Raons de platò en la seva filosofia de l'ànima

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

 

pertanyen a un altre món diferent del nostre (el MI)?
Plató hi dóna resposta amb dues doctrines diferents:
la reminiscència i la dialèctica.

  1. La reminiscència (anamnesis). La Idea no es troba “continguda” en les coses sensibles que en participen o la imiten; la Idea és una realitat “separada”. Per tant, la percepció de les coses sensibles no pot donar-nos a conèixer. El coneixement sensible és només opinió (doxa) sobre alguna cosa que està en procés d’esdevenir (alguna cosa, per tant, que no és l’Ésser, la Idea, sinó el que està entre l’Ésser i el no-Ésser). Les Idees  només poden ser conegudes per contemplació directa al MI. Però l’ànima humana (al Fedre) ha sojornat en aquest Món i hi ha contemplat les Idees recordi’s l’etimologia de Idea). Quan entra al MS i s’uneix a un cos, oblida les Idees. Amb tot, en contemplar les coses pot recordar-les. El coneixement de les Idees és, doncs, record (anamnesis) del que ja hi ha en l’ànima. El coneixement sensible, per tant, no està desproveït de valor: proporciona l’ocasió per al record. La teoria de la reminiscència apareix al Menó, al Fedó (on serveix per provar la immortalitat de l’ànima) i al Fedre (en el qual queda clarament reflectit el seu fon mític), però es ja absent als diàlegs posteriors: va ser abandonada per Plató?

  1. La dialèctica. En la República es troba un important passatge en el qual es descriuen els graus del coneixement (en relació amb els graus de l’ésser). El quadre següent ofereix una síntesi del passatge:

  2. L’amor (Eros). L’amor platònic és també un procés ascendent, una espècie de dialèctica emocional. Plató li dedica els seus dos bells diàlegs: El convit i Fedre. En què consisteix? El camí és el següent: reconèixer en primer lloc les coses belles d’aquest món i, tenint per guia aquesta bellesa, elevar-se sense parar, com si utilitzéssim graons, d’un sol cos bell a dos, de dos a tos els cossos bells, d’aquests als bells comportament, després a les belles ciències, fins a assolir aquella ciència que no és més que la ciència de la bellesa i conèixer, finalment, el que és bell per sí mateix: la Idea de Bellesa

Entradas relacionadas: