El Realisme: Història, Societat i Literatura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,73 KB
El Realisme
La història i la societat
La revolució de 1848 va ser un moviment amb el qual molts pobles europeus demanaren un govern constitucional, la independència i la unificació dels grups nacionals o la fi del servilisme. La revolució va fracassar i va provocar conflictes de classes a una Europa. La burgesia es consolida com a classe social dominant i es crea la primera Internacional, Associació Internacional de Treballadors, inspirada per Karl Marx. Aquesta lluita entre la burgesia i la classe obrera afavoreix l'aparició de governs autoritaris i conservadors que intenten mantenir l'ordre social i els privilegis dels rics. Seran governs que fomentaran una expansió colonial per tal d'aconseguir la matèria primera, la mà d'obra barata i nous mercats. És el cas de Napoleó III a França, Bismark a Alemanya i la reina Victòria a Anglaterra. Seran els tres països que dominaran Europa: França viu una política agitada, Anglaterra es convertirà en la primera potència industrial i Alemanya esdevindrà un gran imperi molt ric.
Un nou pensament
L'idealisme quedarà exclòs davant del nou pensament marcat pel materialisme, per l'objectivisme i l'utilitarisme. Ens trobem davant d'una actitud filosòfica que només admet l'experiència com a única font de coneixement. Rebutja l'especulació metafísica i l'element espiritual. Només allò positiu, real, existent, és susceptible de ser conegut.
La literatura, mirall de tot
El Realisme pretén reproduir amb exactitud la realitat no només d'ambients i costums, sinó també de caràcters i temperaments de personatges. L'objectivitat, la versemblança, l'intent de conèixer les societats, els moments històrics i la psicologia humana determinaran l'estètica realista, amb la qual va néixer la novel·la contemporània. No s'hi postula la imitació a les obres clàssiques, sinó de la naturalesa. Ara bé, no hi haurà una plena consciència estètica fins al 1850, quan Courbet va fer una exposició titulada Le réalisme.
La teoria del mímesi
La mímesi s'ha d'entendre com la imitació de la realitat o la seva reproducció. Aristòtil diu que a l'art s'hi arriba per imitació de l'acció. Diu que la imitació pot ser directa, com en el teatre, o indirecta, com en la història. Però sempre s'ha de prendre com a model la naturalesa, reproduïda a través de les diferents modalitats artístiques (paraula, pintura, música...).
La forma al servei del nou concepte
La novel·la és el gènere per excel·lència d'aquest període. La novel·la tractava qualsevol tema des d'una perspectiva directa i més objectiva. Les condicions en què vivia la pagesia i el proletariat són retratades a les novel·les de l'època.