Aplicable a les altres situacions.

Intel·lectualisme moral-
-> qui fa el mal és, en últim extrem, perquè no s'adona que Allò és un mal, comprendre que una acció és incorrecta és la Clau per deixar de fer-la.



UNITAT 2

Plató Discrepa dels sofistes: si totes les opinions valen igual i cap no és Més veritable que una altre, aleshores el concepte mateix de la Veritat desapareix. Aquesta reflexió du a Plató afirmar que Existeixen veritats independents de la nostra opinió, Veritats absolutes, universals, immutables i eternes. -
-> UNIVERSALIMSE

Durant El S.V a.C. Atenes va viure cinquanta anys de Pau que van permetre Una època daurada en què es van gestar els orígens de la democràcia.

Van Sorgir escoles organitzades, els mestres sofistes defensaven públicament Qualsevol tesi que els fos proposada, i passaven tot seguit a Demostrar la tesi contrària amb la mateixa naturalitat.

Sofistes

-> No hi ha una realitat permanent, qualsevol realitat sempre és Relativa a les circumstàncies en què es dona. Sòcrates defensava L'existència de valors absoluts que podem trobar al nostre interior.

Sòcrates I Plató convençuts de la necessitat de defensar uns valors Estables, universals.
La democràcia que Plató no dubtava a qualificar de demagògia-
-> ha conduit al relaxament dels costums, a la pèrdua de cohesió Social i, a la pèrdua de l'hegemonia atenesa en favor d'Esparta. Plató porta a les últimes conseqüències els plantejaments Socràtics: qui vulgui defensar uns valors absoluts haurà de Defensar també l'existència d'una realitat absoluta.

Plató opta per una solució més Radical i defensa una posició dualista -
-> existència de Dos nivells de realitat.
Món sensible (món material, Imperfecte on hi descobrim els sentits), món intel·ligible (immaterial, perfecta i immutable, s'hi accedeix pel pensament).

Només l'accés a definicions Immaterials ens permet definir i ordenar --> semblança amb la Definició pura, definició que no compleix cap de les dues, allò Que ens permetrà d'establir una ordenació de les aproximacions Materials a la circumferència perfecta. El món material és una aproximació sempre imperfecte.
El món real és el món Material, que es pot veure i tocar, Plató afirma que és una Realitat de segon grau, que l'autèntic realitat és de caràcter Immaterial.

Tan sols el contacte amb el món Intel·ligible de les definicions pures ens autoritza a parlar de Veritats --> ningú te dret a afirmar que posseeix un coneixement Cert, o que pot accedir a l'autèntica veritat, com a molt podrà Adquirir allò que Plató anomena opinió raonable.

Entradas relacionadas: