Realitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,84 KB

 

REALITAT:


Conjunt d tot allò Q existeix o q és. Maneres d’entendre-la: 1) Sentit restrictiu: La realitat és tot allò q ens envolta i del qual Tenim existència. També es tracta d’éssers observables pels sentits (arbres), o Pq ho podem observar gràcies a instruments (microscopis o telescopis). 2) Un sentit ampli: No tan sola la realitat és allò q prové d L’existència o del fets observables, sinó tbe subjectes q coneixem íntimament (idees, sentiments, creences…), realitats immaterials o espirituals (la ment, Déu, la llibertat…)

ESTUDI DEL SER:


La metafísica es caracteritza x: Ser una ciència diferent d les Ciències particulars (física, biologia…) pq és + general i constitueix la base x A la resta d les ciències. Ocupar-se del ser: li interessa el ser en un Sentit ampli i no les maneres concretes del ser ni les seves parts concretes.

Anàlisi lingüística del ser:

Ús predicatiu ( el gat és blanc):

Atribueix alguna qualitat. Les qualitats no depenen x Si soles: Necessiten d’una altre realitat x ser. És un ser q depèn d’un altre x Existir.

Ús existencials (El gat és)

És un ser x si mateix. El gat és independent, és igual com sigui. Són qualitats Q no afecten com som.

Aristòtil diu 2 tipus d’ús d les Paraules ser:

Ser com a accident:

ja q els accidents (color, extensió, quantitat...) en certa manera són alguna cosa, encara q Pròpiament no tingui ser. Només el tenen en sentit derivat quan són atributs d La substància.

Ser x si mateix o Substància:

dit en sentit ple, d tenir entitat pròpia, x tant d tenir Atributs o accidents, q només són x aquesta raó.

REALITAT (conjunt D’objectes tal i com existeixen x ells mateixos, al marge d la nostra excepció
) I APARENÇA (forma en què es Manifesta o apareix la realitat als subjectes q xcebem. Ocultació: ens Oculta la realitat. Ens l’amaga, ens enganya. Representació: manera q se’ns Presenta. L’únic accés q tenim a la realitat és a partir d com m’apareix ami.)

EL PROBLEMA DEL NOSER-EL NO-RES:


Ser: és allò q hi ha, allò q existeix (la realitat). No Res és un concepte contradictori, ja q diem q el no-res és la negació del Ser, i x tant, allò q no és, allò q no existeix o no té realitat. 1) Pseudoidea: segons Henri Bergson, no té significat xq no Es pot pensar ni imaginar. 2) Terme lògic: una altre posició defineix el No-res com una estructura lògica sense contingut, q compleix una funció Lingüística xrò q no té referent ni correspon a cap concepte.

ORIENTACIONS METAFÍSICA: Segons consideren q tot procedeix o no d’un principi únic:


Monisme: La realitat s’origina i es constitueix a principi d’un únic principi, a partir Del q es desplega la pluralitat d tot el q és. Pluralistes: hi ha una multiplicitat d principis q regeixen la Naturalitat.

Segons consideren q tot es Redueix a allò material o no:

Materialistes: Els principis q ordenen la Realitat són, com la naturalesa q se’n deriva, materials. Espiritualistes: la realitat material està estructurada a partir d principis Espirituals o ideals.  

Segons consideren o no q l’ésser humà comparteix una Mateixa naturalesa:

Essencialisme: tot allò q té ser té una Essència, és a dir, una definició q constitueix la seva identitat i x la qual Està determinada allò q és. El nostre ser és qui dicta la manera d’actuar (tot El q fem és conseqüència del q som). La nostra manera d ser ens marca la nostre Manera d’actuar. Existencialisme: L’ésser humà no té Essència, sinó q són decisions q pren cada individu les q determinen en cada Moment q és. Sempre podem triar en tres diverses opcions possibles en cada Situació, valorant les conseqüències q comportarà cadascuna d’elles. I en cada Elecció podem canviar el rumb d les nostres vides.

CRITIQUES:


La Metafísica no pot ser, com pretén, ciència primera, ja q, d fet, ni tan sols es Pot considerar ciència, xquè no sembla aportar coneixement objectiu. Crítica lingüística: No podem Comprovar ni la veritat ni la falsedat d les posicions metafísiques, pq no xmeten Ni una anàlisi lògica-matemàtica ni una comprovació empírica.

HISTÒRIA: Antiguitat:


ni la metafísica com a ciència suprema ni la seva tasca d’explicar la Totalitat d’allò real es posen en dubte. Filosofia clàssica d Plató i Aristòtil

. Modernitat

Tan mateix, la Metafísica comença a ser qüestionada; es comença a dubtar d la possibilitat D’un saber consistent sobre la realitat, i x això es considera una etapa Crítica. Hi destaquen el pensadors com Hume i Kant.

Actualitat:

les crítiques d la metafísica han cobrat Veritable pes i consistència, d manera q l’interès d la filosofia ja no és Generar un sistema q expliqui la totalitat d’allò existent a partir d’un o D’uns quants principis rectors. Hi destaquen pensadors com Nietzsche o Comte.

VIGÈNCIA D L AMETAFÍSICA:


Kant va explicar la impossibilitat d’assolir un Coneixement objectiu i universal sobre l’economia, el món en la seva totalitat I Déu. Això implica dir q la metafísica, bolcada en aquestes qüestions, ni pot Ser una ciència ni proporciona coneixement (en sentit abstracte). Les preguntes Fonamentals d la metafísica, tanmateix, sorgeixen d’una tendència inevitable d la Raó humana. 

Metafísica:


ciència o saber d Tot allò q es troba darrere o més enllà d’aquesta realitat material o natural. És bastant abstracte.

Lògica:

Raonaments expressats lingüísticament. Estableix quan un raonament està ben Constituït.

Epistemologia:

S’ocupa de totes les qüestions del coneixement.

Ètica:

codis morals. Ajuda a portar una bona vida.

Estètica:

Art i bellesa en General.

Entradas relacionadas: