La ratlla verda matisse

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB

 


Anàlisi de La ratlla verda (Matisse)a. Títol: La ratlla verda  c. Cronologia: 1905d. Escola o país: Françae. Estil: fauvisme2.1. Suport i procediment:
Es tracta d’un oli sobre tela de 40,5 cm. X 32,5 cm. La tècnica consisteix a barrejar pigments de color amb oli de llinosa. 

2.2. Anàlisi formal


La composició del quadre és simètrica, amb l’eix de simetria en la ratlla verda, tancada – tot i el monyo tallat – i superficial. Ens recorda a les composicions triangulars tradicionals però no els és gaire fidel. L’objecte no està tractat d forma il•lusionista. La forma principal és l’oval de la cara però també els arcs de les celles, les corbes dels cabells i l’angle punxegut del coll del vestit.L’ombra és artificial. Matisse va traduir la llum natural a colors: els freds simulen la part de l’ombra i el càlids la il•luminada. En suprimir les ombres, allibera els colors més lluminosos, que ja no queden apagats per aquestes, però apareix un problema per fer una composició sòlida, fet que el fauvisme va resoldre amb contrastos de color. L’absència de modelatge i la taca verda fan que la cara sembli una màscara d’aspecte pla però alhora amb vida. Les estructures cromàtiques sincronitzades defineixen l’espai: contrastos cromàtics càlids i freds provoquen un avançament i un retrocés de les superfícies, creant un ritme que suggereix volum i genera perspectiva. Els colors són intensos, aplicats en àrees planes o amb pinzellades soltes, que segueixen un ordre i ritme que dóna sentit a la imatge. La pinzellada és gruixuda: en algunes zones dibuixant un contorn ben marcat i en d’altres és unida i fa una superfície plana. Els elements plàstics s’articulen independentment del model real, en una valoració de la pintura com a decoració per si sola.  La ratlla verda és clau per a l’expressivitat del quadre; separa dues meitats de colors alternats: a una banda, la cara verdosa i el fons vermell, i a l’altra, la cara vermella i el fons verd. Aquesta ratlla aconsegueix donar lluminositat i relleu al rostre. El vermell és el color predominant, combinat amb el seu complementari, el verd, per tal de ressaltar al màxim el color del nas de la dona; els contrastos donen vida al quadre, que sembla posseir llum interior i vida pròpia. 

3. Antecedents i influències posteriors

El fauvisme és un síntesi del postimpressionisme: de Gauguin, en treuen els colors plans i la influència salvatge; de Van Gogh, el color intens i el dibuix contundent; i de Cézanne, la importància de la forma. Van Gogh i Gauguin van fer que el fauvisme abandonés les subtileses de l’art refinat i fos directe i espontani utilitzant formes i esquemes cromàtics.Matisse usava els colors lliurement segons els seus sentiments, independentment de l’objecte retratat; la finalitat era l’harmonia del quadre. En la seva primera època, l’influencià l’impressionisme, per la seva pinzellada i la importància de la llum, però posteriorment va arribar al fauvisme. Va continuar pels camins oberts per Bonnard, però va anar més lluny: va transformar el que veia en un esquema decoratiu. El va influenciar la manera com Van Gogh i Cézanne descomponien el motiu que pintaven per fer evident l’estructura de la imatge. Ell estava convençut que el color i les formes tenen un contingut propi d’expressió més enllà del model natural. En aquesta obra en concret, la mirada hieràtica recorda els retrats egipcis.  

4. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

Altres obres de Matisse són La joie de vivre, que ens mostra com la seva pintura és un cant a l’alegria de viure; Luxe, calma i voluptuositat, de l’època puntillista, La dansa, El taller vermell i Banyistes a la vora del riu, entre d’altres. Les darreres ja són de la seva època pròpiament fauvista. 

5. Diferències amb altres solucions coetànies

Els fauvistes volien recuperar l’autonomia de la composició, que havia estat relegada pels elements decoratius del simbolisme i el Modernisme. Lluitaven contra l’art oficialitzat. 

6. Funció

Tot i l’aparent unitat del fauvisme, és un moviment renovador on tots els pintors tenen característiques individuals. La premissa de Matisse era “senzillesa, claredat i tranquil•litat” i mai no la va deixar de banda. Optà per restituir l’emoció de la manera més França possible i va recórrer a “bells blaus, bells vermells i bells grocs, materials que remouen el fons sensual que hi ha dins de cada home”. El 1905 va esdevenir líder dels fauvistes per l’escàndol de “La gàbia de les feres salvatges”. Els crítics van anomenar “fauves” (“feres salvatges”) a tot un seguit de pintors que exposaven al Saló dels Independents: “S’ha llançat un pot de colors a la cara del públic”, deien.
7. Interpretacióa. Aspectes iconogràfics: La intenció del pintor a l’hora de pintar aquest quadre no era la de reflectir el rostre de la seva dona, sinó reproduir-lo tal com ell el veia, plasmar la seva pròpia vivència.B. Significat: Els fauvistes tenien l’art com un impuls vital però es plantejaven problemes pictòrics, com la possibilitat d’estructurar el quadre (mental) amb el color (sensorial). No temien la polèmica ni l’escàndol, tot i no tenir una bandera ideològica: el seu impacte social estava implícit en la seva forma d’expressió, no en el contingut. Matisse va jugar amb els colors, les corbes i les contracorbes per aconseguir expressar el plaer que ell volia que fos la seva pintura. Investigant noves formes d’expressió, estudià tapissos orientals i art africà. La seva fita era recuperar un classicisme universal no viciat per la restringida visió acadèmica. 

8. Context històric i artístic

A principis del Segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges. En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. El fauvisme és una avantguarda anterior a la guerra; apareix el 1905 (any en què es va pintar La ratlla verda), quan un grup de pintors coincideixen al Saló amb un tret comú, la força i la violència del color. El representant més important de l’avantguarda és Matisse; s’ha dit que ell i Picassó són els dos autors més influents de la pintura del Segle XX. 


Entradas relacionadas: